Diferència entre les revisions de "Aigües de Busot"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Aigües de Busot''' és un municipi valencià que es troba en la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la...».) |
m (Valencian pàgina tralladada Aguas de Busot to Aigües de Busot) |
(Sense diferències)
| |
Revisió de 13:50 18 gin 2013
Aigües de Busot és un municipi valencià que es troba en la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foya de Xixona. També s'ha nomenat Aigües Altes per distingir-lo de la caseria d'Aigües Baixes, hui en el municipi d'El Campello, o bé Aigües de Busot.[1]
Història
Incorporada al Regne de Múrcia amb la conquesta, el 1296 passà a formar part del Regne de València. A causa que durant anys fou zona de fronterera, al seu terme es va erigir un important castell, del que a hores d'ara sols resta una torre. Durant la guerra de Successió, Felip V li atorgà el títol de vila per la seua adscripció al bàndol borbònic. Des del 1.252 al 1.841 estigué adscrita al municipi d'Alacant. Per aquestes darreres dates, el seu balneari d'aigües termals, construït per la comtessa de Torrellano sobre uns antics banys que adquirí en 1.816, havia assolit ja cert prestigi. El 1.936, aquest es va convertir en Patronat Infantil Antituberculós i, després de la guerra, fou comprat per l'Estat i es convertí de bell nou en balneari.
A les primeries dels seixanta, Sanchis Guarner parla de 572 aigüesers. En 1.986 hi havia 329 (emigrats fonamentalment a Alacant) i, finalment l'última dada coneguda parla d'una recuperació en la població fins arribar als 624 habitants.
Política
Plantilla:Alcaldes post-constitució (L'actual alcaldessa governa en minoria)
Plantilla:Cap resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Partit resultats eleccions Plantilla:Fi resultats eleccions
Activitats econòmiques
Aigües ha sigut des de molt antic un municipi abocat al turisme de salut, car tota l'economia girava entorn al Balneari. Hui en dia està tancat i el principal sector econòmic és el de servicis, destacant les empreses dedicades a la gastronomia, l'oci, en definitiva el turisme d'interior.
Entorn natural
A 341 metres d'altura és un mirador de la Mediterrània. Boscos de pins alts i frondosos. Passejar pels seus camps és tot un plaer per als sentits. Des de la pinada, en els dies clars, podem vore l'illa de Tabarca en la línia de l'horitzó i, quan comença la tardor, magnífiques tempestes sobre la mar. Es un bosc mediterrani amb senders i bancs de fusta per a descansar baix la seua ombra.
Referències
- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): . L'Enciclopèdia.cat.
Enllaços externs
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Pàgina personal de Paco Gonzàlez
- Colla Muntanyenca el Campello