Pi carrasca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Pi carrasca

Pino secolare - Castelleone di Suasa.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus halepensis
Autoritat Mill.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Pinus halepensis range.svg
Distribució natural


El pi carrasca (Pinus halepensis), també conegut com a pi d'Alep o pi blanc, és un arbre perennifoli conífer de la família de les pinàcees. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en terres valencianes.

Descripció[editar | editar còdic]

Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.

  • Fulla: Acícoles fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
  • Flor: monoic, en inflorescèncias masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o rogenques, que apareixen entre març i maig.
  • Fruit: pinya de tipo estròbil lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
  • Tronc: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Pinus halepensis fon descrit per Philip Miller en l'any 1768.

Etimologia[editar | editar còdic]

  • Pinus: nom llatí clàssic per al pi
  • halepensis: ‘d'Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc a on fon descrit originalment

Usos[editar | editar còdic]

S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s'obtenien derivats com trementina. Antigament s'usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del pi pinyoner.

Conservació[editar | editar còdic]

Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.

Refrayns valencians[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
  • Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons