Macrauchenia
Els macrauquenias (Macrauchenia) són un gènero extint de mamífers placentarios de la família Macraucheniidae, pertanyent al orde Litopterna. L'espècie millor coneguda és Macrauchenia patachonica. A pesar del seu aspecte, producte de la evolució convergent, no és una camélido ni està relacionat en estos.
Toponímia
[editar | editar còdic]Charles Darwin va descobrir en 1834 els restants d'este animal en Argentina. Eixos restants varen ser transportats a Anglaterra, a on posteriorment varen ser estudiats per Richard Owen, fundador del Museu d'Història Natural de Londres i creador del concepte “dinosauri”. Ell va ser qui va denominar a este estrany animal suramericà com Macrauchenia -nom compost del grec que significa “gran coll”.[1]
Generalitats
[editar | editar còdic]El gènero, que conta en numeroses espècies (Macrauchenia boliviensis, Macrauchenia ullomensis, etc.); eren animals herbívors, que s'alimentaven en la zona de pasturages, de selva i planures aluvials, de la vegetació arbustiva i arbòrea abundants en la regió i varen estar en contacte en els hòmens que varen començar a habitar eixa part d'Amèrica del Sur fa uns 14 000 anys.
La causa d'extinció més provable va ser, com en el restant de la megafauna del continent, l'arribada de l'home, puix els caçadors haurien aprofitat el fet de que estes espècies no havien coevolucionado en la nostra i no la temien.[2] Ve a confirmar esta hipòtesis que restants de Macrauchenia varen ser trobats en un assentament humà del Holoceno, fa uns 8 500 anys, a on ossos cremats demostren que la seua carn va ser usada com a aliment. És rar la troballa dels seus ossos a l'aire lliure, perque en quedar al ras es desfan o són consumits per carroñeros.
És un gènero autòcton d'Amèrica del Sur que va ocupar la zona de la planura pampeana prehistòrica, que hui correspon a les províncies de Buenos Aires, sur de Santa Fe, part de La Pampa, centre i sur de Còrdova, centre i sur d'Entre Rius i est de San Luis en Argentina. Fòra d'Argentina s'han trobat restants seus en la zona andina i preandina de Bolívia, Colòmbia i Veneçola, Baia en Brasil, Chile, Paraguay, Uruguay, Mèxic i fins a Texas en Norteamérica. Macrauchenia va anar ademés el gènero més recent de litopternos del Pleistoceno. Va ser l'únic grup que va sobreviure al gran intercanvi americà. Va desaparéixer en el Cuaternario despuix que l'home poblara Sudamérica. Macrauchenia patachonica, un mamífer de dos metros d'altura, tres de llarc i 1400 quilos de pes, va viure fins a fa 8500 anys.
Característiques
[editar | editar còdic]L'espècie més coneguda era un gran animal més robust i corpulento que un cavall, de membres llarcs, en tres dits en cada peu, com els tapirés, un coll llarc com el d'una girafa, que el seu caseta ecològica ocupava en formes intermiges que recorden al okapi i un cràneu menut i proveït, en vida, en una curta trompa pareguda la que hui tenen els tapires.[3] Alcançava els dos metros d'altura i tres de llarc en casi una tonellada i mija de pes. Tenia les fosses nassals de forma poc comuna, el seu cràneu recorda en este aspecte el dels proboscídeos, en els que no estan relacionats. L'obertura de les fosses nassals es presenta entre els ulls, en posició frontal. Té la fossa nassal anterior en la forma d'una obertura elíptica colocada dalt, cap a la mitat del cràneu, el qual, alvance de la mencionada fossa, s'estén formant sostre convexo continu fins a la vora alveolar dels incisius, #lo que constituïx una conformació única en els mamífers.
El seu pes va ser estimat en 1500 kilógramos per mig d'un fòssil d'un eixemplar complet d'entre 20.000 i 40.000 anys. Ademés, va ser descripto en semblança a un camello i en característiques d'un tapir perque té una fossa nassal en la part superior del cràneu, en la qual cosa podria haver tingut una trompa i aplega a uns 3 metros d'alt en el coll ya que té les vèrtebres del coll molt llargues.[4]
La seua trompa li serviria de llavi prensil, per a permanéixer sumergit, acondicionar l'aire i com a ferramenta d'us general, #lo que unit a la seua habilitat per a eludir als seus enemics, segons els estudis realisats de l'estructura de les articulacions de les pates. La seua dentadura presenta la dotació dels mamífers primigenis (44 dents).
Les seues pates eren fines i els seus dos piteus eren molt allargades, Tenia una coa curta provablement acabada en un mechón de pèl similar al del cavall que servia per a espantar als insectes.
En la cultura popular
[editar | editar còdic]Varis Macrauchenias varen aparéixer en la película L'era de gèl. Una manada de Macrauchenia varen eixir en el documental Passejant en bésties en a on era depredadas per un Smilodon.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Macrauchenia
-
Macrauchenia patachonica i la seua crío
-
Esquelet del Phenacodus primaevus i despuix d'ell, l'esquelet de Macrauchenia patachonica
-
Peu de Macrauchenia patachonica
-
Cràneu de Macrauchenia patachonica -
Macrauchenia patachonica
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macrauchenia.
Wikispecies té un artícul sobre Macrauchenia.
