Anar al contingut

Eriocnemis aline

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
calzadito pechiblanco (Eriocnemis aline)


El calzadito pechiblanco,[1] colibrí pantaló chic, zamarrito pechiblanco (en Equador), calzoncitos diminut (en Colòmbia) o calzadito de pancha esmeralda (en Perú) (Eriocnemis aline),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes) pertanyent al gènero Eriocnemis. És natiu de regions andinas del noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx pels Vages centrals i orientals de Colòmbia (al sur des de Boyacá), per la pendent oriental dels Vages d'Equador i Perú (al sur fins a Pasco).[3]

Esta espècie és considerada de distribució local en les seues hàbitats naturals: els boscs montanos humits de les zones tropical i subtropical; preferix la vegetació humida, com el bosc núvol, a on és freqüentment vist en menuts clars. En menys freqüència en les vores del bosc i evita prou els ambients més oberts. Usualment en altitutés entre 2300 i 2800 m.[3]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie M. aline va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Jules Bourcier en 1843 baix el nom científic Ornismya aline; el seu localitat tipo és: «Tunja, Colòmbia».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Eriocnemis» és una combinació de les paraules del grec «erion» que significa ‘llana’, i «knēles meues» que significa ‘bota’; i el nom de l'espècie «aline», és un homenage a Aline Bourcier, esposa del descritor de l'espècie, Jules Bourcier.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

És parent pròxima de Eriocnemis mirabilis, de la qual se separa per l'àrida vall del riu Patía. El mateix autor va descriure l'espècie en els noms aline i alinae en poques semanes de diferència, pero aline té prioritat.[3]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  • Eriocnemis aline aline (Bourcier), 1843 – Vages orientals i sur dels Vages centrals de Colòmbia (al sur des de Boyacá) fins a la pendent oriental dels Vages d'Equador.
  • Eriocnemis aline dybowskii Taczanowski, 1882 – pendent oriental dels Vages del nort i centre de Perú (al sur fins a Pasco).
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de setembre de 2011. P. 129.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 12 de setembre de 2024.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Eriocnemis aline en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Eriocnemis , p. 148; aline, p. 41»
  5. IOC World Bird List: Hummingbirds
  6. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.