Cephalopachus bancanus

Archiu:Bornean Tarsier (Cephalopachus bancanus borneanus) (8066958099).jpg

tarsero de Horsfield (Cephalopachus bancanus)

El tarsero de Horsfield (Cephalopachus bancanus), també conegut com tarsero oriental o tarsero malayo, és una espècie de primat tarsiforme arborícola propi dels boscs tropicals de Sumatra, Borneo i atres illes menors entre abdós. Prèviament es considerava pertanyent al gènero Tarsius, pero va ser reclasificado com a únic integrant del gènero Cephalopachus.

Com casi tots els tarseros, és nocturn i insectívor, a voltes es nutrix de menuts vertebrats, i viu en la jungla.

Major que atres tarseros, té uns ulls relativament grans i unes orelles menudes, pates atrasseres i mans llargues, que els permeten donar grans bots, i coa relativament curta. Els dits terminen eixamplats en els que s'agarren fortament a troncs i branques.

Sistemàtica

Va ser descrit per Thomas Horsfield en 1821 a partir d'eixemplars del surest de Sumatra, en la illa de Bangka (Indonèsia).

Els eixemplars occidentals, els de l'illa de Borneo, necessiten d'una revisió taxonómica profunda puix se sospita que puguen ser una espècie distinta. També es deuen estudiar millor eixemplars de Sarawak i Sabah, en comportaments molt diferents als del tarsero de Horsfield, i eixemplars capturats a més de 1200 m d'altitut que fan pensar que poden ser tàxons diferents. Ademés, és possible que estudis sistemàtics filogeográficos de tota l'espècie revelen senyes taxonómicos completament inesperats.

Es reconeixen quatre subespecies, encara que alguns autors consideren que dos d'elles —C. p. natunensis i C. p. saltator— són, si més no, dubtoses:

• C. p. bancanus Horsfield, 1821 habita al sur de Sumatra i en l'illa Bangka.
• C. p. saltator Elliot, 1910 solament apareix en l'illa Belitung.
• C. p. borneanus Elliot, 1910 es distribuïx l'illa de Borneo i la de Karimata.
• C. p. natunensis Chose, 1940 es troba en les illes de Serasan, Natuna Meridional i potser en la de Subi.

Descripció

La primera impressió que poden donar en ser observats en la naturalea és que es tracten de granotes arbòrees peludes. Té extremitats primes. Els dits de les mans i dels peus són llarcs i presenten una eixamplada en les puntes que els servix per a agarrar-se a branques i troncs. La coa és llarga, pot aplegar a medir entre 13 i 27 cm de llarc. Les extremitats posteriors estan molt desenrollades, #lo que els permet realisar grans bots per a desplaçar-se pels arbres. És un tarsero gran, d'una miqueta més de 10 cm de llongitut, més la coa de 20, que pesen entre 100 i 140 g. Es caracterisen i diferencien d'atres tarseros pels seus grans ulls, menudes orelles, pates atrasseres i mans més llargues. El cràneu, redonejat, és també més gran, en part per les grans cavitats orbitarias. Es caracterisa, sobretot, pels seus enormes ulls, que són molt grans comparats en el restant del cos. Eixos ulls es relacionen en que siguen animals d'hàbits nocturns. La descripció de la coloració de la seua pelaje es basa moltes voltes en eixemplars disecados que han anat perdent el color, o en eixemplars captius mantinguts en llocs sense llum natural, #lo que desvirtúa la seua coloració. Basant-se en les poques fotografies que existixen d'estos animals en el seu mig natural es distinguix una coloració dorsal de tons gris obscur i marró rojós en la subespecie de Borneo, i uns tons més groguencs i ocres en la subespecie de Sumatra. En els genolls apareix una taca obscura. De hocico curt, la caraça facial està poc marcada, faltant les marques nassals i labials que posseïxen atres tarseros, aixina com les taques darrere de les orelles. Té orelles llargues i redonejades. De la mateixa manera que atres tarseros, ventralmente posseïx una coloració més clara, blanquecina. El pelaje cobrix fins al tarso pero no els dits. La coa té una llongitut relativament més curta que la del restant de tarseros i en valor absolut solament és més curta la del tarsero pigmeo. En la seua arrancada, ventralmente, existix un desenroll dérmico en forma de «V» a modo de cojinete, que li servix quan descansa «assentat» en posició vertical. La seua pell és marró rojosa, en poc pèl dorsalmente, nueta ventralmente i en un penacho marró clar ben definit en posició distal.

No existixen a penes senyes descriptivos de les atres dos subespecies i, de fet, es consideren sinònimes de les dos primeres, C. b. saltator de C. b. bancanus i C. b. natunensis de C. b. borneanus.

Hàbitat

Habita en selves de terres baixes i en els seus màrgens.

Hàbits

No és molt actiu, ya que els seus hàbits són nocturns i solitaris. Totes les seues activitats les realisa de nit, com pot ser caçar o aparearse. Estos animals són bons caçadors, els seus grans ulls fan d'ell un gran caçador nocturn. De la mateixa manera que els muçols, el tarsero pot vore perfectament lo que ocorre despuix d'ell sense tornar el cos ya que pot girar el cap 180°, encara que els seus ulls no poden girar dins de les seues òrbites. Les seues grans orelles, semblades a les d'un #rat penat, li ajuden a detectar millor als seus assuts.

Reproducció

La reproducció té lloc en qualsevol época de l'any. El periodo de gestació és de 181 a 194 dies i la femella solament pot tindre una crío en cada part.

Àrea d'acció

Ampren un àrea d'acció de 3 a 12 ha. El macho pot tindre vàries zones en comuna en alguna femella.

Locomoció

Es trasllada de branca en branca botant, gràcies al desenroll que presenten la seua pates atrasseres especialisades per a això i puja pels troncs en gran facilitat per l'eixamplada que presenta en els extrems dels dits, que són com una espècie de almohadillas adhesives.

Longevitat

Se li estima una longevitat de 12-14 anys.

Alimentació

La seua dieta està formada per insectes, granotes, menudes aus, serps, #rat penat i fardachos. Els escomença a devorar pel cap.

Subclasse

Mamífer placentario, és dir, que les seues crío abans de nàixer són retingudes en l'úter matern durant un llarc periodo de temps i alimentades per la placenta.

Enllaços externs

• El Tarsero. Fotos de primats
• Archiu:Wikispecies-logo.svg Wikispecies té un artícul sobre Cephalopachus bancanus.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cephalopachus bancanus.