Trachypithecus crepusculus
El langur gris de Indochina o mona de full de Phayrei (Trachypithecus crepusculus) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae.[1] Es distribuïx des del centre al noreste de Tailàndia i el nort i sur de Yunnan en China, d'est a suroest de Laos, este de Birmània i el nort de Vietnam, i a l'oest del golf de Bengala en Índia.[2][3]
S'alimenta principalment de fulls (46 %), encara que també de llavors i fruts (predominantment inmaduras).
Distribució
[editar | editar còdic]En China, s'estima que es distribuïx en vàries reserves naturals en el sur i centre de la província de Yunnan com la reserva natural nacional de Wuliangshan, la reserva natural nacional de Yongde Daxueshan, la reserva natural nacional de Xishuangbanna, la reserva natural nacional de Nangunhe, la reserva natural nacional de Honghe Huanglianshan, la reserva natural nacional de Fenshuiling (comtat de Jinping), la reserva natural de Nuozadu (comtat de Lancang), la reserva natural de Caiyanghe (districte de Simao) i la reserva natural municipal de Lancangjiang.[3]
En Tailàndia, es presenta en el noreste del país com en el santuari de vida selvada de Phu Khieo.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per primera volta com Presbytis crepuscula ssp. wroughtoni pel zoólogo nortamericà Daniel Giraud Elliot i la descripció publicada en The Annals and Magazine of Natural History: Zoology, Botany and Geology 8(4): 272–273 en 1909.[5]
T. crepusculus s'havia considerat com una subespecie de Trachypithecus phayrei fins al 2009 quan Rasmus Liedigk et al. a partir d'estudis filogenético varen propondre pujar al langur gris de Indochina al ranc d'espècie.[6] T. crepusculus està classificada dins del grup obscurus del gènero Trachypithecus.[1]
- Sinonímia
- Pithecus phayrei ssp. crepuscula Elliot, 1909[2]
- Presbytis crepuscula ssp. wroughtoni Elliot, 1909[7]
- Trachypithecus phayrei ssp. crepuscula Elliot, 1909[7]
- Presbytis argenteus Kloss, 1919[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'estat de conservació de T. crepusculus no ha segut analisat per Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN). No obstant, en la seua anterior classificació com subespecie de T. phayrei era en perill d'extinció.[3]
En Vietnam l'espècie està considerada en perill crític d'extinció, en Laos és una espècie rara, en Birmània no hi ha informació sobre la seua població i en el nort de Tailàndia la seua població està restringida a àrees naturals protegides.[3]
En China, l'espècie està categorizada com a espècie selvada protegida en Classe I, la qual cosa significa que la seua caça per a investigació científica, domesticació i reproducció, exhibició o atres fins especials deu estar aprovada prèviament pel Consell d'Estat. Els censos de l'espècie mostren un descens de 10 000 a 15000 individus en 1988 a menys de 5000 a 6000 en 1999. Es troba en perill per la pèrdua d'hàbitat, degradació i fragmentació causada per l'expansió agrícola (per al cultiu de té i anous).[3][8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Roos et al. (2020): 657.
- ↑ 2,0 2,1 Liedigketal et al. (2009): 1.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 International Journal of Primatology.36(4)
- 749–763.ISSN 0164-0291.doi:10.1007/s10764-015-9852-2.Consultat el 2020-11-17.
- ↑ Behavioral Ecology and Sociobiology.66(4)
- 633–643.ISSN 0340-5443.doi:10.1007/s00265-011-1311-2.Consultat el 2020-11-17.
- ↑ Elliot, Daniel Giraud (1909). The Annals and magazine of natural history; zoology, botany, and geology (en en), Taylor and Francis, Ltd., p. 272.
- ↑ Liedigketal et al. (2009): 5.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 . Consultat el 2020-11-16.
- ↑ . Consultat el 2020-11-17.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Zoological Research.41(6)
- 656–669.ISSN 2095-8137.doi:10.24272/j.issn.2095-8137.2020.254.
- Journal of Mammalogy.99(1)
- 1–14.ISSN 0022-2372.doi:10.1093/jmammal/gyx147.Consultat el 2020-11-16.
- Vietnamese Journal of Primatology.3
- 1-8.