Edició de «Albània»

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Republika e Shqipërisë''<br>República d'Albània 
| image_bandera = Flag of Albania.svg
| image_escut = Albania state emblem.svg
| image_escut_tamany = 70px 
| image_mapa = LocationAlbania.png
| lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar
| himne_nacional = Hymni i Flamurit
| capital = [[Tirana]]
| capital_població = 3.659.616  (130è)
| capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E
| ciutat_principal = 
| principals ciutats= 
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = [[Albanés]]
| govern = República parlamentària
| dirigents_títuls = President
| dirigents_noms = Bujar Nishani
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =&nbsp;• Data
| fundació_dates = De l'[[Imperi otomà]]<br />[[28 de novembre]] de [[1912]]
Del [[Imperi colonial italià|Imperi Italià]], [[1945]]
| superfície = 28.748
| superfície_lloc = 139
| superfície_aigua = 4,7 % 
| fronteres = 720 
| costes = 362 
| població = 3 000 664
| població_any = 2014
| població_lloc = 126è
| població_densitat = 125
| PIB_nominal= USD 23 912 millons
| PIB_nominal_any = 2010
| PIB_nominal_lloc = 
| PIB_nominal_per_cápita = USD 7 468 
| PIB = [[USD]] 23&nbsp;912 millons
| PIB_any = 2010
| PIB_lloc = 
| PIB_per_cápita = [[USD]] 7&nbsp;468&nbsp;
| IDH = 0.716
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 95
| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font>
| moneda = lek (Lk)
| gentilici = Albanés
| horari = CET (UTC+1)
| horari_estiu = UTC+2
| cctld = .al
| còdic_telefònic = 355
| prefix_radiofònic = ZAA-ZAZ
| còdic_ISO = 008 / ALB / AL
| membre_de = ONU, OSCE, OTAN, COE i CEFTA
| Ciutats importants:
| División administrativa: 
| nota1 = 
| matrícula_coche= 
| matrícula_avió= 
}}
'''Albània''' (en [[albanés]] ''Shqipëria'') és una república d'[[Europa]], situada a la zona dels [[Balcans]]. Llimita al nort en [[Montenegro]], al nort-est en [[Kosovo]], a l'est en [[República de Macedònia|Macedònia]], al sur en [[Grècia]], a l'oest en la [[mar Adriàtica]] i al sur-oest en la [[mar Jònica]]. La capital és [[Tirana]], en 400.000 habitants, i les ciutats principals són [[Durrës]], [[Elbasan]], [[Vlorë]] i [[Shkodër]], que tenen pels volts dels 100.000 habitants.

== Etimologia ==
El nom autòcton del país, ''Shqipëria'', que significa ''Terra de les Àguiles'', fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per [[Skanderbeg|Gjergj Kastriot]] ("Skanderbeg") en l'any [[1433]]; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de ''shqipëtar'', ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial [[àguila bicéfala|bicéfala]] heretada dels [[Imperi Bizantí|bizantins]]. El nom ''Albània'', en canvi, és alié als natius i deriva del [[llatí]], que aludia al país d'elevades montanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'[[Albània del Caucas|Albània]] a una gran part del [[Caucas]]).

== Història ==
El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] e inclús la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. En l'any [[35 aC]] els [[romans]] en varen conquistar els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Costantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI varen confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que varen assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]].

== Política ==
[[Archiu:Selia Kuvendit.jpg|thumb|El Parlament d'Albània en Tirana.]]
{{AP|Política d'Albània}}
La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë'').

Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44&nbsp;% dels ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41&nbsp;% que es mostrà a favor.

== Economia ==
{{AP|Economia d'Albània}}
[[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]]
Albània és el país a on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta.

En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55&nbsp;% i 60&nbsp;%, abandó d'empreses i emigració cap a atres paisos tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents.

En l'actualitat, els ajusts de 1991 despuix de les primeres eleccions pluripartidistes, han posat en marcha de nou una part de la [[indústria pesada]], han estés les zones de cultiu en inversió estrangera en el [[regadiu]], l'aporte de maquinària i el sector bancari ha millorat notablement.

Un dels grans problemes de la seua economia és la proliferació del [[màfia albanesa|crim organisat]], que a través del control del [[tràfic de drogues]] i [[tràfic d'armes|d'armes]] en [[Europa]] i els [[Estats Units]], eixercix una poderosa i negativa influència en la seua normalisació econòmica.

== Deport ==
[[Archiu:QemalStafaStadiumTirana.JPG|thumb|L'[[Estadi Qemal Stafa]], en Tirana, és el més gran del país.]]

Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el [[fútbol]], tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La [[Federació Albanesa de Fútbol]] (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la [[FIFA]] i membre fundador de la [[UEFA]]. La [[selecció de fútbol d'Albània]] ha tengut un rendiment discret en l'escenari continental i mai ha participat en una [[Copa Mundial de Fútbol]]. Atres deports populars inclouen el [[bàsquet]], [[voleibol]], [[tenis (deport)|tenis]], [[natació]], entre uns atres. [[Albània en els Jocs Olímpics|Albània]] va fer el seu debut en els [[Jocs Olímpics]] de [[Munich 1972]], i fins a 2012 cap dels seus atletes ha conseguit alguna medalla.

L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia.

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Albania}}


{{Països Europa}}
{{UE}}

[[Categoria:Albània]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]