Symphalangus syndactylus

siamang (Symphalangus syndactylus)

El siamang (Symphalangus syndactylus) és una espècie de primat hominoideo de la família Hylobatidae natiu de Malàsia, el nort de Tailàndia i Sumatra, en dos subespecies.

És el més gran dels simis menors, tant aixina que pot ser el doble de gran que atres gibones i casi alcançar el tamany dels chimpansés, en més d'un metro d'altura i prop de 25 kg. El siamang és l'única espècie en el gènero Symphalangus.

El siamang és únic per dos raons. Primer, té dos dits en cada peu que s'han fusionat (d'allí el nom sindáctilo). La segona, és el gran «sac gular» (el qual es troba en el macho d'esta espècie), el qual és plec o buche en la gola que pot inflarse fins a alcançar el tamany del seu cap. El sac gular li permet al siamang emetre uns cridats molt sonors en la seua hàbitat. Esta espècie té 25 parells de cromosomas en les seues cèlules diploides.

Hi ha dos subespecies de siamang: el siamang de Sumatra (S. s. syndactylus) i el siamang malayo (S. s. continentis). Per una atra part, els individus malayos constituïxen una sola població. El siamang és l'únic gibón que és simpátrico en atres espècies de gibones; coincidint en distribució en el gibón de Kloss (Hylobates klossii) i el gibón lar (Hylobates lar).

La supervivència de la espècie està amenaçada per la destrucció de la seua hàbitat, per la destrucció de la selva en Malàsia i Sumatra per a la producció d'oli de palma, mentres que també els afecta el tràfic illegal de fauna, ya que moltes persones els compren i els venen com a mascotes exòtiques.

El siamang té una esperança de vida promig de 30 anys en captiveri.

Ecologia

El siamang habita els boscs remanentes de l'illa de Sumatra i la península malaya, i estan àmpliament distribuïts pels boscs de les terres baixes als boscs montanos. El siamang viu en grups superiors de 6 individus (4 en promig) i ocupen aproximadament 23 hectàreas. Les cridades melodiosas del siamang trenquen el silenci del matí abans dels cridats del gibón àgil. El siamang en Sumatra i Península malaya són similars en apariència, pero diferixen en el seu comportament.

Dieta

La dieta del siamang està principalment constituïda per vàries parts de plantes. El siamang de Sumatra és més frugívoro que el seu primer malayo, en el que la fruta constituïx més del 60 % de la seua dieta. El siamang s'alimenta d'a lo manco 160 espècies de plantes, des de enredaderas fins a plantes leñosas. El seu principal aliment és el figa o breva de les espècies del gènero Ficus, membre de la família Moraceae. El siamang preferix menjar els fruts madurs i els fulls jóvens. També s'alimenta de les corolas (conjunt de pétals) de les florés grans o menja totes les parts si les flors són menudes. Els siamang colectan varis fruts menuts abans de consumir-los. Quan els fruts són grans i tenen llavors dures descarten estes últimes.

Demografia i població

Un grup de siamangs normalment consistix d'un macho dominant adult, una femella dominant adulta en la seua descendència i alguns subadultos. Els subadultos usualment abandonen el grup despuix dels 6 o 8 anys; les femelles subadultas tendixen a deixar el grup abans que els machos jóvens. Un estudi en relació en l'efecte de l'alteració del hàbitat en el siamang va trobar que la composició dels grups varia en sexes i edats entre els boscs intactes i els boscs sorgits despuix d'un incendi. Les poblacions d'estos últims estaven més constituïdes per individus adults i subadultos en comparació a les poblacions dels boscs intactes. Les poblacions de siamangs en boscs sorgits despuix d'incendis contaven en menys infants i adolescents perque la supervivència infantil és menor en els boscs alterats.

En la década de 1980, la població indonèsia del siamang en la naturalea es va estimar en 360 000 individus. No obstant, esta sembla haver segut sobrestimada. Com a eixemple, el Parc nacional de Bukit Barisan Selatan (BBSNP per les seues sigles en anglés) és la tercera àrea protegida més gran (3568 km²) en Sumatra, dels quals aproximadament 2570 km² corresponen a bosc, i en l'habiten 22 390 siamangs (cens de 2002). D'acort a dos programes d'investigació duts en Sumatra, el siamang preferix habitar en els boscs de terres baixes entre els 500 i els 1000 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar).

Comportament

Symphalangus syndactylus en Wikimedia Commons. El siamang tendix a gastar més del 50 % del seu temps quan està despert (des de l'amanecer fins a la vespradeta), en l'alimentació, desplaçament, forrajeo i activitats socials. Açò es porta a terme fins al migdia, prenent temps per a acicalarse uns a uns atres o per a jugar. Durant el restant del temps li la passa descansant sobre la branca d'un arbre gran sobre la seua esquena o sobre el seu estòmec. La busca d'aliment es fa principalment en hores del matí.

