Roraimia adusta
El subepalo del Roraima[1] (Roraimia adusta), també denominat pijuí pechirrayado,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae, l'única pertanyent al gènero monotípico Roraimia. És nativa dels tepuyés del nort d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx en les montanyes tabular («tepui») del sur i surest de Veneçola, a l'oest de Guyana i l'extrem nort de Brasil.[3]
Esta espècie és considerada poc comuna en la seua hàbitat natural, l'estrat baix de selves humides montanas en les ales dels tepuyes, en abundància d'epífitas i verdets, entre els 1000 i 2500 m d'altitut.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]És menuda, medix entre 14 i 15 cm de llongitut i pesa entre 14 i 20 g.[3] És un au de patró marcadament estriado i fins a colorida per a un furnárido. És de color castany per dalt, més lluent en el pescuezo i en l'àmplia llista superciliar; la corona és pardo obscur i els auriculars negruzcos. La gola és blanc neu en contrast en les parts inferiors estriadas.[4] Les plomes de la coa terminen en púas.[5] És morfològicament similar als subepalos Margarornis.[3]
Comportament
[editar | editar còdic]És un pardal discret, que va solitari o en parells, forrajeando per mig de trepar discretament en troncs verticals.[4] Acompanya en regularitat bandadas mixtes del bosc.[3]
Alimentació
[editar | editar còdic]La seua dieta consistix d'artròpodes.[3]
Vocalisació
[editar | editar còdic]És silenciós; la seua vora, rarament sentit, és una série llenta de notes metàliques.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 6 de setembre de 2012. P.105.
- ↑ . Avibase. Consultat el 15 d'octubre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 . Handbook of the Birds of the World – Alive. Consultat el 2 d'octubre de 2019.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Roraimia adusta, p. 300, làmina 10(9)»
- ↑ Schulenberg, T.S. (ed.): . Neotropical Birds Online. Ithaca: Cornell Lab of Ornithology. Consultat el 16 d'octubre de 2019.