Diferència entre les revisions de "Aigües de Busot"

Revisió de 16:44 7 jun 2013

Aigües de Busot és un municipi valencià que es troba en la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foya de Xixona. També s'ha nomenat Aigües Altes per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'El Campello, o bé Aigües de Busot.^[1]

Història

Incorporada al Regne de Múrcia en la conquesta, en l'any 1296 passà a formar part del Regne de Valéncia. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara només queda una torre. Durant la guerra de Successió, Felip V li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des del 1252 al 1841 estigué adscrita al municipi d'Alacant. Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en 1816, havia tingut ya cert prestigi. En l'any 1936, este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.

En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En 1986 n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.

Activitats econòmiques

Aigües ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, ya que tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.

Entorn natural

A 341 metros d'altura es troba un mirador de la Mar Mediterrànea. Boscs de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la llínia de l'horisó i, quan escomença l'autumne, magnífiques tempestes sobre la mar. Es un bosc mediterràneu en senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.

Referències

↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): . L'Enciclopèdia.cat.

Enllaços externs

Municipis de L'Alacantí
Agost • Aigües de Busot • Alacant • Busot • El Campello • Muchamel • Sant Joan d'Alacant • Sant Vicent del Raspeig • La Torre de les Maçanes • Xixona

[GEC-1] Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): . L'Enciclopèdia.cat.

[1]

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Història ==
-Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquesta, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara només queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des del [[1252]] al [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes ultimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en [[1816]], havia tingut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
+Incorporada al [[Regne de Múrcia]] en la conquesta, en l'any [[1296]] passà a formar part del [[Regne de Valéncia]]. A causa de que durant anys fon zona de fronterera, en el seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara només queda una torre. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], [[Felip V d'Espanya|Felip V]] li otorgà el títul de vila per la seua adscripció al bando borbònic. Des del [[1252]] al [[1841]] estigué adscrita al municipi d'[[Alacant]]. Per estes últimes dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtesa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en [[1816]], havia tingut ya cert prestigi. En l'any [[1936]], este es convertí en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fon comprat per l'Estat i es convertí de nou en balneari.
 En els primers anys dels xixanta hi havia 572 habitants. En [[1986]] n'hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última senya coneguda parla d'una recuperació en la població fins a arribar als 624 habitants.