Edició de «Albalat dels Sorells»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 33: | Llínea 33: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Té el seu orige en una [[alqueria]] islàmica. [[Jaume I d'Aragó]] efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides despuix per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en [[1242]] com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el [[ | + | Té el seu orige en una [[alqueria]] islàmica. [[Jaume I d'Aragó]] efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides despuix per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en [[1242]] com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el [[segle XIX]]. A principis del [[segle XIV]] el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En [[1480]], la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats a l'opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el segle anterior. El canvi de domini comportà el de l'apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de [[Bernat Sorell]], cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna. |
En [[1626]] s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de [[Foyos]], fins la creació de la parròquia independent en [[1426]]. | En [[1626]] s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de [[Foyos]], fins la creació de la parròquia independent en [[1426]]. | ||