Anar al contingut

Oryzomys antillarum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oryzomys antillarum (Oryzomys antillarum)


Oryzomys antillarum, també conegut com la rata jamaiquina de l'arròs,[1] és un rosegador extint de Jamaica. Un membre del gènero Oryzomys dins de la família Cricetidae, és similar a Oryzomys couesi de la part continental d'América Central, d'a on va poder haver-se dispersat a l'illa durant l'últim periodo glacial. El O. antillarum és comú en les #fauna de les cavernes subfósiles, a on es varen trobar tres #espècimen vius en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Alguns registres històrics de rates jamaiquinas poden pertànyer a esta espècie. L'espècie provablement es va extinguir a finals de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, potser per l'introducció de la menuda mangosta asiàtica, la competència en rosegadors introduïts com la rata parda i la destrucció de l'hàbitat.

El Oryzomys antillarum era una rata de tamany mijà, similar en molts aspectes a Oryzomys couesi. La llongitut del cap i el cos era d'entre 120 a 132 mm i el cràneu tenia uns 30 mm de llarc. Les parts superiors eren rojoses i graduades a groc en les parts inferiors. La coa era aproximadament tan llarga com el cap i el cos, de cabell escampat, i més obscur per damunt que per davall. Les espècies es varen diferenciar del O. couesi per tindre ossos nassals més llarcs, forats incisius més curts (#perforació de la part anterior del paladar) i arcs zigomàtics més robusts (pòmuls).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

En el seu monografia de 1877 sobre rosegadors nortamericans, Elliott Coues va mencionar que hi havia dos eixemplars de Oryzomys de Jamaica en les coleccions del Museu Nacional dels Estats Units (USNM). Segons Coues, els #espècimen eren similars a la rata d'arròs de pantà (Oryzomys palustris) dels Estats Units, pero de color diferent. Encara que va escriure que representaven provablement una forma separada, ell s'abstenia de donar un nom científic a ells per la possibilitat que la forma havia rebut ya un nom que ell no coneixia.[2] L'espècie primer va anar formalment descrita per Oldfield Thomas en 1898 basat en un espècimen que havia estat en el Museu d'Història Natural de Londres des de 1845. Ell ho va reconéixer com una espècie separada de Oryzomys, Oryzomys antillarum, pero va escriure que estava relacionat en O. couesi. Thomas sospitava que l'espècie ya estava extinguida en Jamaica, pero que encara podia trobar-se una rata d'arròs similar en l'interior inexplorado de Cuba o L'Espanyola.

Revisant els Oryzomys d'Amèrica del Nort en 1918, Edward Alphonso Goldman va mantindre al O. antillarum com una espècie separada, pero va admetre que era tan similar al continental O. couesi que va poder haver segut introduït en Jamaica.[3] En 1920, Harold Anthony va informar que els restants de O. antillarum eren comuns en les coves costeres, #lo que sugerix que l'espècie havia segut prèviament una part important de la dieta de la lechuza comuna (Tyto alba).[4] En 1942, Glover Morrill Allen va dubtar si era inclús una espècie distinta[5] i en 1962, Clayton Ray, que va examinar numerosos #espècimen de coves, va estar d'acort i ho va mantindre com només una "subespecie débilmente diferenciada" del Oryzomys palustris (que llavors incloïa O. couesi i atres formes mexicanes i centroamericanas), Oryzomys palustris antillarum.[6] Philip Hershkovitz va aplegar a la mateixa conclusió en un artícul de 1966. En acabant de que la O. couesi de Mèxic i Centroamérica es classificara de nou com una espècie distinta de la rata d'arròs de pantà (O. palustris) dels Estats Units, la forma jamaicana va aplegar a ser considerada com una subespecie de la primera, Oryzomys couesi antillarum.


