Equus neogeus
Equus neogeus és un mamífer perissodàctil extint de la família Equidae i del gènero Equus que va viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur. El seu tamany era alguna cosa inferior al cavall domèstic actual.
Distribució
[editar | editar còdic]Es colectaron els seus restants en la província de Buenos Aires, Argentina, i en Brasil.[1]
- Argentina
- Ciutat de Buenos Aires
- Província de Buenos Aires
- Barrancas del riu Quequén Salat.
- Riu Luján
- Pas Otero
- Tapalqué
- Riera Camet
- Lobería
- Desembocadura del riu Sauce Gran.
- Província de Santa Fe
- Brasil
- Mines Gerais
- Cavernes de Lagoa Santa.
- Riu Gran del Sur (formació Touro Passo)
Característiques
[editar | editar còdic]I. neogeus és l'espècie més gran i grácil de tots els équidos suramericans, per lo tant, la més similar al cavall domèstic.[1] Posseïx un cràneu gran, en la regió preorbital i nassal eixamplades.[1][2]
Equus neogeus es caracterisa per presentar morfologia oclusal dels premolars en el metacónido i el metastilido completament units, i formant un «bucle doble», ademés de lòbuls externs en secció horisontal relativament rectilínea.[3]
Equus neogeus i Equus santaeelenae formen un grup propi dins del subgénero, abdós són cavalls grans. Estes dos espècies se separen per detalls de la base de la dent, puix eixes dimensions són més estables, no varien, com sí ocorre a nivell de la corona, a causa dels variats estats de desgast. Especialment es distinguixen per les bases dels p3-4 inferiors, en els que en Equus neogeus són més curts que en Equus santaeelenae.[4] Abdós presenten els metápodos laterals II i IV en una posició més posterior, i comparativament més reduïts, #lo que fa que descollen molt poc de l'eix del metápodo.
Hàbits i causes de la seua extinció
[editar | editar còdic]I. neogeus hauria tingut una dieta mixta, d'herbes en metabolisme C3 i C4.[5]
Segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.
Va viure fins al final del Pleistoceno o el Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades a Amèrica del Sur, és dir els primitius amerindios. Estos, segons els especialistes, varen eixercir una pressió caçadora que podria haver afectat el seu equilibri poblacional, #lo que podria ser una de les causes de la seua extinció.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El primer restant del tàxon (un molar curve) va ser trobat el 10 d'octubre de 1833 per Charles Darwin en els penya-segats de la costa marítima a l'est de Baïa Blanca, en el suroest de la província de Buenos Aires, durant el seu célebre viage a bordo del HMS Beagle. L'sabio anglés es va sorprendre en trobar una dent de cavall junt a restants d'un mastodont, un toxodonte i un gliptodonte, sospitant que podia haver segut llavat i arrastrat per la pluja cap a un estrat més antic. En retornar l'expedició a Anglaterra, el científic britànic Richard Owen en un principi ho va identificar erròneament com Equus cavalls, recent 5 anys despuix es percató que pertanyia a una espècie extinta, a la que va denominar Equus curvidens[7]
En 1840, el paleontòlec i naturaliste danés Peter Wilhelm Lund va descriure l'espècie en prioritat, per mig d'un os metacarp III dret, N.º 866, depositat en el «Zoologisk Museum», de Copenhague, Dinamarca. Provenia de les cavernes de Lagoa Santa, Diamantina, en l'estat de Mines Gerais, Brasil.
Equus neogeus integra el gènero Equus, i dins d'ell, el subgénero Amerhippus, el qual agrupa a les 5 paleoespecies de dit gènero que varen viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.[8]
Este tàxon intermig va ser creat primerament com a gènero pel paleontòlec francés Robert Hoffstetter en l'any 1950. Dos anys despuix, en 1952, ho transferix com subgénero de Equus.[1]
El biocrón d'este subgénero cobrix el lapsus Ensenadense-Lujanense. Es va distribuir des de Colòmbia fins a la província de Buenos Aires, en el centre de la Argentina.
- M. I. Garcia, R. Bonini, M. T. Alberdi & J. L. Prat (2018). First record of Equus neogeus from Abaucán River (Catamarca, Argentina). [Primer registre de Equus neogeus en riu Abaucán (Catamarca, Argentina).] Estudis Geològics 74(2): i080. doi: https://doi.org/10.3989/egeol.43201.499
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1992).Ameghiniana (Rev. Asoc. Paleontol. Argent.).Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.
- ↑ Jímenez Fonts, Emiliano Jorge, & Civis Llovera (2003) Els vertebrats fòssils en l'història de la vida. Excavació, estudi i patrimoni. Universitat de Salamanca, 2003. cita pág. 256.
- ↑ Ribeiro, A.M.; Sedor, F.A.; Da Silva, D.D. (2006) Equus (Amerhippus) neogaeus (Lund, 1840) (Equidae, Perissodactyla, Mammalia) no Quaternário do Estat do Paraná, Brasil. In: V Simpòsium Brasileiro de Paleontologia de Vertebrats, 5, 2006, Santa Maria. Anais do Simpósio Brasileiro de Paleontologia de vertebrats. Resumos, Santa Maria, UFSM, 2006. p.72.
- ↑ (jul./sep. 2006).Ameghiniana.43(3)ISSN 1851-8044.
- ↑ (1999).Global Ecology and Biogeography.8
- 137-149.
- ↑ (2004).INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires.Olavarría, Argentina:
- 269.
- ↑ Owen, R. (1840). Fossil Mammalia. The Zoology of the Voyage of H.M.S. Beagle under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832 to 1836, 1, 108-109.
- ↑ (1995).Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Monografia del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC.Espanya:(12)
- 293-308.