Coeligena torquata
El inca acollarado[1] (en Perú), inca collarejo (en Equador i Colòmbia), colibrí acollarado o colibrí inca acollarado (en Veneçola) (Coeligena torquata),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes) pertanyent al numerós gènero Coeligena; alguns autors sostenen que es dividix en dos espècies.[3] És natiu de regions andinas del noroest i centre oest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx àmpliament a lo llarc de la cordillera dels Vages, des del noroest de Veneçola, per les tres cadenes de Colòmbia, abdós pendents d'Equador, fins al surest de Perú.[4]
Esta espècie és considerada molt comuna en la major part de la seua distribució, en les seues hàbitats naturals: del sotobosque al baix dosel de boscs núvols montanos, vores del bosc i ocasionalment sub-páramo; principalment en altitutés entre 1800 i 3000 m, algunes voltes més baix, fins als 1500 m. És reemplaçat ecològicament pel inca bronzejada (Coeligena coeligena) a menors altituts, encara que abdós espècies ocorren en simpatría, per eixemple a ca. 2000 m en el noreste d'Equador.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 14 cm de llongitut, 3c m dels quals corresponen al pico. És majorment de color vert lluent, en cap negre en algunes formes, corona violeta, blava o verda; pegat pectoral i base de rectrices externes de color blanc. La femella té la gola blanca o davant en jaspeado verda.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. torquata va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Auguste Boissonneau en 1840 baix el nom científic Ornismia torquata; el seu localitat tipo és: «Bogotà, Colòmbia».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Coeligena» deriva del nom específic Ornismya coeligena l'epítet del qual prové del llatí modern «coeligenus» que significa ‘celestial’, ‘naixcut en el cel’; i el nom de l'espècie «torquata», prové del llatí «torquatus» que significa ‘de collar’, ‘acollarado’.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les espècies Coeligena inca i C. conradii varen ser tradicionalment tractades com subespecies de la #present, pero varen ser elevades per alguns autors a espècies plenes en base en significatives diferències de plomall,[3][7] lo que va anar posteriorment seguit per les principals classificacions.[8][9]
La subespecie C. torquata eisenmanni, el inca de Vilcabamba, és considerat com a espècie separada de la #present per les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI) en base en diferències de plomall,[3] pero açò no és seguit per atres classificacions.[8][9]
La forma descrita Diphlogaena (Helianthea) traviesi Mulsant & I. Verreaux, 1866 és provablement un híbrit de la present espècie en Coeligena lutetiae.[4][10]
La forma descrita Coeligena lawrencei (Boucard, 1892), és provablement un híbrit de la present espècie en Lafresnaya lafresnayi.[11]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[9] i Clements Checklist/eBird [8] es reconeixen cinc subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Grup politípico torquata:
- Coeligena torquata torquata (Boissonneau), 1840 – Vages del noroest de Veneçola (Táchira) a través de les tres cadenes andinas de Colòmbia i est d'Equador fins al nort de Perú (est de Piura).
- Coeligena torquata fulgidigula (Gould), 1854 – pendent occidental dels Vages d'Equador, al sur fins a Chimborazo.
- Coeligena torquata margaretae J.T. Zimmer, 1948 – pendent oriental dels Vages del nort de Perú (del centre d'Amazones fins a l'est de La Llibertat i San Martín).
- Coeligena torquata insectivora (Tschudi), 1844 – pendent oriental del centre de Perú (des d'Huánuco fins a Ayacucho).
- Grup monotípico eisenmanni:
- Coeligena torquata eisenmanni Weske, 1985 – sur de Perú, cordillera Vilcabamba, en Cuzco.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de setembre de 2015. P. 129.
- ↑ 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 16 de setembre de 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A. & Fishpool, L.D.C.2014">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A. & Fishpool, L.D.C. (2014). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 1: Senar Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Coeligena torquata en Birds of the World.
- ↑ Rodríguez Mata, J.; Erize, F.; & Rumboll, M.(2006).Letemendia Casa Editora: Harper Collins Publishers.Buenos Aires:
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Coeligena, p. 112; torquata, p. 388»
- ↑ Donegan, T.M., Quevedo A., Verhelst, J.C., Cortés-Herrera, O., Ellery, T. & Salaman, P.G.W.(2015).Conservació Colombiana.23: 3–48ISSN 1900-1592.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ . Avibase. Consultat el 18 de setembre de 2024.
- ↑ . Avibase. Consultat el 19 de setembre de 2024.