Edició de «Alcàsser»

{{Infobox_pobles
|image_país = [[File:Localització d'Alcàsser respecte del País Valencià.png|120px]]
|image_província = [[File:Localització d'Alcàsser respecte de l'Horta Sud.png|135px]]
|nom = Alcàsser
|image_escut = [[File:Escudo de Alcàsser.png|95px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Sur]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]
|coor = 39°22′28′′N 0°26′34′′O
|superfície = 9,01 km²
|altitut = 15 msnm
|població = 10,266 hab. (2021)
|densitat = 1.089,12 hab./km²
|gentilici = Alcasser/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46290
|festes = A partir del 15 d'Agost
|alcalde = Mª Remedios Avia Ferrer ([[PPCV]])
|web = [http://alcasser.es Web Oficial d'Alcàsser]
|notes = 
}}
'''Alcàsser''' (en [[castellà]] ''Alcácer''), és un municipi de [[Comunitat Valenciana|valencià]], [[Espanya]] que pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]].

El topònim ve del vocable àrap al-qasr, ''la fortalea'', seguint la mateixa raïl d'atres topònims castellans o andalusos en la paraula ''alcàzar'' ([[Alcazar de San Juan]], per eixemple).

== Geografia ==
Situat al sur de la ciutat de [[Valéncia]], i a la dreta de l'antic Camí Real de [[Madrit]]. La superfície del terme és llana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realó. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i fondes, estan molt repartides en parceles. Se reguen en aigües de la Séquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mig de pous. 

S'accedix ad esta localitat de Valéncia prenent la [[V-31]].

=== Localitats llimítrofs ===
Alcàsser llimita en les següents localitats: [[Torrent (Valéncia)|Torrent]], [[Catarroja]], [[Albal]], [[Beniparrell]], [[Silla]] i [[Picassent]], totes de la província de Valéncia.

== Història ==
Habitada per musulmans i mossàraps, el rei [[Jaume I]] la va cedre a Artal de Foces. En l'any [[1250]] el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en [[1299]] la família Riusech. El [[22 d'octubre]] de [[1364]], Pere el Cerimoniós donà a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i sa dòna Sibila la torre i fortalea d'Alcàsser, i sis dies despuix se les va vendre a Giner Rabassa per xixantamil sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens en el mero i mixt imperi. En l'any [[1400]] se va vendre la baronia en subasta pública, sent adquirida per Jaume Roméu, qui va atényer a que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de Valéncia, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En l'any [[1417]] fon mercada per Bernat Guillem Català i en l'any [[1443]] és quan Joan Català va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En [[1446]] se va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta pobla de [[13 de decembre]] de [[1417]], els vassalls havien de contribuir en càrregues elevades: un quart d'algunes collites, un terç del delme i d'atres drets feudals. En les Corts Valencianes de [[1604]], el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, demanà la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de [[1328]] va haver d'existir una iglésia, encara que l'actual edifici s'acabà de construir en l'any [[1805]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = Vicente Hernández Martínez
   | Partit_1 = [[AEI]] 
   | Alcalde_2 = Ricard Gil i Fabra
   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_3 = Cristóbal.M. LLorens Alemany
   | Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
   | Alcalde_4 = Ricard Gil i Fabra- Javier Navarro Hernández
   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
   | Alcalde_5 = Julio Chanzá Romaguera
   | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
   | Alcalde_6 = Julio Chanzá Romaguera
   | Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
   | Alcalde_7 = Julio Chanzá Romaguera-MªRemedios Avia Ferrer
   | Partit_7 = [[Unió Valenciana|UV]]-[[PPCV]]
   | Alcalde_8 = Mª Remedios Avia Ferrer
   | Partit_8 = [[PPCV]]
   | Alcalde_9 = Mª Remedios Avia Ferrer
   | Partit_9 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 10.266 habitants en l'any [[2021]].

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2021]]
|-
| align=center| 3.200 || align=center| 3.411 || align=center| 3.530 || align=center| 4.055 || align=center| 4.368 || align=center| 4.473 || align=center| 4.679 || align=center| 5.449 || align=center| 6.555 || align=center| 7.191 || align=center| 7.229 || align=center| 8.351|| align=center| 8.505 || align=center| 8.716 || align=center| 9.813 || align=center| 10.266
|}

== Coleges i Instituts ==
Alcàsser, conta en tres coleges d'educació primària, [[9 d'octubre]], Jaume I i Santíssim Crist de la Fe, este darrer, privat; un institut públic d'Eduació Secundaria i Bachillerat IES-Alcàsser, i una escola d'Adults.

== Gastronomia ==
Destaquen els dolços: ''plat de glòria'', ''coca de carabassa'', ''coca d'arrop'', ''coca fina'', ''coca borracha'' i ''pilotes dolces''.

== Economia ==
La primera mitat del [[sigle XIX]] va produir fruites, [[blat]], [[dacsa]], prou [[seda]] (gràcies a que importava la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i [[oli]] d'[[oliva]] que exportava a la capital.

Actualment se cultiva principalment [[taronja|tarongers]]. Pasant cada vegada més a ser un poble industrial.

Alcàsser té dos polígons industrials, el de ''El Plà'' i el de ''L'Alter'', diversos bancs i botigues.

== Monuments ==
*Iglésia de S.Martí Obisp ([[1610]] - ampliada en [[1805]]); en interessants frescs de San Martí de Tours i San Lluis Beltrà, atribuïts a Vicent López, pintor de càmara de les corts de [[Carlos IV]] i [[Fernando VII]]; aixina com la capella del Crist de la Fe ([[1819]]). Encara que la construcció data del [[sigle XVIII]] ha patit importants canvis: una remodelació, una susbtitució, una restauració i diversos afegits necessaris. Destaca també dins de les construccions religioses El convent de Maria Auxiliadora.

[[File:Alcàsser 03.JPG|thumb|200px|Castell-Palau de la Baronia]]
Ademés és possible visitar el Museu de l'Horta Sur, el qual conserva o salvaguarda les tradicions de la comarca aixina com les seues costums des de [[1996]], moment en que fon inaugurat.
 
*Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalea d'orige musulmà, fon transformat en Ajuntament.

== Festes ==
En la darrera semana de juliol o primera d'agost se celebren les festes de bous, en honor als sants de la pedra. També la fi de semana més pròxima al dia de San Martí (en [[novembre]]) Del quinze al dèneu de [[març]] se celebren les [[falles]], falla del Mercat, falla del Camp d'Arena i falla del Trinquet, i una semana despuix una atra falla del poble celebra la seua semana fallera, la Falla del Raval. El dia [[15 de juliol]] se celebren les festes de la Verge del Carme, la seua patrona. El dilluns següent al [[15 d'agost]] (conegut com a dia del gos) se celebren les festes del Santísim Crist de la Fe, celebrant les festes majors d'Alcàsser. Del nou al dotze d'[[octubre]] es celebra una fira migeval, puix allí estos dos dies són festa. El dia trentaú es celebra el ninou en la plaça del poble per a donar la benvinguda a l'any nou i el dia [[5 de giner]] els Reis d'Orient s'assenten en la plaça del poble per a donar regals als chiquets que vagen a rebre'ls i facen les seues respectives coes.

== Vore ==
* [[Himne d'Alcàsser]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Alcàsser}}
*[https://www.alcasser.es/ Ajuntament d'Alcàsser]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Alcácer}}
{{Municipis de L'Horta Sur}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]