Lluís Despuig
Lluís Despuig (Xàtiva, c. 1410 - † Valéncia, 3 d'octubre 1482) va ser un noble valencià, oriunt de Xàtiva, que va alcançar el càrrec de Maestre de l'Orde de Montesa i va collir una extensa llabor al servici dels reis de la Corona d'Aragó.
Pertanyent a les files de la baixa noblea, Lluís Despuig és fill d'un oficial real, Bernat Despuig, ball de Xàtiva. Des de jove es vinculà a l'Orde de Santa María de Montesa a on fa carrera i ostenta diferents càrrecs com els de Alferes, Comendador de Perputxent i Clavero, fins que alcança la dignitat maestral en l'any 1453. Al mateix temps, el cavaller xativi entra a formar part de la Cort d'Alfons V el Magnànim, gràcies als llaços de fidelitat que unixen als Despuig i la branca aragonesa dels Trastámara. A partir d'ací, va a servir fidelment a la Corona d'Aragó durant 51 anys (1431-1482) i tres regnats diferents (Alfons V, Juan II i Fernando el Catòlic).
Orígens familiarsEditar
Lluís pertany al llinage baixnobiliari dels Despuig de Xàtiva. El seu pare és Bernat Despuig i els seus germans Francesc i Bernat. Es coneix que no és el fill primogènit, sino que partix baix la condició de "segundó" o fill menor. Encara que l'informació que es posseïx no clarifica en seguritat si és el tercer dels germans o el segundogénit.
La família Despuig està lligada al càrrec de la Bailia de Xàtiva, la qual ocupen durant tot el sigle XV (el càrrec és ostentat pel pare i els germans de Lluís). En este sentit, la vinculació de càrrecs a llinages concrets és alguna cosa corrent en els sigles finals de l'Edat Mija, per un costat favorix l'ascensió social d'estes famílies i, per un atre costat, beneficia a la monarquia a l'hora de conseguir forts aliats en les ciutats.
No obstant, l'estreta relació que guarda el conjunt del llinage en la monarquia no es llimita exclusivament a l'administració del patrimoni real local per mig de la bailia sino que ademés presenta una àmplia trayectòria de servicis militars i polítics. A Bernat Despuig (pare) s'atribuïxen part de les negociacions entre Martín l'Humà i el pontífex Benedicte XIII per a l'incorporació de l'Orde de Sant Jorge de Alfama a l'Orde de Montesa en l'any 1399. Mentres que els germans Francesc i Bernat, abdós cavallers, participen en diferents escenaris de les guerres d'Alfons el Magnànim, com l'expedició naval de l'any 1420 o les campanyes hispàniques dels anys 20.
BiografiaEditar
Els primers anysEditar
La seua etapa de joventut està marcada per dos circumstàncies: la vinculació a l'Orde de Montesa i el seu ingrés en la Cort Real.
Comença la seua carrera com a cavaller de Montesa prenent l'hàbit de mans del maestre frey Romeu de Corbera (1410 - † 1445). No hi ha molta informació sobre el seu paper dins de l'orde en estos primers anys de formació, únicament el seu nomenament com a alferes en l'any 1430. Un càrrec més simbòlic que productiu que comportava ser l'encarregat de portar l'estandart de la milícia quan esta participava en un litigi armat. Posteriorment continuaria escalant dins de la jerarquia interna montesiana rebent el càrrec de Comendador de Perputxent.
