Edició de «Aleixandre Magne»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
{{Biografio
+
'''Aleixandre III''', el Magne, o simplement [[Aleixandre Magne]] (el Gran), naixque en agost de 356 ac. en la ciutat de Pilot, capital de [[Macedonia]], actual [[Grecia]]. Fill del Rei [[Filip II]] i de la princesa Olimpia, descendent de la familia real Epirota, en qui mantindra una relacio d'amor i odi, rayana en la malaltia. Adorava els poemes epics que li llegia la seua institutriu i alli començament la seua admiracio per Aquiles, a qui intentà imitar el restant de la seua vida.
|imago            = Alexander the Great in the Temple of Jerusalem.jpg
 
|imago_tamany    = 190px
 
|imago_descriptio = Aleixandre Magne visitant el [[Temple de Jerusalem]]
 
|naiximent        = Pilot, ([[Grècia]]), [[agost]] de 356 a.C.
 
|mort            = Babilònia, 10 o 13 de juny, de 323 a.C.
 
|nacionalitat    = Macedoni
 
|ocupacio        = Rei
 
|moviments        =
 
|pares            = [[Filip II]] i Olimpia
 
}}
 
'''Aleixandre III''', el Magne, o simplement [[Aleixandre Magne]] (el Gran), naixqué en [[agost]] de l'any [[356 a. C.]] en la ciutat de Pilot, capital de [[Macedònia]], actual [[Grècia]]. Fill del Rei [[Filip II]] i de la princesa Olimpia, descendent de la familia real Epirota, en qui mantingué una relació d'amor i odi, rayana en la malaltia. Adorava els poemes epics que li llegia la seua institutriu i alli va començar la seua admiració per Aquiles, a qui intentà imitar el restant de la seua vida.
 
  
Aleixandre fon enviat a Mieza a on obtingué la seua formació militar; física en mans de [[Leónidas I]], i, tenint com tutor a [[Aristòtil]], en filosofia, geografia, zoologia, lliteratura, poesia, retorica, ciència i medicina. Als 16 anys lluità contra lo Tríbalos i Ilirios, ademés d'eixercir interinament el govern mentres el seu pare sitiava [[Bizanci]].
+
Aleixandre fon enviat a Mieza a on obtingue la seua formació militar; fisica en mans de [[Leónidas I]], i, tenint com tutor a [[Aristóteles]], en filosofia, geografia, zoologia, lliteratura, poesia, retorica, ciencia i medicina. Als 16 anys lluita contra lo Tríbalos i Ilirios, ademes d'eixercir interinament el govern mentres el seu pare sitiava [[Bizanci]].
  
 
== Vida d'Aleixandre Magne ==
 
== Vida d'Aleixandre Magne ==
Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui partí de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any [[336 a. C.]], i als seues 20 anys, accedix, despuix del magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía al seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del joc cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despuix de la [[guerra del Peloponés]], Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis).
 
  
Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. Esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any [[334 a. C.]], als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).
+
Als 18, al front de la cavalleria triumfo contra els Mesures en la [[batalla de Queronea]]. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui parti de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any 336 ac., i a les seues 20, accedix, despres de el magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successio correspondía a el seu germanastre Arrideo, fill de [[Filipo]] i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon la oportunitat dels grecs d'amollar-se del jou cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despres de la [[guerra del Peloponeso]], Filip utilisà la Grecia dividida pels conflictes entre [[Esparta]] i [[Atenes]] per a, en el seu eixercit, reunificar la regio baix els seus designis).
  
== Expansió de l'Imperi d'Aleixandre Magne ==
+
Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grecia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingue als rebels. esta es la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comu, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any 334, als 22 anys, inici la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grecia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, mes el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).
  
Contrariament a lo que ell creïa, la seua aventura expansionista no rep l'acogiment de les ciutats gregues someses pels perses, com Halicarnaso, donat que baix el govern d'estos posseien una economia florent, entre atres factors. La [[batalla d'Issus]], [[Síria]], és la victoria definitiva sobre [[Dari III]], qui va fugir abandonant a la seua família (mare, esposa i fills). Estos reben un tracte excelent de part d'Aleixandre.
+
== Expansion de l'Imperi d'Aleixandre Magne ==
  
Arriba a atres regions d'[[Asia]] a on és rebut com a héroe. Despuix de passar per [[Fenicia]] i [[Palestina]] part rumbo a [[Egipte]], que li obri els seus braços com a un verdader llibertador. Governarà este país per un llarc periodo, fundant importants ciutats com [[Aleixandría]]. Inteligentment respectà la religió egipcia que havia segut vapuleada per Dari, autoproclamándose [[Farao]].  
+
Contrariament a lo que ell creïa, la seua aventura expansionista no rep l'acogimiento de les ciutats gregues someses pels perses, com Halicarnaso, donat que baix el govern d'estos posseien una economia florent, entre atres factors. La [[batalla d'Issus]], [[Siria]], es la victoria definitiva sobre [[Dari III]], qui huye abandonant a la seua familia (mare, esposa i fills). Estos reben un tracte excelent de part d'Aleixandre.
  
