Ctenomys viarapaensis
Ctenomys viarapaensis és una espècie extinguida de rosegador caviomorfo del gènero Ctenomys, els integrants del qual són denominats comunament tuco-tucos o tucu-tucus. Va habitar en el centre del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2020 per Nahuel A. De Santi, Diego H. Verzi, A. Itatí Olivares, Pedro Piñero, Cecilia C. Morgan, Matías I. Medina, Diego I. Rivero i Eduardo P. Tonni. Els #espècimen referits, ademés de l'holotip, són 256 fragments craneals, 600 restants mandibulars i 316 fragments d'incisius.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “lloc arqueològic Quebrada del Real 1, en les coordenades: {{ |dms-lat=31°40′S |dms-long=64°53′O |dec-lat=-31.667 |dec-long=-64.883 |param=31_40_S_64_53_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, a una altitut de 1914 msnm, replanell de la pampa de Achala, província de Còrdova, Argentina”.[1]
- Holotip
El holotip designat és el catalogat com: MLP 2935, consistix en la porció anterior d'un cràneu en els ossos nassals, l'arc zigomàtic dret i la porció oclusal de l'incisiu dret. Es troba depositat en la colecció del Departament Científic de Paleontologia de Vertebrats del museu de ciències naturals de l'Argent (MLP) Facultat de Ciències Naturals i Museu (Universitat Nacional de l'Argent), ubicat en la ciutat homònima, capital de la província argentina de Buenos Aires.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Ctenomys es construïx en paraules del idioma grec, en a on: kteis, ktenos significa ‘pentine’ i mys és ‘rata’, en relació en una série de singulars pèls, rígits, durs i curts, que l'espècie tipo del gènero exhibix en la part superior de la base de les ungles de les pates atrasseres.[2]
L'epítet específic viarapaensis és un topònim que referix a Viarapa, nom en que es coneixia durant el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
a l'altiplà de la pampa de Achala, la regió a on vivia este rosegador.[1]
Edat atribuïda
[editar | editar còdic]Se li ha postulat una edat corresponent al SALMA platense (Holoceno mig a tardà), en una antiguetat aproximada d'entre 7360 i 360 anys AP.[1]
Caracterisació i relacions filogenético
[editar | editar còdic]Ctenomys viarapaensis va ser diagnosticat sobre la base de 1173 mostres. Es caracterisa per tindre una forma mandibular única, en un rostrum ampli, una fossa rostral profunda, una fossa temporal forta en els incisius frontals superiors, marcadament procumbentes i en esmalt ranurado, i mandíbula en cos baix, diastema procumbente llarc i cresta masetérica descendent. La superfície esmaltada dels incisius posseïx fort estriado, especialment la dels incisius superiors.[1]
En analisar la variació de la forma craneal i mandibular a través d'enfocaments morfométrico geomètric i morfològic comparatiu, el testeo filogenético obtingut va senyalar que este animal és el tàxon germà de C. osvaldoreigi; abdós estan inclosos en un clado que també conté a C. leucodon i a C. tuconax, estes 3 formes són espècies vivents.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Els restants d'este rosegador varen ser recuperats del lloc arqueològic Quebrada del Real 1, ubicat en la pampa de Achala, un replanell d'altura coberta de pasturages i roques, situada en una regió montanyosa de la província de Còrdova, en el centre de la Argentina.[3][4]
La població que componia a l'espècie s'ha extinguit recentment, sent la causa principal la pressió de caça eixercida per les #ètnia amerindias en les que cohabitó en eixa regió.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 De Santi, N. A.; D. H. Verzi, A. I. Olivares, P. Piñero, C. C. Morgan, M. I. Medina, D. I. Rivero, and I. P. Tonni (2020). A new peculiar species of the subterranean rodent Ctenomys (Rodentia, Ctenomyidae) from the Holocene of central Argentina, Journal of South American Earth Sciences, doi: 10.1016/j.jsames.2020.102499.
- ↑ Mouchard, Alejandro (2019). “Etimologia dels noms científics dels mamífers d'Argentina: el seu significat i orige”. -1a ed.- Ciutat Autònoma de Buenos Aires: Fundació d'Història Natural Félix de Azara, 236 p. ISBN 978-987-3781-41-4.
- ↑ Rivero, D. (2009). Ecologia de Caçadors-Recolectors del Sector Central de les Serres de Còrdova (Rep. Argentina). In: BAR. Internacional Séries 2007. Oxford.
- ↑ Rivero, D.; S. Pastor, M. I. Medina (2008). Intensificació en les serres de Còrdova. L'abric rocós de Quebrada del Real 1 (ca. 6000–500 14C AP, Còrdova, Argentina), An. Arqueol. Etnol., 63–64, 227–246.