L'atre fet que caracterisa els primers anys de Lluís Despuig és el seu ingrés en la Cort d'Alfons el Magnànim. En l'any 1431 entra a prestar servicis com lloctinent de senyaler, un dels oficis cortesans denominats menors, que li obri la via per a promocionar-se al servici de la monarquia. La raó d'este ingrés en la Cort l'explica J.L. Ortega Pérez en els següents térmens:
Una circumstància que respon tant a l'elecció d'una via prometedora de promocionar-se a títul personal, com una iniciativa del cap de família de colocar a la seua parentela i afins dins de les esferes del poder. I és que durant el sigle XV és constant l'esforç de determinades famílies nobles per ocupar importants càrrecs en les institucions reals, tant en els aparats centrals o al servici directe del monarca com en els seus òrguens territorials. Una presència que no només ve propiciada des dels círculs aristocràtics, sino que conta en un segon agent fonamental: la monarquia. És la pròpia Corona la que, interessada en eixercir un control més efectiu sobre el país, impulsa una política d'acostament cap a la noblea i les oligarquies urbanes de cada territori. Puix hauríem de destacar la gran capacitat de maniobra i força de la que gogen, en este moment, unes oligarquies urbanes reforçades a conseqüència de les contínues lluites de bandos. L'inserció d'estos poderosos locals dins dels aparats burocràtics de l'Estat —somesos a l'autoritat del rei— constituïa puix, un pràctic modo de controlar-los.
Les guerres de Nàpols: servici militar i maduració professional (1432-1442)Editar
La campanya que en l'any 1432 pren terra en Sicília per a convertir l'illa en base d'operacions per a la futura conquista de Nàpols veu ocórrer els primers passos armats del cavaller de Montesa. Eixercint l'ofici de lloctinent de senyaler del senyor rei frey Luis Despuig s'embarca en l'armada real junt al restant de cavallers cortesans i membres de la clientela militar del rei. Despuix d'esta primera expedició promociona a l'ofici de banderer o estandarder, i continua prestant els seus servicis com a militar durant tota la conquista del regne napolita.
És sobretot durant l'any 1441 quan va a mostrar una major activitat, tant en la campanya d'estiu com en la d'autumne. Campanyes que són definitives per a la victòria real sobre les tropes de Renat d'Anjou. En la primera d'elles, el rei partix cap al noroest de Nàpols al front del gros de l'eixèrcit. L'objectiu: capturar varis castells i possessions de Francesco Sforza mentres en la capital el restant de les seues tropes mantenien el sege. En dita expedició Lluís Despuig dirigix un grup de 12 combatents a cavall baix el ranc de capità, i en un moment determinat, se li presenta una oportunitat de destacar: la batalla de Biccari, en la Apulia, a on el montesí es colocà al front de les tropes reals per a comandar l'assalt a la ciutat. Sobre este acontenyiment existix una narració molt completa dels fets aportada per José Ametller i Vinyas:
Un dels cavallers més principals del Regne de Valéncia nomenat Luis Podius (Despuig) maestre de l'orde de Montesa, home de gran estatura, ànim i força, encara que era atacat en tota classe de proyectils, es va voler mantindre ferm i no abandonar el lloc a que havia aplegat; *empero acodint cap a aquella part major número d'enemics, li varen agarrar i li varen tirar al fos. No per açò es va voler donar per vençut, sino que alçant-se en la major audàcia, en una obrir i tancar d'ulls, va tornar a ocupar el lloc d'a on se li havia tirat. Era est una rampa o pendent molt violenta i era dificilísim poder-se tindre en peu en lo més alt d'ella. ¿ Qué significava tal dificultat per a un home tan animos ? Va manar als companyers d'armes que estaven més prop que li *apuntalasen i sostingueren en les piques i partesanas. En eixa disposició va tornar a batre's braument desafiant en l'espasa i en la llança als defensors de la plaça. Mentres heroicament es conduïa va rebre una estocada i en ella una ferida baix de l'ull dret; pero ni encara lastimado d'esta manera va desistir de la baralla. Entretant un llunt d'allí s'estava socavant el mur i com caiguera ràpidament en mig de l'expectació general, va agarrar de sorpresa a alguns d'els que anaven a l'assalt. Llavors per aquella brecha es va efectuar una irrupció dels nostres dins de la plaça, trencant als seus habitants que no retrocediren en la defensa. Pres el lloc, es va permetre el saqueig als soldats...
