Akodon pervalens
La rata tarijeño (Akodon pervalens) és una espècie de tamany gran pel que fa al gènero Akodon, rosegadors que s'inclouen en la família dels cricétidos. Habita en el centre de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Este tàxon va ser descrit originalment en l'any 1925 pel zoólogo britànic Oldfield Thomas, com una subespecie de Akodon sylvanus.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Caraparí a una altitut de 1000 msnm, departament de Tarija, Bolívia”.
- Caracterisació i relacions filogenético
Pertany al subgénero “Akodon”. La seua posició sistemàtica va ser largamente discutida, en formar part d'un complex d'espècies. En ser descrita li'l va fer considerant-la subespecie de Akodon sylvanus. En 1961 Ángel Cabrera la reasigna com una subespecie de A. varius;[2] en 1989 P. Myers l'eleva a espècie plena, relacionada en A. cursor;[3] un any despuix, P. Hershkovitz la sinonimiza en A. serrensis;[4] En 1993, Musser i Carleton varen tornar a considerar-ho una subespecie de Akodon sylvanus.[5] Posteriorment distints autors l'han tractat com a espècie plena.
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]És una rata endèmic del sur de Bolívia en els departaments de Chuquisaca i Tarija, en altituts entre els 900 i els 2100 m s. n. m..[6][7]
Si be és possible que habite també en àrees propenques en el noroest de la Argentina,[8] no hi ha eixemplars capturats en dit país. Encara que el mastozoólogo José Yepes, en el 1933, ho va citar para Aguaray, en el nort de la província de Bota,[9][10][11] l'espècie no va poder ser capturada en numerosos relevamientos en l'àrea. Igualment, els eixemplars que sustentaven el registre argentí (MACN 30 300 i MACN 30 308) varen resultar no correspondre a este rosegador.[12]
Conservació
[editar | editar còdic]La organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), la va classificar com una espècie en: “Senyes insuficients” en la seua obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades, en vista dels continus problemes taxonómicos que presenta, l'absència d'informació sobre la seua extensió geogràfica, sobre la seua situació poblacional i els seus requeriments ecològics, sospitant-se inclús d'estar amenaçada per la conversió del seu hàbitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Thomas, O. (1925). The Spedan Lewis South American exploration.- I. On mammals from southern Bolívia. Annals and Magazine of Natural History 15(9):575-582.
- ↑ Cabrera, A. 1961. Catàlec dels mamífers d'Amèrica del Sur. Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" i Institut Nacional d'Investigació de les Ciències Naturals 4:309-732.
- ↑ Myers, P. 1989. A preliminary revision of the varius group of Akodon (A. dayi, dolors, molinae, neocenus, simulator, toba, and varius). Pp. 5-54, en: Advances in Neotropical Mammalogy (K Redford i J Eisenberg, eds.). The Sandhill Crane Press, Inc. Gainesville, Estats Units.
- ↑ Hershkovitz, P. 1990. Mice of the Akodon boliviensis size class (Sigmodontinae, Cricetidae), with the description of two new species from Brazil. Fieldiana Zoology 57:1-35.
- ↑ Musser G. M. and M. D. Carleton (1993). Family Muridae. Pp. 501-756, en: Mammal species of the world: a taxonomic and geographic reference (D. I. Wilson and D. M. Reeder, eds.). Smithsonian Institution Press, Washington.
- ↑ Anderson, S. (1997). Mammals of Bolívia: Taxonomy and distribution. Bulletin of the American Museum of Natural History 231: 1–652.
- ↑ Myers, P., Patton, J. L. and Smith, M. F. (1990). A review of the Boliviensis Group of Akodon (Muridae: Sigmodontinae), with emphasis on Peru and Bolívia. Museum of Zoology, The University of Michigan 177: 1-104.
- ↑ Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Yepes J. (1933). Nous rosegadors per a la fauna argentina. Revista Chilena d'Història Natural 37: 46–49.
- ↑ Yepes, J. 1935. Epítome de la sistemàtica dels rosegadors argentins. Revista de l'Institut de Bacteriologia 7:213-269.
- ↑ Gyldenstolpe, N. 1932. A manual of Neotropical sigmodont rodents. Kunglia Svenska Vetenskapsakademiens Handlingar, Stockholm 11:164 pp.
- ↑ Pardiñas O. F. J., D’Elía G., teta P., Ortiz P. I., Jayat J. P. & S. Cirignoli (2006). Akodontini Vorontzov, 1959 (sensu D'Elía, 2003). pp. 146–166 en: “Mamífers d'Argentina: sistemàtica i distribució”. Barquez R. M., Díaz M. M. i R. Ojeda (Eds.). Societat Argentina per a l'Estudi dels Mamífers, Tucumán.