Geothlypis speciosa
La mascarita transvolcánica,[1] mascarita del Lerma o chipe de calba negra (Geothlypis speciosa),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Geothlypis. És endèmica del Eix Neovolcánico de Mèxic.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Residix en una menuda porció de l'Eix Neovolcánico des del Valle de Mèxic cap a l'oest fins al llac de Pátzcuaro, Michoacán, i el llac Yuriria, Guanajuato. Actualment només es coneix en unes poques zones dels estats de Guanajuato, Michoacán i Mèxic, en el centre de Mèxic; es coneix millor en la part alta del riu Lerma, Mèxic, pero també es troba regularment en el llac de Cuitzeo i en el llac Pátzcuaro, Michoacán.[3]
Residix en marismas de espadaña (Typha sp.) i eneas de bou (Scirpus sp.), aixina com en pantans, planures aluvials i chapulls de terres altes. És menys comú trobar-la en marismas en plantes dels gèneros Heleocharis i Cyperus.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]No existix una llínea divisòria evident entre la caraça negra i la corona olivácea obscura; ademés, una atra senya distintiva és la coloració groga molt intensa de les parts ventrales. Per lo demés és semblada a les demés mascaritas.
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La mascarita transvolcánica ha segut calificat com «vulnerable» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua menuda zona de distribució i la seua població, estimada entre 1500 i 7000 individus madurs, coneguda en tan sol cinc locals, es presumixen estar en decadència com a resultat de la contínua pèrdua d'hàbitat resultant principalment del drenage continu i l'extracció d'aigua de les seues hàbitats de chapulls convenients.[4]
Les seues poblacions han decreixcut significativament, en estimats 50%, des de la década de 1980.[4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie G. speciosa va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1859 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Mèxic», sent que els tipos són provablement de Orizaba, Veracruz.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Geothlypis» es compon de la paraules del grec «geō» que significa ‘sol’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «speciosa» deriva del llatí «speciosus» que significa ‘esplèndit’, ‘bell’.[5]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[6] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Geothlypis speciosa speciosa P.L. Sclater, 1859 – Estat de Mèxic (centre de Mèxic).
- Geothlypis speciosa limnatis Dickerman, 1970 – sur de Guanajuato i nort de Michoacán (centre de Mèxic).
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 456.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 09 de decembre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Geothlypis speciosa en Birds of the World.
- ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Geothlypis p. 172; speciosa p. 361»
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.