Cynomys
Els perritos de les praderies (gènero Cynomys) són animals mamífers de la família dels esciúridos. Estan emparentats en les marmotas i en el gènero Spermophilus.
Etimologia
[editar | editar còdic]Els perritos de les praderies reben la seua denominació pel seu hàbitat i pel seu crit d'alarma, semblat al lladrit canino. Segons el Online Etymology Dictionary la paraula s'amprava ya en l'any 1774.[1] Els informes de la expedició de Lewis i Clark indiquen que abdós varen aplegar en setembre de 1804 fins a una població animal anomenada pels francesos «perritos de les praderies».[2]
El nom científic Cynomys» significa en grec 'gos rosegador', motivat pel gènero dels rosegadors aixina com dels lladrits que emeten durant les lluites jeràrquiques.
Tipologia
[editar | editar còdic]Es coneixen cinc espècies del gènero biològic dels perritos de les praderies :
- El de coa negra (Cynomys ludovicianus), que pobla un territori des de Saskatchewan, passant pel centre dels EE. UU. fins a Chihuahua
- El mexicà (Cynomys mexicanus), de Nou #León, Coahuila, Sant Luis Potosí, Sonora i Zacatecas
- El de coa blanca (Cynomys leucurus), de Wyoming, Colorat
- El de Gunnison (Cynomys gunnisoni), Utah, Colorat, Arizona, Nou Mèxic
- El d'Utah (Cynomys parvidens), Utah
Les primeres d'estes classes es resumixen en el subgénero dels Cynomys, els tres últims, en el dels Leucocrossuromys.
Característiques
[editar | editar còdic]El cos tosco, les curtes cames i la coa li proporcionen al perrito de les praderies una apariència lluntana a la de les marmotas. Tenen una circumferència craneal d'entre 30 i 35 cm i un pes d'entre 800 i 1400 g. Els machos són en promig alguna cosa majors i un 10 % més pesats que les femelles.
La pell està pigmentada en un to marró grisáceo, alguna cosa més obscur per dalt. Els perritos de coa negra i els mexicans tenen una coa de punta negra. Mentres que els de coa blanca, els Gunnison i els de Utah la tenen de color blanc. Per lo demés són les espècies difícilment distinguibles entre sí. El tamany de les molgues i la forma de les vocalisacions són de les poques característiques distintives.
Modo de vida
[editar | editar còdic]Els perritos de les praderies habiten les praderies nortamericanes. L'ecosistema deu oferir sols secs aixina com herba curta o mijana.
Com a animals diürns pernocten en les coves que caven. Els túnels són entre 10 i 15 cm d'ample i 300 m de llongitut màxima. Conduïxen als nius, d'uns 40 cm d'extensió, forrades d'herba, i excavades a entre 1 i 5 m de profunditat. La terra extreta s'acumula a l'entrada, per a previndre possibles inundacions. El cau té com molt una o dos entrades, solament en casos rars fins a sis.
El perrito de les praderies de coa blanca hiberna durant sis mesos. En canvi el de coa negra permaneix actiu durant tot l'any i ix inclús durant les ventisques. S'alimenten de plantes, principalment herba. Mantenen les plantes circumdants sempre curtes per a millorar la visibilitat.
Vida en colónies
[editar | editar còdic]Quatre de les cinc espècies de perritos de praderies habiten en colónies d'organisació social complexa. Una excepció és el de coa blanca, les colónies de la qual s'assemblen a les de moltes fardes. Són més menudes i menys organisades. En un cau habiten normalment solament una femella en la seua prole; els demés membres de la colónia tenen les seues pròpies construccions. Els llaços socials entre els habitants són escassos.
Les següents senyes descriuen la vida social dels perritos de praderia de coa negra. Encara que molts són també aplicables als mexicans, els Gunnison i els de Utah, estes espècies han segut menys estudiades, pero també creen colónies de complexitat similar, si acàs de menor tamany.
