Spilogale pygmaea
La mofeta motejada pigmea o zorrillo pigmeo (Spilogale pygmaea) és una espècie de mamífer carnívor de la família Mephitidae endèmica en Mèxic.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La mofeta pigmea habita a llarc de la costa pacífica de Mèxic. Se li troba en regions boscoses i xares de sol rocós. Eviten els boscs densos i pantans. Es guarecen en caus o poden refugiar-se en els arbres.
Descripció
[editar | editar còdic]La mofeta motejada pigmea és la més pareguda a les comadrejas de la seua família. Té un cos més prim, pelaje més fi i coa més menuda que els seus parents propencs. Alcança una llongitut de 115-345 mm en una coa de 70-120 mm. Té un pelaje de fondo negre en taques blanques característiques sobre la #front i de 2-6 franges blanques sobre l'esquena i flancs. Les franges es convertixen en taques sobre l'esquena posterior. La punta de la coa en freqüència és blanca. Com totes les mofetas, posseïx dos glándulas odoríferas grans en la regió perianal.[2]pepe
Comportament
[editar | editar còdic]La temporada de apareamiento ocorre en setembre o octubre, pero la implantació és diferida fins a març o abril de l'any següent. El desenroll embrionari pren de 28-31 dies per a una duració total de 230-250 dies (contat des del moment de la fecundació). Les femelles donen a llum entre 3-6 cadells per ventrada. Els jóvens adquirixen la seua coloració definitiva despuix dels 21 dies, òbrin els ulls als 32 dies, poden rosar almesc als 46 dies i són desmamats despuix dels dos mesos. Alcancen el tamany adult a les 15 semanes i abans de l'any alcancen la madurea sexual. Els jóvens es dispersen en l'autumne, pero poden passar l'hivern en les seues mares en una guarida comunal.[2]
Esta mofeta és omnívora, no obstant, és la més carnívora de la família. S'alimenta principalment d'insectes, frutes, bayas, i en els mesos d'estiu caça menuts mamífers, pardals, i reptils durant l'hivern. Poden trepar els arbres en persecució dels seus assuts i algunes voltes incursiona en els nius de les aus de corral per a apoderar-se dels ous.[2]
Els jóvens s'han observat acompanyant a les seues mares en les seues passejades de cacera nocturna. En freqüència compartixen nius grans durant li hivern pero no hibernan. L'espècie és estrictament nocturna. La primera reacció en cas d'amenaça és la fugida. Quan es veu acorralat es mostra agressiva, es eriza i eleva la seua coa per a aparentar ferocitat major tamany. Poden parara sobre les seues pates davanteres i en eixa posició arremetre inclús contra el seu atacant. Si l'amenaça persistix es retira parat en quatre pates i es dobla sobre sí mateixa en forma d'O, apuntant al seu enemic. És llavors quan despedix la seua excreció olorosa rosant al seu oponent.[2]
Conservació
[editar | editar còdic]En la Llista Roja de la UICN l'espècie està classificada com espècie vulnerable, per la reducció progressiva de la seua població, fins a en un 30% durant tres generacions (15 anys) inferido pel percentage de pèrdua del seu hàbitat. Esta espècie posseïx un hàbitat restringit i discontinu en un àrea de Mèxic en franc desenroll i és amenaçada com a resultat de les activitats inherents al desenroll del turisme. A pesar de que l'espècie habita una varietat d'hàbitats és capaç de sobreviure baix condicions d'intervenció humana, no obstant en estes àrees els gossos i gats representen una amenaça.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Spilogale pygmaea.
- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Spilogale pygmaea.
