Edició de «Adverbi»

Un '''adverbi''' és una paraula que complementa a un [[verp]], un [[adjectiu]], atres adverbis e inclús oracions. Els adverbis generalment expressen modo, lloc, temps, cantitat, afirmació, dubte, etc., responent a preguntes com ''¿quàn?'', ''¿on?'', ''¿cóm?'', ''¿de quina manera?'', entre unes atres. Esta funció és nomenada funció adverbial, i pot ser portada a terme per paraules aïllades (adverbis) o per grups de dos o més paraules (locucions adverbials).

Algunes de les paraules considerades per la [[gramàtica tradicional]] precientífica com a adverbis poden considerar-se en categories independents. Per eixemple, els adverbis d'ubicació, modo i cantitat semblen formar una classe natural, pero atres adverbis («epistémics», «adverbis de negació») semblen formar des del punt de vista sintàctic una classe aparte.

== Funcions ==
La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''*verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:
*Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc)
*Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps)
*Tu comets errors '''freqüentment''' (''freqüentment'' modifica la frase verbal ''comets errors'', indicant modo)
*'''Indubtablement''' ell ho va fer (''indubtablement'' modifica el verp ''va fer'', indicant certea)

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:
* Esta [[paella]] està '''molt''' saborosa (l'adverbi ''molt'' modifica a l'adjectiu ''saborosa'')
* La meua casa està '''prou''' llunt (l'adverbi ''prou'' modifica un atre adverbi – ''llunt'')

== Definició formal ==
És un tipo de [[paraula invariable]] que actua com a [[núcleu sintàctic|núcleu]] del [[sintagma adverbial]], complementant a un [[verp]], un [[adjectiu]] o un atre adverbi.
Les funcions sintàctiques de l'adverbi són, a part de la de núcleu del  [[sintagma adverbial]], les de [[complement circumstancial]] del verp, la de quantificador, grau o complement de l'adjectiu («molt bo», «recent fet») i les de quantificador d'un atre adverbi («''prou'' llunt»). Alguns adverbis poden funcionar com predicat dirigit cap a un subjecte i junt a una còpula verbal («està divinament»).

== Característiques ==
En la [[morfologia llingüística|morfologia]] espanyola solen ser invariables o en certs [[morfema]]s. Sol afegir informació circumstancial al [[verp]], i alguns inclús a tota l'oració, ya siga de temps, de modo, de lloc, de dubte, d'afirmació o de negació. En eixos casos es considera que funciona com a modificador a nivell de sintagma verbal («ho vaig fer ''fàcilment''») o nivell causal («''sincerament'',...») per lo que alguns adverbis poden funcionar com [[marcadors del discurs]].

Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc a on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: ''avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt'', etc.

L'adverbi de modo pot formar-se per mig de la colocació del sufix ''-ment'' al final d'alguns adjectius. Per eixemple: ''ràpit'' (adjectiu) >> ''ràpidament'' (adverbi). També poden formar-se composts [[parasíntesis|parasintètics]] adverbials agregant el prefix ''a-'' i el sufix ''-as'': ''A gatas'', ''d'amagat'', ''a cegues''... Alguns sintagmes preposicionals aixina mateix han segut lexicalisats com a adverbis: ''a posta'' > ''aposta'', ''a penes'' > ''a penes'', etc.

Abdós, tant l'adverbi com el [[adjectiu]] poden ser precedits per quantificadors com:

::«molt» + adj //adv = «molt ràpit» // «molt ràpidament» són adverbis superlatius.

=== Classes d'adverbis ===
Tradicionalment els adverbis s'han dividit en les següents categories:

* Adverbis de '''ubicació'', temps i espai, modo''''' i '''cantitat'''.
** '''Adverbis de lloc''': ací, allí, ahí, allà, ací, dalt, amunt, avall, prop, llunt, davant, darrere, damunt, devall, enfront, arrere, entorn.
** '''Adverbis de temps''': abans, en acabant, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment.
** '''Adverbis de modo''': be, mal, regular, despai, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—.
** '''Adverbis de cantitat''' '''o grau''': molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament.

<ref>''Manual pràctic  de gramàtica Larousse''. Ed: Eladio Pascual Foronda. 1997</ref>
	
* Adverbis que complixen la funció d''''epistémics''':
** '''Adverbis d'afirmació''': sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc.
** '''Adverbis de negació''': no, jamai, mai, tampoc.
** '''Adverbis d'orde''': primerament, últimament.
** '''Adverbis de dubte o dubitatius''': potser(s), acàs, provablement, possiblement, segurament, tal volta, pugues, pot ser, a lo millor.
** '''[[paraula interrogativa|Adverbis interrogatius/exclamatius i relatius]]''', les formes usades ortogràficament en oracions interrogatives i exclamatives són ''quàn'', ''cóm'', ''quant'' i ''on'' (les formes relatives són idèntiques encara que s'escriuen sense tilde).
** '''Atres adverbis''': solament/solament, encara, inclusivament, ademés, únicament; pròpiament, precisament, concretament; viceversa, contràriament, a lo manco, per lo manco, tan sols, ni tan sols, conseqüentment.

=== Adverbis epistémics ===
Els «adverbis» epistémics semblen tindre restriccions diferents dels adverbis d'ubicació, modo i cantitat. De fet sintàcticament molts d'ells semblen requerir posicions sintàctiques diferents de la d'un [[adjunt sintàctic|adjunt verbal]] (com és el cas dels d'ubicació, modo i cantitat).

Per eixemple, el complex comportament sintàctic de les paraules en [[Polaritat (gramàtica)|polaritat negativa]] no pot explicar-se adequadament tractant-les simplement com a adverbis. Per eixa raó alguns llingüistes han conjeturat que formen una classe especial de *epistémicos negatius que ocupen la posició de [[núcleu sintàctic]] d'un hipotètic [[sintagma de negació]].

Alguna cosa similar succeïx en molts epistémics afirmatius (tradicionalment nomenats «adverbis afirmatius») la posició sintàctica dels quals podria estar situada en algun dels sintagmes de tipo pragmàtic que integren la [[perifèria esquerra]] de l'oració o sintagma que formes.

== Vore també ==
* [[Sintagma adverbial]]

== Referències ==
{{listaref|2}}
=== Bibliografia ===
* {{cita libro |apellidos1= Bosque |nombre1=Ignacio |enlaceautor1=Ignacio Bosque |apellidos2= Guitiérrez-Rexach |nombre2= Javier |título= Fundamentos de Sintaxis Formal |edición= 1ª |año= 2009 |editorial= Akal |ubicación= Madrid |isbn= 978-84-460-2227-5 }}
=== Enllaços externs ===
{{Wikcionario}}
{{Traduït de|es|Adverbio}}

{{Gramàtica del valencià}}

[[Categoria:Gramàtica]]
[[Categoria:Adverbi| ]]