Les colónies dels perritos de praderia de coa negra es dividixen per unitats familiars. Cada una composta normalment d'un macho adult, tres o quatre femelles i gran cantitat de jóvens d'abdós sexes. Pot alcançar fins a 26 individus. En alguns casos pot una unitat estar composta per més d'un macho. Parelles de germans, en la majoria dels casos.
Les femelles naixcudes en una unitat, permaneixen en ella, per #lo que totes les femelles d'un grup estan emparentades. Pel contrari els machos tenen que abandonar la família en alcançar el segon any vital. I intenten, puix, alcançar el control d'una atra unitat. Per a previndre el incesto, canvien els machos adults la seua unitat; en cas contrari, les femelles rebugen aparearse en ells.
El conjunt de les unitats conformen una colónia composta per centenars d'animals. A sovint li les coneix com a ciutats de perritos de les praderies. En el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
va existir supostament una ciutat en Texas, que comprenia una superfície de 65 000 km² i estava habitada per quatrecents millons d'habitants. La major ciutat actual està situada en el noroest de l'estat mexicà de Chihuahua, comprén 350 km² i té més d'un milló d'habitants. Entre les unitats de la ciutat no hi ha interacció social; al contrari cada unitat defén les seues fronteres de les convecinas.
No es produïx una criança comuna. Cada femella es preocupa exclusivament dels seus propis cadells i reacciona durant l'embaràs i l'alletament en excepcional agressivitat. Dins de la colónia es produïxen a sovint atacs recíprocs, en els que les femelles intenten matar i menjar-se a les crío de les atres. Per esta raó fallixen prop del 40 % de totes les crío d'una mateixa colónia. No es coneix un comportament comparable en cap atra espècie mamífera. La ventaja residix que finalment sobreviu la prole de la femella més forta. Els machos es comporten pacíficament per a en totes les crío i procuren defendre-les.
El apareamiento es produïx entre giner i abril, segons espècie i latitut. Es practica en l'interior de l'edificació. La disposició a aparearse es manifesta per mig de determinats comportaments: abdós parelles es llepen els genitals, cohabitan, i els machos recolecten materials de construcció en qué edificar. Les crío apleguen al món en març o abril, despuix d'una gestació de 35 dies. En una ventrada poden nàixer fins a huit cadells, que en el naiximent, nuets i cegos, medixen 7 cm i pesen 15 grams. La pell es desenrolla cap a les tres semanes, els ulls s'òbrin a les sis. Les crío s'alleten entre 40 i 50 dies, i despuix abandonen el cau per primera volta. En quant són lo prou independents com per a eixir fòra i buscar-se el menjar, es termina el risc de ser morts per atres mares. L'esperança de vida pot superar en captivitat els huit anys i és habitualment més curta en llibertat.
Interacció en els humans
[editar | editar còdic]Encara que els perritos de les praderies mai varen escassejar, segons informes consistents varen experimentar a finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
una multiplicació explosiva. Els #colon blancs diezmaron els seus enemics naturals i varen introduir vaques, encarregades de mantindre la vegetació curta, #lo que millorava el biòtop. Cap a 1900 hi havia prop de cinc mil millons de perritos de les praderies de coa negra en el territori dels Estats Units, que es va convertir en una verdadera amenaça a l'agricultura, puix atacaven les plantacions d'hortalices i cereals. Al començament de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
el règim governamental nortamericà va organisar campanyes d'extermini: es varen enverinar els camps en massa, en lo que les poblacions varen decaure en tots els llocs. Solament en Texas varen ser aniquilats en pocs anys prop del 99,8 % dels perritos de coa negra que habitaven eixe territori; en atres estats varen ser les sifres comparables. Hui està considerada una espècie poc amenaçada d'extinció.
A través de la finalisació dels #enverinament massius o les consegüents mides protectores són les espècies nortamericanes de nou abundants. El perrito d'Utah, amenaçat fins a 1996, ha canviat al grup d'espècies «depenents de mides protectores» en la llista roja del IUCN gràcies a un programa eficaç. Pel contrari es considera que els perritos mexicans estan molt amenaçats, puix continuen exposts a persecucions i #enverinament i el seu espai vital natural ha segut destruït per l'expansió de l'agricultura.
