Heliodoxa imperatrix
El lluent emperador[1] (Heliodoxa imperatrix), també denominat lluenta emperatriu (en Equador), diamant emperador o heliodoxa tijereta (en Colòmbia) o colibrí emperador,[2]és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al gènero Heliodoxa. És natiu de la regió del Va chocar en Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx per la pendent del Pacífic des del sur de Va chocar en el centre oest de Colòmbia, cap al sur fins a Pichincha en el noroest d'Equador.[3]
Esta espècie és considerada de poc comú a localment comú en els seus hàbitats naturals: les estribaciones montanyoses molt humides i boscs núvols montanos baixos i les seues vores, aixina com els creiximent secundaris alts adjacents; en altitutés entre 400 i 2000 m. Abdós sexes ocorren en el dosel en l'interior del bosc i be més baix en les vores; solament les femelles són usualment vistes en el sotobosque.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie H. imperatrix va ser descrita per primera volta pel ornitólogo britànic John Gould en 1856 baix el nom científic Eugenia imperatrix; el seu localitat tipo és: «boscs andinos en el veïnat de Quito».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Heliodoxa» es compon de les paraules del grec «hēlios» que significa ‘sol’, i «doxa» que significa ‘glòria’, ‘magnificencia’; i el nom de l'espècie «imperatrix», en llatí significa ‘emperatriu’, en homenage a Eugenia de Montijo, emperatriu consorte de França (1826–1920), esposa de Napoleón III.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Va ser descrita i per molt temps separada en un gènero monotípico Eugenia en base en la seua coa llarga i molt bifurcada. Es varen registrar híbrits de la present espècie en Boissonneaua flavescens i en Heliodoxa jacula jamersoni. És monotípica.[3]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 129.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 01 d'octubre de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Heliodoxa imperatrix en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Heliodoxa, p. 188; imperatrix, p. 203»