Anar al contingut

Hemiauchenia paradoxa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hemiauchenia paradoxa (Hemiauchenia paradoxa)


Hemiauchenia paradoxa[1] és una de les espècies del gènero extint Hemiauchenia. Este camélido d'aspecte similar a una gran flama va viure en la porció austral d'Amèrica del Sur. Es va extinguir en l'arribada dels primers sers humans.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Tenia costums corredores, preferint ambients de pasturages oberts. Els seus hàbits tróficos eren herbívors, especialment ramoneadores. Els restants d'esta espècie varen ser exhumats de #sediment cuaternarios cronoestimados entre els 781 000 i els 12 000 anys aP, corresponents al Pleistoceno Mig i Tardà, fins al llímit en el Holoceno. Algunes de les localitats de colecta són:

Argentina
Bolívia
  • Lloc paleontológico de la vall de Tarija.[7]
Brasil
Chile

Característiques

[editar | editar còdic]

Ademés de les dimensions mandibulars i dentarias, i la configuració i el tamany de les facetes del cuboides,[4] són característiques diagnòstiques d'esta espècie:[4]

  • Mandíbula: robusta;
  • Lofidos llinguals: configurats en forma de “O”;
  • Protostilido i parastilido: ben desenrollats;
  • Presència de metastilido i endostilido: presents;
  • Regata distal al metastilido (llingual): superficial i ampli;
  • Regata entre lofidos: pla, estret i llarc;
  • Alçament del plec d'esmalt del meta i entoconido: poc alçat;
  • Forma de la fossa del talonido i trigonido: en medialuna.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1880 pel paleontòlec i entomólogo francés François Louis Paul Gervais i el naturaliste argentí Florentino Ameghino, situant-la en Hemiauchenia al mateix temps que eixe gènero descrivien.[10] La seua ubicació genèrica va ser molt debatuda.[11]

Cabrera,[12][13] i Hoffstetter,[14] varen considerar a Hemiauchenia un sinònim més modern de Palaeolama, gènero creat en 1869 per Gervais, per #lo que l'espècie va passar a cridar-se Palaeolama paradoxa.

En 1974, Webb va tornar a elevar a Hemiauchenia com un gènero aparte de Palaeolama.[15][16] En l'any 1999, Guérin i Faure varen designar a Hemiauchenia com un subgénero de Palaeolama.[17] En 2007 açò es va revertir, estimant-se que, tal com varen ser abdós concebuts, els dos constituïxen gèneros perfectament separats,[18] posició que continuava en 2014.[19]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ . Archivat des d'el original, el 8 de març de 2016. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  2. ↑ Tonni, I. P.; J. L. Prat, A.N. Menegaz & M.C. Salemme (1985). L'Unitat Mamífer (Fauna) Lujanense. Proyecció de l'Estratigrafia Mamaliana al Cuaternario de la Regió Pampeana. Ameghiniana 22(3-4):255-261.
  3. ↑ Zurita, A. I.; G. M. Gasparini, I. Soibelzon, M. A. Alcaraz & A. R. Mine-Boilini (2007). Mamífers Pleistocenos de l'Oest de la Regió Pampeana, Argentina. Revista Espanola de Paleontologia 22(1):77-87.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 França, A.; A. A. Carlini & C. Saldanha Scherer (2013). Hemiauchenia paradoxa Gervais i Ameghino (Mammalia, Artiodactyla) en el Pleistoceno tardà de la província de Corrents. AMEGHINIANA 50 (6) Suplement 2013. R48. 20 a 22 de novembre de 2013. Ciutat de Còrdova, Argentina.
  5. ↑ Zurita, A. I.; A. R. Mine-Boilini, A. A. Carlini, M. Iriondo & M. A. Alcaraz (2009). Paleontologia del Chaco Oriental. Una nova localitat en mamífers fòssils pleistocenos en el riu Bermejo (Formosa, Argentina). Revista Mexicana de Ciències Geològiques 26(2):277-288.
  6. ↑ Deraco, M.V.; Scherer, C.D.; Powell, J.I. (2007) Sobre Hemiauchenia paradoxa del Pleistoceno del riu Dolç, Província de Santiago del Estero, Argentina. Boletim informatiu dona Sociedade Brasileira de Paleontologia. pp. 47 ISSN 1807-2550
  7. ↑ Boule, M. & A. Thevenin (1920). Mammiféres fossiles de Tarija.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 (giner/abril 2007).Rev. bras. paleontol. dona Sociedade Brasileira de Paleontologia.10(1)
    35-52.
  9. ↑ . Consultat el 2020-10-28.
  10. ↑ Gervais, Henri Fred́iŕic Paul & Florentino Ameghino (1880). Els mammifères fossiles de l'Amérique du Sud. F. Savy.
  11. ↑ Menegaz, A. N. (2000). Els camélidos i cérvidos del cuaternario del sector bonaerense de la regió pampeana. Tesis doctoral, Facultat de Ciències Naturals i Museu, Universitat Nacional de l'Argent. 214 pp.
  12. ↑ Cabrera, A. (1932). Sobre els camélidos fòssils i actuals de l'Amèrica Austral. Revista del Museu de l'Argent, 33: 89-117.
  13. ↑ Cabrera, A. (1935). Sobre la Osteología de Palaeolama. Anals del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 66 Paleontologia de Vertebrats, 38: 283-312.
  14. ↑ Hoffstetter, R. (1952). Els mammifères Pléistocènes de la République de l’Équateur. Mémoires de la Société Géologique de France, 66: 1-391.
  15. ↑ Webb, D. (1974) – Pleistocene Crides of Florida, with a brief review of the Lamini. In: Pleistocene Mammals of Florida (S.D. Webb ed.): 170-259; Gainesville: University of Florida Press.
  16. ↑ Honey, J. G.; J. A. Harrison, D. R. Prothero and M. S. Stevens (1998). Camelidae. In C. M. Janis, K. M. Scott, and L. L. Jacobs (eds.), Evolution of Tertiary Mammals of North America 1:439-462.
  17. ↑ Guérin, C. & Faure, M. (1999) "Palaeolama (Hemiauchenia) niedae" nov. sp., nouveau Camelidae du nordest brésilien et sa plau parmi els Lamini d’Amérique du Sud. Geobios, 32(4): 629-659.
  18. ↑ Scherer, C. S., J. Ferigolo, A. M. Ribeiro and C. Cartelle (2007). Contribution to the knowl-edge of Hemiauchenia paradoxa (Artiodactyla, Camelidae) from the Pleistocene of Southern Brazil. Revista Brasileira de Paleontologia, 10(1): 35-52.
  19. ↑ Rius-Díaz Sergio D. (2014). Mamífers del Cuaternario de Port Santa Rosa, Departament de Sant Pedro, Paraguay. Bol. Mus. Nac. Hist. Nat. Parag. Vol. 18, nº 1 (Juny 2014): 67-76.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hemiauchenia_paradoxa&oldid=499228»