La pren de Biccari generaria un gran prestigi a Lluís Despuig, que passaria a tindre un lloc privilegiat dins de la disciplina castrense de l'eixèrcit aragonés.
Lluís Despuig diplomàtic d'Alfonso V (1442-1458)Editar
Despuix de la conquista de Nàpols en l'any 1442, frey Lluís Despuig va a convertir-se en un dels hòmens de confiança del Magnànim, actuant com a agent diplomàtic del rei d'Aragó davant els principals poders de l'Occident cristià.
Entre els anys 1443 i 1446, Alfons V li confia vàries embaixades davant el rei de Castella per a tractar de solucionar els problemes entre este i els infants d'Aragó, germans d'Alfonso. També per estes mateixes dates, Lluís Despuig és nomenat clavero de l'Orde de Montesa, càrrec que no aplegarà a eixercir massa lloc que els seus requeriments polítics li faran delegar les seues funcions en el subclavero de l'orde. No obstant, sí que li aportarà un valor nominal, ya que la documentació comença a referir-se a Despuig contínuament com el clavero de Montesa.
En l'any 1447 li va a ser encomanada lo que A. Javierre Mur definix com un dels més importants negocis diplomàtics que registra la Cancelleria d'Alfons V d'Aragó. El duc de Milà, Felipe María Visconti, no havent engendrat fills varons als que transmetre les seues possessions, decidix cedir al rei d'Aragó tots els seus dominis i el seu títul ducal en testament. Per a transmetre la seua disposició i portar a terme les negociacions pertinents, l'envellit duc va demanar al monarca aragonés que li enviara una persona de la seua major confiança per a tractar assunts privats i transcendentals. Una persona en la que poguera conversar i tractar determinades qüestions com si fora el rei en persona. En este moment entra en escena el clavero de Montesa, que és elegit per Alfons V per a dirigir-se a Milà i parlar en el duc. Una volta comunicades les seues intencions, i enterat el monarca aragonés d'elles, Lluís Despuig rep plena potestat per a rebre els estats milanesos de Felipe María Visconti en nom d'Alfonso V i prendre en possessió vàries de les fortalees. Pero finalment la mort del duc mesos despuix acabaria frustrant les negociacions.
Entre els anys 1448 i 1453 Lluís Despuig seguix eixercitant diferents llabors al servici del Magnànim: negociacions en la Comunitat de Milà i el seu representant la moradura de Aquileya, direcció militar de tropes en el nort d'Itàlia, prestació d'homenages i jurament de fidelitat de nobles, negociacions en la República de Venècia, etc.
En l'any 1453, estant destinat en Venècia en llabors d'embaixador, el Capítul General de l'orde li designa per al càrrec de maestre. Càrrec que no podria prendre en possessió fins a dos anys despuix. En tot, cal senyalar que la llabor de Lluís Despuig al càrrec de l'Orde de Montesa va a ser molt llimitada durant tota la seua vida, supeditada sempre als requeriments del noble xativi per part dels monarques aragonesos.
Temps de Juan II i Fernando II (1458-1482)Editar
Quan Alfons el Magnànim mor en 1458 i el Regne de Nàpols queda segregat de la Corona d'Aragó, Lluís Despuig retorna a la Península Ibèrica i seguix prestant servicis al solio que ara ocupa Juan II, germà del fallit rei. Els seus anys en Itàlia li faran postular-se inicialment com a especialiste i assessor de Juan en els assunts d'aquelles terres, pero des de pronte els seus grans dotes com a diplomàtic i la seua gran jerarquia dins de l'eixèrcit aragonés li reafirmaran en la posició que antany el rei Anfós li otorgara per mèrits propis.
A partir de llavors, el nom de frey Lluís Despuig va unit a totes les efemérides del regnat de Juan II: la discòrdia en el príncip Carlos, la sublevació catalana, les negociacions en Lluís XI de França o els enfrontaments en el condestable de Portugal i el duc d'Anjou. Encara que és provablement la seua actuació en la Guerra Civil Catalana la més coneguda, sobretot pel succés de la Força de Girona, a on conseguix defendre la fortalea del sege al que l'havia somés el Comte Hugo Roger de Pallars. Una fortalea a on es trobaven en eixe moment la reina donya Juana Enríquez i el príncip Fernando, futur Fernando II d'Aragó, en 10 anys.
