Anar al contingut

Phyllotis anitae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El pericote tucumano[1] (Phyllotis anitae) és una espècie de rosegador del gènero Phyllotis, el que s'inclou en la família Cricetidae.[2] És un mamífer nocturn i d'hàbits terrestres, el qual habita en el noroest del Con Sur de Sudamérica, en ambients montanyosos que ocupen la franja superior de la ecorregión selvática de les yungas australs, especialment els dominats pel bosc d'aliso del cerro.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2007 pels zoólogos Jorge Pablo Jayat, Guillermo D'Elía, Ulyses F.J. Pardiñas i Juan Gustavo Namen.[3]

Localitat tipo

La localitat tipo referida és: “10 km al sur de Hualinchay, en el camí a Lara, departament Trancas, Tucumán, Argentina”.[3]

Etimologia

Etimológicamente, el terme específic és un epónimo, i rendix honor al nom de la zoóloga nortamericà Anita K. Pearson (esposa del zoólogo nortamericà Oliver Paynie Pearson).[3]

Caracterisació i relacions filogenético

En descriure's Phyllotis alisosiensis adicionalment es varen utilisar seqüències del gen mitocondrial citocromo-b per a evaluar les seues relacions filogenético, descobrint-se que està estretament relacionada en P. anitae, i, a la seua volta, el clado format per estes dos espècies és germà de P. osilae.[4]

Distribució geogràfica i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie es distribuïx de manera endèmica en el noroest de la Argentina, específicament en la província de Tucumán, en les selves de yungas que s'estenen sobre l'alvertent oriental de les cims Calchaquíes, en el bosc montano superior, en un paisage dominat per xares disperses, pasturages natius de cortadera i especialment boscs caducifolios d'aliso del cerro i queñoa.[3]

Conservació

[editar | editar còdic]

Segons la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), en haver molt poca informació sobre la seua distribució, població total i els seus requisits ecològics, la va classificar com una espècie en: “Senyes insuficients” en la seua obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Chébez, Juan Carlos (2009). Atres que es van. Fauna argentina amenaçada, 1ª edició (en espanyol), Buenos Aires: Albatros, pp. 552. ISBN 978-950-24-1239-9.
  2. Musser, G. G. and M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pp. 894–1531 in Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson and D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Jayat, J. P., G. D’Elía, O. F. J. Pardiñas and J. G. Namen (2007). A new species of Phyllotis (Rodentia, Cricetidae, Sigmodontinae) from the upper montane forest of the yungas of northwestern Argentina. In: Kelt, D.A., Lessa, I., Salazar-Bravo, J.A., Patton, J.L., (Eds.), The Quintessential Naturalist: Honoring the Life and Legacy of Oliver P. Pearson. vol. 134. Univ. Calif. Publ. Zool. pp. 775–798.
  4. Ferro, L. I., Martínez, J. J., & Barquez, R. M. (2010). A new species of Phyllotis (Rodentia, Cricetidae, Sigmodontinae) from Tucuman province, Argentina. Mammalian Biology-Zeitschrift für Säugetierkunde, 75(6), 523-537.