Turdus schlegelii

La merla de Timor-Leste (Turdus schlegelii)^[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Turdidae, pertanyent al numerós gènero Turdus, anteriorment considerada un grup de subespecies del zorzal insular (Turdus poliocephalus).^[2] És natiu de Célebes i Timor-Leste.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx en les illes de Célebes (Sulawesi, Indonèsia) i Timor-Leste (Indonèsia i Timor Oriental). És considerada local en Célebes i de moderadament comú a abundant en Timor-Leste; es dona en boscs montanos i brezales. En Célebes es troba principalment per damunt dels 2500 m d'altitut (ranc 1500 a 3500 m), ocasionalment fins als 400 m. En Timor-Leste occidental, es troba entre 1200 a 2000 m, i en Timor Oriental, entre 2300 i 2600 m.^[1]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie T. schlegelii va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1861 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Timor-Leste; restringit per a Timor-Leste occidental».^[1]

Etimologia

El nom genèric masculí «Turdus» prové de la paraula del llatí «turdus» que designa als ‘zorzales’ o ‘merles’; i el nom de l'espècie «schlegelii» commemora al ornitólogo alemà Hermann Schlegel (1804–1884).^[3]

Taxonomia

En l'any 2024, com a resultat dels estudis de Reeve et al (2023),^[2] el llavors àmpliament disseminat zorzal insular Turdus poliocephalus, un complex d'al voltant de 50 tàxons insulars del Oceà Pacífic, va ser separat en 17 espècies diferents, entre les quals la #present; separació que va ser reconeguda per les majors classificacions.^[4]

Subespecies

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist^[4] es reconeixen quatre subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:^[1]

Turdus schlegelii hygroscopus Stresemann, 1931 – montanyes Latimodjong en el centre-sur de Célebes, Indonèsia.
Turdus schlegelii schlegelii P.L. Sclater, 1861 – mont Mutis en Timor-Leste Occidental, Indonèsia.
Turdus schlegelii celebensis (Büttikofer), 1893 – montanyes Lompobattang en el suroest de Célebes, Indonèsia..
Turdus schlegelii sterlingi Mayr, 1844 – mont Tatamailau en Timor Oriental.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Turdus schlegelii en Birds of the World.
↑ ^2,0 ^2,1 (2023).Evolution Letters.7(1): 24–36ISSN 2056-3744.doi:10.1093/evlett/qrac006.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Turdus p. 393; schlegelii p. 350»
↑ ^4,0 ^4,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.

Enllaços externs

Videos, fotos i sons de Turdus schlegelii en eBird.

[BOW-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Turdus schlegelii en Birds of the World.

[Reeve2023-2] 2,0 ^2,1 (2023).Evolution Letters.7(1): 24–36ISSN 2056-3744.doi:10.1093/evlett/qrac006.

[JJ-3] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Turdus p. 393; schlegelii p. 350»

[AviList-4] 4,0 ^4,1 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.

[1]

[2]

[3]

[4]