En el final de la guerra en Catalunya, el mestre de Montesa enfunda l'espasa de forma definitiva per a dedicar-se a atres assunts de menor requeriment físic. L'edat ya no acompanyava al seu esperit combatiu, pero la seua experiència i les seues aptituts per a la política encara li permetien proseguir en la llínea de servicis a la monarquia que venia mantenint des de feya més de 40 anys. De la mateixa manera va haver de pensar el propi rei Juan II quan el 13 de novembre de 1472 nomenava al seu fidel conseller com a lloctinent general del Regne de Valéncia. A partir de llavors, frey Lluís Despuig pren les regnes dels territoris valencians com alter ego del monarca fins a l'any 1478.
Un any despuix, Juan II mor, i Fernando II és nomenat rei d'Aragó. Res més aplegar al tro, el nou monarca no dubta en ratificar els privilegis que els seus predecessors havia concedit a la persona del mestre, i li permet, segons la seua voluntat, donar-li espai per a dedicar-se a les seues responsabilitats dins de l'Orde de Montesa, cosa que havia postergat en gran manera pel compliment de les seues obligacions cortesanes.
No obstant, en l'any 1482 es produïx una última demanda dels seus servicis per part del rei Fernando. L'inestabilitat política i econòmica que venia deteriorant la vida pública del Regne de Valéncia s'erigia com un sério inconvenient per als plans del monarca aragonés. La guerra en Granada estava prop i devia partir cap al sur al cap de l'eixèrcit, pero no convenia marchar deixant arrere els problemes sense resoldre. És per això que recorre a les mans del mestre de Montesa per a arreplegar les regnes del maltrecho carro valencià, a fin de que la seua experiència i la seua mà esquerra conseguiren assossegar la situació. D'esta manera, el 28 de juny de 1482, Fernando el Catòlic expedia en Còrdova el segon nomenament de frey Lluís Despuig com a lloctinent general del Regne de Valéncia.
No obstant, els plans del rei Fernando II es varen anar al trast tres mesos despuix. El 3 d'octubre de 1482, fray Lluís Despuig moria en el Palau maestral de Valéncia, i en ell totes les esperances depositades pel Rei Catòlic en el proyecte de l'autoritat real i el apaciguament social en el regne del Turia.
ReferènciesEditar
- Ametller i Vinyas, José (1903-1928). Alfonso V y la crisis religiosa en Italia. Gerona
- Pons Alós, Vicent (1995). «La societat de Xàtiva en l'època dels Borja». Xàtiva i els Borja. Una projecció europea 1: 165-188
- Sáinz de la Maza Lasoli, Regina (1996). «La incorporación de la Orden de San Jorge de Alfama a la de Montesa». Jornadas de Historia de las Órdenes Militares 1: 75-96
BibliografiaEditar
- Javierre Mur, Áurea (1945). Privilegios reales de la Orden de Montesa en la Edad Media: catálogo de la série existente enn el AHN. Madrid.
- Javierre Mur, Áurea (1956). «Aportación documental a las relaciones entre Alfonso V de Aragón y el Ducado de Milán». IV Congreso de Historia de la Corona de Aragón 1: 95-112.
- Sáiz Serrano, Jorge (2008). Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo. Valéncia: Universitat de Valéncia
- Ortega Pérez, José Leandro (2018). «Un modelo de promoción social nobiliario al abrigo de la monarquía: frey Lluís Despuig, maestre de Montesa». Actas del Congreso Internacionl por el VII Centenario de la fundación de la *Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama. Historia y Patrimonio (Valencia-Montesa, 24-27 d'octubre de 2017) ((en prensa)).
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lluís Despuig.