Anar al contingut

Calypte costae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Costas-hummingbird.JPG
colibrí de Costa (Calypte costae)

El colibrí de Costa[1] o colibrí cap violeta (Calypte costae),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes—, una de les dos pertanyents al gènero Calypte. És natiu del suroest d'Amèrica del Nort.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de reproducció en Estats Units comprén des de l'est de Califòrnia, sur de Nevada i suroest d'Utah fins al sur de Califòrnia i oest d'Arizona, en Mèxic, des de Baixa Califòrnia fins al sur de Sonora; algunes poblacions migren cap al sur aplegant fins a la costa del Pacífic de Mèxic, fins a Sinaloa i Nayarit.[3]

Esta espècie és prou comuna en les seues hàbitats reproductius: la xara del desert de Sonora, la xara del desert de Mojave, i en parts de vàries atres províncies biòtiques, incloent el chaparral de Califòrnia, la xara costera de Califòrnia (xara de sàlvia), el bosc caducifolio de la Veta de Baixa Califòrnia, i marginalment en atres hàbitats (incloent l'us ocasional de plantacions residencials).[3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Esta espècie és molt menuda: un adult madur tan solament medix 7,6 a 8,9 cm de llongitut. El macho té l'esquena i flancs fonamentalment verts, una menuda coa i ales negres, i taques de color blanc per baix de gola engolada i la coa. La seua característica més distintiva és el seu animat capuchón color púrpura i la gola en plomes llameantes d'esta eixint i retornant per darrere del seu cap. La femella no és tan distintiva com el macho, té un color vert grisáceo per damunt en blanc per baix de la pancha.

Comportament

[editar | editar còdic]

Reproducció

[editar | editar còdic]

El corteig del macho de colibrí de Costa és una série animada de descensos i formació d'arcs en picada, utilisant cuidadosadament un àngul apropiat del sol per a lluir el seu plomall violeta i impressionar a possibles parelles. En cada descens en alta velocitat també passarà a centímetros de la femella, encaramallada sobre una branca propenca i s'accentuada per un chillido agut.

Construïx un menut niu forma de tassa en fibres vegetals i avall recobrix en líquenes per a mantindre-ho unit.[4] El niu se situa sobre el sol en un talle de la yuca o la branca d'un arbre. La femella posa solament dos ous, de color blanc, que són incubados durant 15 a 18 dies abans de l'eclosió. Els jóvens colibríes de Costa abandonen el niu després de 20 o 23 dies.

Alimentació

[editar | editar còdic]

De la mateixa manera que totes les demés espècies de colibríes, es nutrix del néctar de les flors i els menuts insectes que troba en els pétals de la flor. Igual que en atres espècies, pot ralentisar el seu metabolisme durant les nits fredes quan entra en un estat similar a la hibernación, conegut com a letàrgia: el seu cor i ritme respiratori disminuiyen dràsticament.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. costae va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés Jules Bourcier en 1839 baix el nom científic Ornismya costae; el seu localitat tipo és: «Califòrnia», restringit per a «Magdalena Bay, Baixa Califòrnia».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Calypte» no va tindre el seu orige definida per l'autor, provablement deriva del grec «kaluptrē», un vel femení o vestimenta del cap, en referència a la corona púrpura-violeta iridiscent i a la gorguera allargada del macho de Calypte costae; i el nom de l'espècie «costae», commemora al ornitólogo francés Louis Marie Pantaléon Costa, marqués de Beauregard (1806—1864).[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

És monotípica. S'han registrat híbrits de la present espècie en Calypte anna, Calothorax lucifer, Archilochus alexandri, Selasphorus sasin i Cynanthus latirostris.[3][6]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 18 de novembre de 2014. P. 130.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 27 de febrer de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 Calypte costae en Birds of the World.
  4. (1922).24(6)
    189—193.doi:10.2307/1362578.
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Calypte, p. 86; costae, p. 120»
  6. (1944).61(4)
    636—637.doi:10.2307/4080185.