Hylobates lar
El gibón de mans blanques o gibón lar (Hylobates lar) és una Espècie de primat hominoideo de la família Hylobatidae.
Característiques
[editar | editar còdic]El gibón de mans blanques té un aspecte molt esvelt en el cos prim, camas relativament llargues i braçs molt llarcs; carix de coa. Posseïx dos fases de coloració característica que permet distinguir individus negres o marró obscur i individus rossos o rojosos; les mans i els peus són blancs, aixina com un anell de pèl blanc que rodeja la cara negra. Tant machos com a femelles poden presentar totes les variants de color i els dos sexes són difícils de diferenciar.
Comportament
[editar | editar còdic]Forma grups estrictament familiars formats per un macho i una femella adults en les seues crío de varis anys. Es poden reunir aixina de dos a sis individus. La família és monógama i quan els jóvens alcancen la madurea sexual són expulsats de la mateixa. Les parelles es formen als sis o huit anys d'edat i perduren tota la vida.
Són territorialés i el grup familiar permaneix dins dels llímits del seu territori. El territori no és massa ampli, habitualment entre 12 i 40 hectàreas[1] i inclou els arbreés a on mengen i els arbres usats per a dormir.
El territori és defés front als grups veïns per mig de crits aguts; s'entaula aixina una lluita de crits entre els diferents grups que poblen un àrea, que pot durar més d'una hora. Si algun individu viola les fronteres d'un territori es produïxen baralles que inclouen manotazos, arrapades i mordiscos. Estos sorollosos hàbits es produïxen en amanecer i en caure la vesprada.
Els membres d'un grup manifesten un gran afecte entre sí; s'abracen en freqüència i tenen una expressió facial amistosa molt semblada al somriure humà.
En captivitat un gibón ha aplegat a viure 32 anys.[1]
Alimentació
[editar | editar còdic]Despuix dels crits matutinos, el grup es posa en moviment en busca d'aliment. S'alimenten de fruts, sobretot de figas (Ficus), pero també de toronjas, mànecs, fulls, florés, ulls, pardals i ous. Per la vesprada hi ha un segon menjar, abans de la sessió vespertina de crits.
Reproducció
[editar | editar còdic]La reproducció no té una época definida i el apareamiento es produïx en qualsevol moment de l'any. Les femelles té un cicle menstrual d'uns 30 dies. La gestació dura de 200 a 212 dies[1] i paren un sol menut que la mare transporta sobre el seu pit; les crío tenen un fort reflex de Babinski, gràcies al com s'agarren en força al pèl de la mare, la qual cosa és de vital importància quan la mare es desplaça botant entre les branques. La madurea sexual es produïx cap als huit anys d'edat.
Distribució
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució històrica de Hylobates lar s'estenia des del surest de China i est de Birmània fins a Tailàndia i tota la Península Malaya, aixina com en el noroest de l'illa de Sumatra. La distribució actual s'ha reduït i fragmentat, havent desaparegut de China.
Subespecies
[editar | editar còdic]Hi ha cinc subespecies:[2]
- Hylobates lar lar - gibón malayo
- Hylobates lar carpenteri - gibón de Carpenter
- Hylobates lar entelloides - gibón central
- Hylobates lar vestitus - gibón de mans blanques de Sumatra
- Hylobates lar yunnanensis - gibón de mans blanques de Yunan
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Rodríguez de la Font, F. 1974. Fauna, vol. 7. Àsia Tropical. Ed. Salvat, Barcelona, 299 pp. ISBN 84-7137-398-X
- ↑ «Gibbon Systematics and Species Identification». Consultat el 13 d'abril de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hylobates lar.
Wikispecies té un artícul sobre Hylobates lar.