Durant l'estació seca la duració del ranc d'activitat diària és més llarc que en l'estació plujosa. Els siamang del sur de Sumatra es prenen menys temps per a buscar aliment que en atres parts perque consumix més fruta i per lo tant obté una millor nutrició, la qual cosa resulta en menys temps dedicat per a buscar aliment. Algunes voltes el siamang dedicarà tot el temps en la busca d'aliment en els grans arbres frutales, per a després retirar-se d'allí a descansar i retornant a estos quan siga necessari.

Cridat del siamang

Els siamangs inicien el dia emetent els seus cridats en major freqüència en l'hores del matí, disminuint despuix de migdia, en la freqüència més alta entre les 9:00 a. m. i les 10:00 a. m. La majoria dels cridats dels siamanes són dirigits als seus veïns més que als membres del seu propi territori. Açò significa que el cridat dels siamangs és en reposta a amenaces o per a la defensa del seu terreny. Els cridats del final del matí succeïxen típicament quan troben o veuen un atre grup de siamangs. El llímit del territori dels siamangs, el qual pot confluir en el d'un atre grup, és en freqüència el lloc a on s'emeten els sons. La resposta als cridats ocasionalment ocorre prop del llímit o en la zona de confluència. Els cridats són més freqüents quan les frutes són abundants a diferència de quan són escasses.

Els desplegaments de sons van acompanyats de balancege entre les branques i sacsades de les mateixes i moviments al voltant del tronc dels arbres. Estos moviments poden senyalar a atres grups la seua ubicació actual. Els siamangs emeten els seus sons preferiblement des d'arbres vius grans i alts, est pot ser el lloc a on són observats més fàcilment, en la connotació que estos arbres grans poden soportar millor els moviments dels animals. Els arbres des dels quals s'emeten els sons usualment es troben prop aquells a on conseguixen el seu aliment pero en ocasions ho fan des d'estos mateixos.

Conservació

En 2008, la IUCN va classificar al siamang com una espècie amenaçada (EN de l'anglés «endargered»), el motiu per a catalogar-ho va ser la disminució d'a lo manco el 50 % dels individus en els últims 40 anys degut principalment a la cacera per al comerç illegal i la pèrdua contínua del seu hàbitat (per l'expansió de l'agricultura i la construcció de carreteres). S'ha perdut entre  70 i  80 % del seu territori en 50 anys. No obstant, l'espècie habita en numeroses àrees protegides i manté una població viable. En el futur podria ser classificat com críticament amenaçat per la pèrdua històrica del seu hàbitat i deu ser estretament monitorizado en el futur.

El siamang, com a primat arbòreu depén absolutament del bosc per a la seua existència, puix la seua font principal d'aliment són els arbres frutales per a viure. En l'actualitat la població de siamangs ha disminuït per la pèrdua o degradació del seu hàbitat, la cacera i el tràfic de fauna selvada.

La major amenaça per al siamang és la pèrdua de l'hàbitat per a plantacions, per incendis forestals, extracció illegal de fustes i pel desenroll de poblats. Primerament, les plantacions de palma d'oli Elaeis guineensis han destruït grans àrees de l'hàbitat del Siamang en les últimes quatre décades. Des de 2002, s'han plantat 107 000 km² (quilómetros quadrats), les quals han reemplaçat la selva plujosa en Indonèsia i Malaysia, a on originalment vivia este hilobátido. En segon lloc, els incendis forestals han destruït en les dos últimes décades més de 20 000 km² de selva humida de Sumatra, principalment en les terres baixes, l'hàbitat principal del Siamang. En tercer lloc, la tala illegal en Indonèsia es va incrementar de 1980 a 1995 i va ser més ràpida despuix que la reformación estava començant en 1998. Estes activitats illegals varen devastar la selva tropical plujosa en Sumatra. En quart lloc, els cultius a l'ombra del bosc també han contribuït. Per eixemple, els alts preus del café en 1998 varen incitar als pobladors de Sumatra per a reemplaçar el bosc en cultius de café. En quint lloc, el desenroll de moltes àrees necessiten infraestructures tals com a carreteres, les quals dividixen i fraccionen àrees de conservades causant fragmentació d'hàbitat i efecte de vora El siamang en ser un primat arbòreu no creua per llocs que s'han modificat en carreteres.

Com en atres parts d'Àsia, els primat no són consumits com a aliment en Indonèsia (en excepció d'alguns restaurants chinencs en este país que servixen macacos en el seu menú). No obstant, hi ha cacera i captura per al tràfic illegal de mascotes. especialment els infants són víctimes d'esta pràctica. Com les mares són altament protectores de les seues crío, els traficants maten a les seues mares per a capturar a les crío. Pel fort impacte d'estos events la majoria dels siamang infants moren durant el transport.

Entre les diferents iniciatives encaminades a la seua preservació com a espècie, destaca el «Proyecte Kalaweit», associació que ha tornat a varis individus a la llibertat, despuix de recuperar-los de propietaris illegals.

Enllaços externs

• Kalaweit Project, associació per a la conservació del gibón en Indonèsia

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Symphalangus syndactylus.
• Erro al crear miniatura: Wikispecies té un artícul sobre Symphalangus syndactylus.