En una revisió en 1993, Gary Morgan va restablir a l'animal com una espècie distinta estretament relacionada en O. couesi, citant un artícul inèdit d'Humphrey, Setzer i ell mateixa.[7] Guy Musser i Michael Carleton, escrivint per a la tercera edició del 2005 de Mammal Species of the World, varen seguir classificant la forma jamaicana com a part de O. couesi, pero sense fer referència a Morgan.[8] No obstant, en una revisió en 2006 dels continguts de Oryzomys, Marcelo Weksler i els seus colegues varen mencionar a O. antillarum com una espècie separada, citant a Morgan,[9] i en un document de 2009 sobre Oryzomys Carleton i Joaquín Riera-Cabrales varen fer lo mateix.[10]

Segons la classificació de Carleton i Riera-Cabrales, la Oryzomys antillarum és una de les huit espècies del gènero Oryzomys, que habita des de l'est dels Estats Units (O. palustris) fins al noroest d'Amèrica del Sur (Oryzomys gorgasi).[11] La O. antillarum forma part de la secció del O. couesi, que se centra en l'ampli O. couesi centroamericano i també inclou vàries atres espècies en distribucions més llimitades i perifèriques.[12] Molts aspectes de la sistemàtica de la secció de O. couesi seguixen sent poc clars i és provable que la classificació actual subestima la verdadera diversitat del grup.[13] Oryzomys incloïa anteriorment moltes atres espècies, que varen ser eliminades progressivament en varis estudis que varen culminar en el treball de 2006 de Weksler i colegues, que va excloure més de quaranta espècies del gènero.[13] Tots estan classificats en la tribu Oryzomyini ("rates d'arròs"), un conjunt divers de rosegadors americans de més d'un centenar d'espècies,[14] i en els nivells taxonómicos més alts en la subfamília Sigmodontinae de la família Cricetidae, junt en centenars d'atres espècies de rosegadors principalment menuts.[15]

Descripció

[editar | editar còdic]

Oryzomys antillarum era un rosegador de tamany mijà, aproximadament tan gran com O. couesi. Segons la descripció de Thomas, les parts superiors eren rojoses, llaugerament més lluentes en la garupa i més grisáceas en el cap. El color de les parts superiors es classificava en el de les parts inferiors, que eren groguenques. Els pèls de les parts inferiors eren grisáceos en les bases. Les menudes orelles eren negres en l'exterior i grogues en el costat intern i les superfícies superiors de les mans i els peus eren blanquecinas. La coa estava casi nueta i era de color marró clar per damunt i més clar per davall. Goldman va escriure que els #espècimen en el USNM eren prou més rojosos, pero el seu color es va poder haver alterat perque havien segut preservats en alcohol.[16] Coues havia descrit estos com a marró oxidado per damunt i llavat en el mateix color d'avall.[2] Andrew Arata va comparar els #espècimen USNM en eixemples de la subespecie rojosa de la rata d'arròs de pantà, Oryzomys palustris natator, per a Ray i va trobar que eren més rojosos que inclús els animals més fortament colorits de la Florida.[17]

Medicions de Oryzomys antillarum (en milímetros)[18]
espècimen Llarc total Cap i cos Coa Peu de peu Orella
BMNH 45.10.25.48 260 130[fn 1] 130[fn 2] 28[fn 3] 13
USNM 38299 228 120 108[fn 4] 30[fn 5] –[fn 6]
USNM 38300 253 132 121 30 ?12–15


El cràneu era generalment similar al de Oryzomys couesi,[19] com eren les dents.[20] Era robust i tenia crestes supraorbitales ben desenrollades (localisades per damunt dels ulls) en la cintura. L'os interparietal, part del sostre de la cintura, era menut i estret. El paladar òsseu s'estén més allà dels tercers molar.[21] Els ossos nassals s'estenen més arrere que els premaxilares, mentres que estos ossos són usualment cósmidos en O. couesi.[21] En promig, els forats incisius, que perforen la part anterior del paladar, eren més curts que en O. couesi.[22] El arc zigomàtic (pòmul) sembla haver segut millor desenrollat en O. antillarum.[20]

En els tres #espècimen moderns i en numerosos #espècimen de la cova, la llongitut condilobular (una mida de la llongitut del cràneu) varia de 28.9 a 31.2 mm (un espècimen modern i dos cova solament), la llongitut del paladar òsseu de 13.0 a 17.8 mm, ample de la regió interorbitaria (situada entre els ulls) de 4,78 a 6,33 mm, llongitut dels forats incisius de 5,1 a 6,6 mm, llongitut de la corona dels molar superiors de 4,36 a 5,20 mm i la llongitut de la corona dels molar inferiors de 4,80 a 5,39 mm.[23]

Història

[editar | editar còdic]

Orige i registres de subfósiles

[editar | editar còdic]

El registre més antic de Oryzomys antillarum es troba en la cova Drum en el sistema de Cuevas de Jacksons Bay, a on es va trobar en un estrat datat en radiocarbono entre 10,250 i 11,260 anys abans del present segons un estudi de 2002.[24] Està present en varis atres llocs sense data que són anteriors a la colonisació humana de l'illa, al voltant d'1,400 anys abans del present.[7] No obstant, un lloc (Wallingford Roadside Cave) de l'últim interglacial, el Interglaciar Riss-Würm, conté solament els rosegadors Hystricognathi, Clidomys i Geocapromys browni i carix de Oryzomys.[25] La presència de la rata d'arròs en Jamaica abans de l'arribada dels humans refuta l'hipòtesis de que va ser introduïda; en canvi, deu haver aplegat a l'illa per dispersió d'aigua a través d'un event de rafting, provablement fa menys de 125.000 anys. Durant l'últim periodo glacial, els baixos nivells de la mar haurien expost molta terra entre Jamaica i Centroamérica, disminuint substancialment la distància necessària per a que l'antepassat de O. antillarum aplegue a l'illa[26] i provablement influïxca en les corrents marines per a que les basses de vegetació d'América Central tindria més possibilitats d'aplegar a Jamaica.[27] Les espècies de Oryzomys són semiaquáticas i estan estretament associades en l'aigua, #lo que pot ajudar a explicar l'ocurrència del gènero en Jamaica.[28] La rata d'arròs s'ha trobat en molts depòsits superficials, tardans de la cova del holoceno, una miqueta dels quals s'han radiocarbonado datat dins dels últims 1.100 anys. Els seus restants també ocorren en alguns llocs arqueològics amerindios.[7] De la seua ocurrència comuna i extensa en coves, Ray va sugerir que la rata de l'arròs va ocórrer en molts diversos hàbitat abans del contacte europeu.[20] O. antillarum va ser l'únic rosegador sigmodontino en qualsevol de les Antilles Majors, a on la fauna de rosegadors, d'una atra forma, consistix únicament en hystracógenos i rosegadors introduïts.[5]

Registres històrics

[editar | editar còdic]

Encara que hi ha alguns registres històrics de les rates de Jamaica, molt poc es troba en ells sobre la Oryzomys antillarum, tal volta perque l'espècie va declinar ràpidament despuix de la colonisació europea de l'illa i perque els primers autors no la varen distinguir dels rosegadors introduïts com:la rata marró, Rattus norvegicus i la rata de la casa, Mus musculus).[29] Patrick Browne, en la seua obra Història Civil i Natural de Jamaica de 1756, va descriure una "Casa i Canya-Rata", un "Rata" i una gran "Rata d'Aigua", que va dir que havien segut introduïts en l'illa i es fan molt comunes allí.[30]


En la seua Història de Jamaica (1774), Edward Long va reconéixer a quatre rates jamaicanes: "Rata d'Aigua" de Browne, cridada "rata de Charles Price", que Long considerava idèntica a la rata d'aigua europea (Arvicola);[31] la "casa-rata negra", que es diu que va ser duta d'Anglaterra; i dos eren indígenes. La més gran era una "rata de canya" grisácea[32] i la més menuda era una "rata de camp" rojosa tan gran com el llunar anglés (el talp europeu, Talpa europaea).[33] Ray va considerar que l'últim pot haver segut simplement la rata de la casa, ya que el tamany d'un llunar Inglés seria massa menut per a Oryzomys.[34]


En L'estància d'un naturaliste en Jamaica (1851), Philip Henry Gosse va enumerar la rata negra i marró i la rata de la casa,[35] aixina com la "rata de la canya", que ell va descriure com Mus saccharivorus[36] i considerat com provablement idèntica a la "Rata d'Aigua" de Browne ya la Rata de Charres-preu de Long.[37] També va mencionar les dos espècies que Long havia catalogat com a indígenes.[38] Thomas i Ray varen afirmar que esta "rata de canya" era molt provablement una rata parda, segons es va jujar per les seues mides.[39] Gosse va escriure que un explorador primerenc, Anthony Robinson, havia descrit i representat esta espècie en un manuscrit inèdit, sobre la base d'un espècimen de 20 polzades (51 cm) de llarc, la mitat de que consistia en la coa.[40] Ray no va poder examinar el manuscrit de Robinson, pero va sugerir que la rata de Robinson no podria haver segut la rata parda, perque eixa espècie no va aplegar a les Américas fins a al voltant de 1800, i en el seu lloc podria haver segut O. antillarum.[41]