Despuix d'un periodo breu de tranquilitat part cap al centre del poder persa per a terminar la seua conquista. Creu el [[Tigris]] i l'[[Eufrates]] i s'enfronta novament al rei persa en la [[batalla de Gagamela]], una de les més impressionants de l'història, a on 40000 soldats grecs i la direcció d'un estratega militar grandios, derroten a forces propenques al milló d'ànimes.  
+
Arriba a atres regions d'[[Asia]] a on es rebut com heroe. Despres de passar per [[Fenicia]] i [[Palestina]] part rumbo a [[Egipte]], que li obri els seus braços com a un verdader llibertador. Governarà este païs per un llarc periodo, fundant importants ciutats com [[Aleixandría]]. Inteligentment respecte la religio egipciaca que havia segut vapuleada per Dari, autoproclamándose [[Farao]].
 +
Despres d'un periodo breu de tranquilitat part cap a el centre del poder persa per a terminar la seua conquista. Creu el [[Tigris]] i l'[[Eufrates]] i s'enfronta novament al rei persa en la [[batalla de Gagamela]], una de les mes impressionants de l'historia, a on 40000 soldats grecs i la direccio d'un estratega militar grandios, derroten a forces propenques al millo d'animes.  
  
Posteriorment cau [[Babilonia]] i [[Sussa]] encara que la seua ambició ho porta a la mismísima capital persa (Persépolis) a qui somet sense dificultat. Des de Issus a Punjab, Aleixandre semblava no tindre llimits. Respectuós de la cultura asiatica buscà fusionar abdós cultures prenent per a sí, inclús, ritos orientals. De fet, se casà en Barsine, oriental en qui te un fill: Heracles.
+
Despres cau [[Babilonia]] i [[Sussa]] encara que la seua ambicio ho porta a la mismísima capital persa (Persépolis) a qui somet sense dificultat. Des de Issus a Punjab, Aleixandre semblava no tindre llimites. Respectuos de la cultura asiatica busca fusionar abdos cultures prenent per a sí, fins i tot, ritos orientals. De fet, se casa en Barsine, oriental en qui te un fill: Heracles.
  
De totes formes l'únic amor d'Aleixandre fon el seu amic Hefestión, a qui coneixqué en l'[[Academia de Mieza]], de chicotet. La campanya s'esten durant 11 anys fins l'assessinat de Dari a mans dels seus propis subdits, i inflinge en els hòmens grecs un deterior fisic i moral difícil de sostindre. Aleixandre fa cas omís a les debilitats del seu eixercit i a través del desert afgano i en escases forniments, pas per [[Ecbatana]], [[Bactriana]] i [[Sugdiana]], ciutats a on residien els satrapes majors de [[Persia]] i assessis de la seua antic rei (Dari). En la travessia coneix a Roxana, princesa irania, i se casa per qüestions politiques, Atre fill a qui cridara Aleixandre sera el frut d'eixa unió.
+
De totes formes l'unic amor d'Aleixandre fon el seu amic Hefestión, a qui coneixque en l'[[Academia de Mieza]], de menut. La campanya s'esten durant 11 anys fins l'assessinat de Dari a mans de les seues propis subdits, i inflinge en els homens grecs un deterior fisic i moral dificil de sostindre. Aleixandre fa cas omiso a les debilitats del seu eixercit i a través del desert afgano i en escases forniments, pas per [[Ecbatana]], [[Bactriana]] i [[Sugdiana]], ciutats a on residien els satrapes majors de [[Persia]] i assessis de la seua antic rei (Dari). En la travessia coneix a Roxana, princesa irania, i se casa per qüestions politiques, Atre fill a qui cridara Aleixandre sera el frut d'eixa unio.
  
== Expedició a l'Índia ==
+
== Expedicio a l'India ==
  
Decidix partir cap a l'[[Índia]], emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent dels seus generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llars. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el camí se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada despuix per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, també, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoia que ho afectava.
+
Decidix partir cap a l'[[India]], emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent de les seues generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llares. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el cami se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada despres per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, també, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoya que ho afectava.
  
 
== El final d'Aleixandre Magne ==
 
== El final d'Aleixandre Magne ==
  
La crueltat fon part d'ell i els seus descompassaments poc a poc prepararien l'aposema que hauria d'acabar en la seua vida. Una nit, despuix d'una discussió insignificant, Clieto, el seu millor amic i germà de Lenice, la seua institutriu, fon assessinat per Aleixandre al ser qüestionat sobre els seus metodos. Els dos dies en que supostament plorà tancat pel fet, segurament no hagen llavat la sanc de les seues mans. A la seua tornada a [[Sussa]], “contrau febra” i mor als 32 anys d'edat. En realitat els permenors de la seua mort són motiu de divergencies històriques. Per a alguns mori de [[paludisme]] o [[malària]]; per a atres de [[leucèmia]]; i per a molts, enverinat pel mismísim [[Aristòtil]]. Lo cert és que tota [[Grècia]] ho veïa com un tirà nefast.
+
La crueltat fon part d'ell i els seus descompassaments poc a poc prepararien l'aposema que hauria d'acabar en la seua vida. Una nit, despres de una discussió insignificant, Clieto, la seua millor amic i germà de Lenice, la seua institutriu, fon assessinat per Aleixandre al ser qüestionat sobre els seus metodos. Els dos dies en que supostament plorà tancat pel fet, segurament no hagen llavat la sanc de les seues mans. A la seua tornada a [[Sussa]], “contrau febra” i mor als 32 anys d'edat. En realitat els permenors de la seua mort son motiu de divergencies historiques. Per a alguns mori de paludisme o malaria; per a atres de leucemia; i per a molts, enverinat pel mismísimo [[Aristóteles]]. Lo cert es que tota [[Grecia]] ho veïa com un tirà nefast.
  
L'imperi que ell creà fon el més gran que el món havia conegut. Fundà més de 60 ciutats.
+
L'imperi que ell crec fon el més gran que el mon havia conegut. Fundà mes de 60 ciutats.
  
  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina: