Callospermophilus lateralis

La farda de mant dorat (Callospermophilus lateralis) és una espècie de rosegador esciuromorfo de la família Sciuridae pròpia dels boscs de Norteamérica.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Esta farda medix típicament entre 23-30 cm (centímetros). La farda de mant dorat es pot reconéixer per les llínees en el pelaje, semblades a una farda rayada, pero a diferència d'esta, no presenta llínees en la cara. Es troba habitualment vivint en el mateix hàbitat que la farda rayada de Uinta.
Història natural
[editar | editar còdic]A pesar de ser un típic hibernador, és dir, que es manté dormint en el hivern gràcies al seu greix corporal, esta farda també almagasena menjar en el seu cau, igual que la farda rayada, per a consumir-la durant la primavera. Ademés, abdós animals tenen bosses en les galtas (abazones) per a poder guardar el menjar temporalment fins a dur-la al seu cau, i aixina i tot poder córrer a tota velocitat.
És un animal omnívoro; s'alimenta típicament de llavors, anous, bayas, fongos subterràneus, menuts pardals, fardachos o mamífers i inclús carronya. Els seus depredadors són falcons, comadrejas, rabosots, gats monteses i coyots. Es cuida d'estos per mig d'un sistema de cridat d'alarma. Al vore un possible depredador, donen l'alarma i s'amaguen en el cau que tinguen més prop. Com a curiositat, la marmota de pancha groga i la farda de mant dorat responen indistintament als seus cridats d'alerta.
Esta farda cava caus de fins a 30 m (metros) de llongitut, les entrades de la qual estan amagades baix troncs caiguts, raïls d'arbres o roques. És ací a on la femella farda dona a llum als seus cadells, en ventrades de 4 a 6 cada estiu.
Impacte en l'ecosistema
[editar | editar còdic]La farda de mant dorat, en ser un consumidor primari, servix d'aliment per als seus depredadors, aixina que pot afectar fortament en els hàbits reproductius i en la població d'estos últims. Aixina mateix, la cantitat d'estes fardes afecta a la població dels animals que esta consumix. També influïx en les poblacions d'atres animals menuts i rosegadors que competixen pel mateix tipo d'aliment en la zona.
Més allà de la seua relació en la cadena trófica, esta farda és benèfica per al seu ambient. Els seus caus poden airejar el sol, aumentant la seua fertilitat, i en la seua alimentació dispersen les llavors dels arbres.
Impacte en els humans
[editar | editar còdic]La farda de mant dorat no és generalment un risc per als humans. Les persones que acampen prop d'estes fardes, no presenten un risc major. Pero de la mateixa manera que molts animals, encara que semblen inofensives, si són molestades estes poden mossegar i transmetre malalties zoonóticas, com la febra del Colorat per garrapatas, una malaltia causada per un virus de la família Coltivirus. L'únic conte recomanat és previndre les mossegades i evitar olorar excrements secs.
Esta farda també té un lleu impacte en la economia, especialment la de la llenya. En autumne, gran part de la seua dieta la constituïxen llavors, entre les quals s'inclouen llavors de coníferes. Este animal pot menjar-se els brots d'arbres que varen ser plantats per a la reforestació. Aixina i tot, no és considerat una plaga ni el seu impacte és suficient per a aplegar a prendre mides.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es coneixen 13 subespecies de C. lateralis.[2]
- C. lateralis lateralis
- C. lateralis arizonensis
- C. lateralis bernardinus
- C. lateralis castanurus
- C. lateralis certus
- C. lateralis chrysodeirus
- C. lateralis cinerascens
- C. lateralis connectens
- C. lateralis mitratus
- C. lateralis tescorum
- C. lateralis trepidus
- C. lateralis trinitatus
- C. lateralis wortmani
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Helgen, Kristofer M.; Cole, F. Russel; Helgen, Lauren I. i Wilson, Dò I(2009).Journal of Mammalogy.90(2)
- 270-305.doi:10.1644/07-MAMM-A-309.1.
- ↑ Plantilla:MSW3
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Callospermophilus lateralis.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Callospermophilus lateralis.
- Callospermophilus lateralis en l'ITIS.
- Belltawn, M. 2003. Spermophilus lateralis (en llínea), en Animal Diversity Web. Últim accés: 8 de febrer de 2008.