Extinció

[editar | editar còdic]

El Oryzomys antillarum provablement es va extinguir al voltant de la década de 1870[42] i actualment està llistat com a tal per la Llista Roja de la UICN. La seua desaparició s'atribuïx generalment a la menuda mangosta asiàtica (Herpestes javanicus), que va ser introduïda a Jamaica en 1872, i a voltes també a atres espècies introduïdes de Rattus.[43] Ray, per una atra part, va argumentar que l'impacte de la mangosta havia segut sobrevalorado. En canvi, va sugerir que el Oryzomys antillarum va poder haver segut afectat pels canvis ambientals massius que varen ocórrer en l'illa despuix de la pren de possessió britànica en 1655. En eixe periodo, la major part de l'illa va aplegar a ser utilisada per al cultiu, de modo que l'hàbitat natiu de Oryzomys va ser destruït. Aixina, Oryzomys va ser reduïda per la competència en les rates introduïdes en els hàbitats artificials, als quals estes últims estan ben adaptades. Tal volta, va escriure Ray, la rata negra no va poder haver extirpat a Oryzomys, pero la rata marró, un invasor posterior i més asertivo, la va dur a l'extinció.[44] Els gats i els gossos que s'apoderen de Oryzomys també poden haver contribuït a la seua desaparició.[7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Goldman, 1918, p. 44; Turvey and Helgen, 2008
  2. ↑ 2,0 2,1 Coues, 1877, p. 116, footnote; Thomas, 1898, p. 177
  3. ↑ Goldman, 1918, pp. 44–45
  4. ↑ Anthony, 1920, p. 166
  5. ↑ 5,0 5,1 Allen, 1942, p. 88
  6. ↑ Ray, 1962, p. 47
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Morgan, 1993, p. 439
  8. ↑ Musser and Carleton, 2005, p. 1147
  9. ↑ Weksler et al., 2006, table 1, footnote i
  10. ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 116
  11. ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 106
  12. ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 117
  13. ↑ 13,0 13,1 Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 107
  14. ↑ Weksler et al., 2006, table 1
  15. ↑ Musser and Carleton, 2005
  16. ↑ Goldman, 1918, p. 44
  17. ↑ Ray, 1962, p. 44
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Ray, 1962, table 3
  19. ↑ Goldman, 1918, p. 44; Ray, 1962, p. 44
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Ray, 1962, p. 46
  21. ↑ 21,0 21,1 Ray, 1962, p. 45
  22. ↑ Ray, 1962, pp. 45–46
  23. ↑ Ray, 1962, table 4
  24. ↑ McFarlane et al., 2002, p. 122
  25. ↑ Fincham et al., 2000, p. 50
  26. ↑ Morgan, 1993, p. 439; Fincham et al., 2000, p. 50; McFarlane et al., 2000, p. 122; Ray, 1962, p. 176
  27. ↑ Ray, 1962, p. 174
  28. ↑ Carleton and Riera-Cabrales, 2009, p. 114
  29. ↑ Ray, 1962, p. 31
  30. ↑ Browne, 1756, pp. 484–485
  31. ↑ Long, 1774, p. 899
  32. ↑ Long, 1774, p. 900
  33. ↑ Long, 1774, p. 901
  34. ↑ Ray, 1962, p. 32
  35. ↑ Gosse, 1851, p. 443
  36. ↑ Gosse, 1851, p. 444, footnote
  37. ↑ Gosse, 1851, p. 449
  38. ↑ Gosse, 1851, pp. 448–449
  39. ↑ Thomas, 1898, p. 177; Ray, 1962, p. 32
  40. ↑ Gosse, 1851, p. 445
  41. ↑ Ray, 1962, pp. 32–33
  42. ↑ Ray, 1962, p. 34; Allen, 1942, p. 87
  43. ↑ Turvey and Helgen, 2008; Allen, 1942, pp. 87–88; Morgan, 1993, p. 439; Ray, 1962, p. 34
  44. ↑ Ray, 1962, pp. 33–34


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "fn", pero no es trobà una etiqueta <references group="fn"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oryzomys_antillarum&oldid=499899»