Molts pobles indis li'ls menjaven. Hui li'ls utilisa a voltes en laboratoris i gogen d'una creixent popularitat com a animals domèstics, inclús quan difícilment poden tindre's com a tals llegalment. Les ciutats de perritos de praderies són destins turístics apreciats pels turistes de l'oest nortamericà.
Meriwether Lewis, qui junt en William Clark per mandat del president Thomas Jefferson, va investigar l'oest nortamericà, cridava als perritos de les praderies «fardes ladradoras». Va intentar capturar un com a regal per al president. Com li va resultar impossible per la profunditat del cau, va inundar la cova i aixina va poder atrapar un, que va viure en la casa blanca encara algun temps.
L'importància dels perritos de les praderies com a transmissors de malalties ha segut la majoria de les voltes exagerada, com a justificació de les campanyes d'extermini. No obstant, les varietats del sur occidental dels EE. UU. poden ser possibles transmissors de la pesta. En 2003 es va produir una greu epidèmia de pigota de les mones, realment estesa pels perritos de les praderies. Els responsables varen ser en est case rates de abazones jagantes africanes escapades de tendes de mascotes, que varen contagiar als perritos de les praderies.
Miscelànea
[editar | editar còdic]L'intensa persecució que varen sofrir va conduir a la pràctica extinció dels furons de peus negres, els qui s'alimenten d'ells en un 90 %. Els furons en llibertat es varen extinguir en els anys 1980 i solament han sobrevixcut gràcies a programes de repoblament.
També enemics dels perritos de les praderies són entre uns atres els coyots, els teixons, les serps de cascabel i les aus falconiformes.
Encara que li'ls considerava emparentades en les fardes, sembla que en realitat solament estar relacionades per pertànyer al subgénero de les Spermophilus.
Els perritos de les praderies eixerciten en el seu ecosistema una atra funció clau: per mig de les seues construccions subterrànees no solament oferixen acaronen a atres perritos, aixina com muçols i serps i oportunitats d'crío, també mullen el sol que els bisontes i ho fertilizan en l'aportació d'herbes al subsol. En hivern s'inunden les parts inferiors del cau i acumulen aigua durant llarc temps; d'eixa manera poden desenrollar-se algunes plantes també en estiu en poca pluja i aixina nutrir a molts animals.
Es va demostrar que els perritos de les praderies de Gunnision disponen d'un sistema comunicatiu que els permet unes capacitats insòlites.[3] Aixina que expressen diferents crits d'alarma, segons si se'ls acosta un falcó, un gos o un coyot. D'eixa manera va poder en un experiment demostrar-se, que —baix aspecte exterior per lo demés idèntic— alerten de l'acostament d'una persona que s'acosta vestint una camiseta color vert de manera distinta a si duguera una penyora de color blau.
Vejau també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ronald M. Nowak: Walker's Mammals of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore/London 1999. ISBN 0-8018-5789-9
- John L. Hoogland: The Black-Tailed Prairie Dog: Social Life of a Burrowing Mammal. University Press, Chicago 1995. ISBN 0-226-35118-1
- Christian Ehrlich: Präriehunde, Biologie, Haltung, Zucht. Natur- und Tier, Münster 2004. ISBN 3-931587-97-5
- John L. Hoogland: Conservation of the Black-Tailed Prairie Dog, Saving North Americas Western Grasslands. Island Press, Washington DC 2005. ISBN 1-55963-498-7
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Online Etymology Dictionary, prairie.
- ↑ Journals of the Lewis and Clark expedition, „7th September Friday 1804. a verry Cold morning“
- ↑ C. N. Slobodchikoff et. al.: Prairie dog alarm calls encode labels about predator colors. Animal Cognition, Band 12, 2009, S. 435–439; doi:10.1007/s10071-008-0203-i
newscientist.com vom 13. Mai 2009 (identisch mit New Scientist Nr. 2707 vom 9. Mai 2009): Prairie dogs issue warnings in glorious technicolour.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cynomys.
Wikispecies té un artícul sobre Cynomys.
