Cihuateteoh
Cihuateteoh o Cihuapipiltin (del nàhuatl: Siwateteoh ‘dònes deeses’‘siwatl, dòna; teteoh, deus’) en la mitologia asteca són esperits femenins encarnats, com els seus contraparts masculins Macuiltonaleque, que es dia retornaven a la terra en certs dies despuix de complir els seus quatre anys de servicis al Deu Sol Tonatiuh en el Tonatiuhichan; com a ànimes de les dònes nobles mortes en donar a llum, a les Cihuateteoh, se les honrava com a guerreres caigudes per perdre la vida en donar a llum com als hòmens guerrers morts en batalla. El seu esforç físic animava als soldats en la batalla i per això es creïa que acompanyaven als guerrers al cel i també guiaven la posada de sol pels cels del ponent.
Despuix del funeral, presidit per l'espós i un corteig de parteres, en el pati d'un temple de Cihuacóatl, els parents més propencs devien vigilar la seua tomba durant quatre dies, puix els guerrers solien desenterrar-les per a dur-se en eixe temps el dit mig esquerre i cabell de la morta, considerats poderosos amulets de protecció en la batalla, i cabells i gobanella esquerra els hechicers per als seus encantaments. Segons la llegenda, les Cihuateteoh es varen fer presents durant els presagis de la caiguda de Moctezuma, llamentant-se pels carrers de Tenochtitlan cridant en la nit ¡ai els meus fills! ¿a on me'ls duré?
La seua regidora és Cihuacóatl, la recolectora d'ànimes, la deesa del nàixer i del fallir, i en ocasions se les considera com enviades del Mictlan, el inframon mexicà. Es dia que se les podia trobar en els creus de camins plorant pels seus fills. Quan varen aplegar els espanyols, varen prendre la creència prehispànica i la varen adaptar a partir del relat d'una dòna de la noblea que va assessinar als seus propis fills per l'amor d'un home, ofegant-los en un riu o llançant-los al riu, donant lloc a la llegenda de la Plorona.
Es creïa que baixaven a la terra i causaven travesures especialment perilloses. Aixina, tornaven al món dels vius per a caçar a l'aguaite per les nits als viagers en els creus de camins, aixina com per a encantar temples i emmalaltir a chiquets i jóvens. Les Cihuateteoh eren representades com a pàlits esquelets de blanques calaveres en garres d'àguila en lloc de mans i vestits decorats en tébees creuades.
Referències[editar | editar còdic]
- Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
- Caso, Alfonso (1983). El pueblo del sol. México: FCE/SEP. Lecturas Mexicanas 10
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Olavarrieta, Marcela (1990). Magia en los tuxtlas, Veracruz. México: INI/CNCA. Col. Presencias
- Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
- Sahagún, Fran Bernardino de (1989). Historia general de las cosas de Nueva España. México: Porrúa
- Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
- Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cihuateteoh.