Convent de Sant Doménec

Convent de Sant Doménec, de Valéncia

L'antic convent de Sant Doménec dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de Valéncia (Espanya) i actualment Capitania General de Valéncia, és un edifici de tipologia d'estils variada gòtic, renaixentista, neoclàssic i barroc fundat en l'any 1239 sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

Descripció[editar | editar còdic]

Els principals components actualment del Convent de Sant Doménec són:

Claustre gòtic, del sigle XIV, és de planta quadrada en 34 metros de costat i té sis arcs apuntats en cada costat menys en el costat nort que té solament cinc. En el centre té un chicotet jardí, en un brocal de pou d'estil gòtic. Les quatre naus del claustre varen tindre instalades bon numere de capelles i altars, erigides per nobles valencians, alguns dels quals varen anar allí enterrats junt als seus familiars. Hui en dia perduren alguns escuts d'armes en les seues parets.
Claustre neoclàssic, més chicotet que el clastre gòtic.
Saló del Tro, o Refectorio, està situat en l'ala sur de claustre major i va ser construït entre els anys 1560 i 1567. Es tracta d'una estància rectangular de 32 x 10 metros coberta en volta de creuería d'arcs rebaixats. La sala esta construïda en pedra i presidida en un gran quadro de S.M el Rei Felipe VI. Esta sala s'utilisa per a actes protocolaris i castrenses.
Sala Capitular, d'estil gòtic, nonstruïda entre els anys 1310 i 1320, també coneguda com a Saló de les Palmeres per les seues 4 columnes altíssimes i primes acabant en forma de palmera.
Parròquia Castrense o capella de Sant Vicent, d'estil neoclàssic dissenyada en el sigle XVIII i decorada en marbres de pedreres valencianes. Se celebra missa diària en accés al publique per la plaça de Tetuán.
Claustre renaixentiste
Capella dels Reis, d'estil tardogòtic del sigle XV, manada construir pel rei Alfonso el Magnánim en l'any 1439 i terminada pel seu germà i successor Juan II en l'any 1465.
Sacristia Major
Campanar

Sala Capitular

La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any 1250 i esta al seu torn fon derrocada a principis del sigle XIX. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any 1300, no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de 1431, i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any 1560. De finals del sigle XVI és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del sigle XVIII la capella de Sant Vicent Ferrer i encara més modern, de principis del sigle XIX, la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General. La frontera exterior de l'iglésia és d'estil renaixentiste, és un retaule de pedra en les imàgens de Sant Vicent Ferrer, Santo Domingo i Sant Lluís Bertran.

En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del sigle XIV i era la sala a on es reunia antigament la comunitat religiosa. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any 1382. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el sigle XVIII. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any 1812.

Capella dels Reis

Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any 1439 a costa d'Alfons el Magnànim i conclosa en 1463 per son germa i succesor Joan II. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.

Inicialment es creu que fon construïda en l'intenció de ser el lloc de soterrament dels reis d'Aragó, pero finalment no fon aixina i fon cedida en l'any 1535, per Carles I a Dª Mencia de mendoza, Marquesa de Zenete, com a panteó familiar. En el centre està el sepulcre en marbre dels marquesos de Zenete.

La capella dels Reis, comunicada en la capella de Sant Vicent Ferrer, té accés propi a través del claustre renaixentiste; consistix la dita entrada en un pòrtic apuntat en doble arquivolta sobre columnes aparrades en el timpà del qual s'ostenten les armes d'Alfons el Magnànim.

Destaca d'esta estada la seua portada, entre gòtica i renaixentiste, la coberta voltada també sense nervis i la doble escala helicoidal, sense eix de pedra, que comunica en la terraça, escala esta sumament ingeniosa per permetre el pujar i baixar simultàneament dos persones sense encreuar-se.

Concloses les parts essencials del convent es va mamprendre la construcció del pati d'ingrés al temple i de la respectiva frontera exterior. Consistix esta en un imafront en forma de retaule dividit en dos cossos.

El campanar fon construït en l'any 1640 sobre part de la volta de la sacristia de la capella dels Reis; és de planta quadrada i consta d'un cos inferior més ample acabat en balustrada, cos de les campanes en dobles columnes aparrades d'orde toscà a cada costat dels finestrals, i terraça en balustrada decorada en setze pinàculs sobre la qual s'alça un edícul en frontons sobre els seus quatre vans i cupulí; este templet fon construït en l'any 1755 i, despuix del seu derrocament, en 1810, fon refet en l'any 1955 en motiu del V centenari de la canonisació de Sant Vicent Ferrer baix la direcció de l'arquitecte A. Ferrant.

Paralelament a la construcció del campanar fon construïda la sacristia major, vasta sala voltada situada entre l'aula capitular i el llenç nort del claustre, i que, com esta, ha segut objecte de repristinació recent per la seua frontera posterior, visible en l'actualitat des del passeig de la Ciutadella.

Va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional el 3 de juny de 1931 i actualment es poden fer visites guiades els dimarts i dimecres (11-12,30) previa cita o en els dies de portes obertes com els demés museus de la ciutat i és la sèu de la Capitania General de Valéncia des de l'any 1840.