Anar al contingut

Hesperiphona vespertina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Hesperiphona vespertina CT3.jpg
pepitero norteny (Hesperiphona vespertina)

Plantilla:Renombrar

El pepitero norteny[1] o picogordo vespertí[2] (Hesperiphona vespertina) és una espècie d'au paseriforme de la família dels fringílidos pròpia d'Amèrica del Nort. És una espècie parcialment migratòria, en poblacions sedentarias.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una espècie que exhibix diferències entre els sexes. Els individus adults medixen entre 16 i 18 cm. El macho té el pico groc llima pàlida. El plomall del cap és diagnòstic. La #front i el supercilio són de color groc lluent, mentres que la corona és negra i el restant de la cara, coll i gola són pardos. La nuca i la part superior de l'esquena també són pardos, mentres que les plomes escapulares (muscles), pit, pancha, rabadilla i cobertoras superiors de la coa són groc lluent. La coa i les ales són negres, exceptuant, en este últim cas, les plomes cobertoras secundàries i les rémiges terciarias, que són blanques.

Les femelles són menys vistoses. El color dominant del seu plomall és pardo grisáceo, en alguns matises ocres en nuca, costats del coll, muscles, flancs i rabadilla. La gola i les cobertoras inferiors de la coa són blancuzcas. Les ales i la coa són negres, en algunes plomes blanques. En el cap, hi ha un vestigi de ralla malar (bigot) negra.

Els individus jovenils són similars a la femella, pero més opacs i en plomall menys diferenciat.

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Habita terres baixes i altes, en ambients àrits i semiáridos, boscs de coníferes i boscs mixts semihúmedos. La seua distribució és àmplia, incloent tot el sur de Canadà, des del Pacífic fins al sur de Terranova, i casi tot el territori d'Estats Units, llevat l'extrem sur. En Mèxic es troba en les terres altes de la Serra Mare Occidental, el Eix Neovolcánico i el Escut Mixteco.

Comportament

[editar | editar còdic]

S'alimenta en parelles i menuts grups, en els nivells mijos i alts d'arbres i arbustos. En eixos nivells construïx els seus nius, que tenen forma de tassa i es elebaoran de raïls, branques i fibres. La femella posa de 2 a 4 ous de color blau pàlit, en taques obscures.

Subespecies

[editar | editar còdic]

Es reconeixen 3 subespecies[3]

  • Hesperiphona vespertina brooksi. Centre i oest de Canadà i montanyes de l'oest d'Estats Units. Inverna en Texas.
  • Hesperiphona vespertina vespertina. Centre i est de Canadà i Nova Anglaterra. Invierna en el surest d'Estats Units.
  • Hesperiphona vespertina montana. Zones altes del sur d'Arizona i Mèxic.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Howell i Webb, 2007
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 8 de decembre de 2011.
  3. Clements, J. F. 2007. The Clements Checklist of Birds of the World, 6ª Edició. Cornell University Press. Descargable des del Lab. Cornell d'Ornitologia
  • Howell, Steve N.G., i Sophie Webb. 2007. A guide to the birds of Mexico and northern Central America. Oxford University Press, Estats Units. ISBN 9780198540120