Pyrotheria

piroterios (Pyrotheria)

Els piroterios (Pyrotheria) o pirotéridos (Pyrotheriidae) són un orde de mamífers placentarios extints, que varen viure en Sudamérica durant Eoceno un dels gèneros de la qual va evolucionar en una llínea paralela a la dels elefants d'Àfrica del periodo Oligoceno. Els piroterios eren semblats a mastodonts, Moeritherium o tapirés.

Característiques

Els piroterios eren robusts herbívors de tamany mijà i gran, en una llongitut que variava des d'1,8 m a 2,5 m, en 35 cm de coa, i una altura en la creu de 70 cm a 2,5 m i un pes estimat de 200 a 350 kg. La majoria d'espècies presenten membres curts en relació en el cos. El cos era compacte i el cap i coll robusts, en la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullage tropical. Els peus presentaven cinc dits en les pates davanteres i cinc en les atrasseres. Disponien d'un hocico allargat en forma de menuda #probòscide, que variava segons l'espècie i que usaven principalment per a arrancar els fulls, herbes i raïls que constituïen el seu aliment. Posseïen uns incisius desenrollats a modo de #pala en abdós mandíbules.

Incloïen diverses espècies d'aspecte similar al dels elefants primitius com Palaeomastodon, Barytherium o Moeritherium, o eren digitígrats com el tapir (Pyrotherium) o s'assemblaven a artiodàctils com el hipopótam o el javalí. Varen evolucionar independentment en complet aïllament en el continent suramericà. Tan gran és la semblança que en estudiar els restants fòssils, als pirotéridos se'ls va atribuir en el passat un parentesc en els elefants.

Les característiques que els fa confondre en els proboscidea primitius com Moeritherium, en els que no estan relacionats, són:

• Una forta musculatura del coll i els molarés bilofodontos, excepcionalment llarcs. El paladar, estranyament, és estret.

• Els ossos nassals i el forat del nas, apareix arrere, entre els ulls, #lo que fa pensar en la presència d'una #probòscide, com en els antílops saiga i elefants actuals o Macrauchenia i mastodonts fòssilés.

• Els esquelets es coneixen imperfectamente, les espècies més comunes trobades mostren un cos allargat i baix.

Biologia i ecologia

Es tractava d'animals prou primitius a on s'observen algunes característiques que estan presents també en la majoria d'animals que varen ocupar el seu caseta ecològica. El cos era compacte i el cap i coll robusts, en la finalitat de facilitar-los millor el pas a través del dens fullage tropical.

Eren herbívors que arrancaven fulls, herbes i raïls en la seua #probòscide. Esta trompa resultava especialment útil per a recolectar plantes aquàtiques en els pantans a on se supon passaven bona part del temps. S'ajudaven dels incisius desenrollats a modo de #pala, en abdós mandíbules.

Habitaven en regions selváticas humides fa 30 millons d'anys, i varen desaparéixer completament molt abans que, fa 3 millons, els tapirés aplegaren a Sudamérica i ocuparen la seua caseta ecològica.

Marque evolutiu

En Sudamérica, que en aquella época era un continent-illa, es varen produir numerosos casos de convergència evolutiva com va ocórrer en atres continents-illa (Nova Zelanda, Antàrtida i Austràlia), aïllats durant molt temps de l'Era Terciaria del Continent Mundial, Àfrica-Eurasia-Norteamérica.

En Sudamérica, els piroterios, els litopternos i els notungulados varen emergir en el Eoceno, pero, mentres que els piroterios sembla que no varen sobreviure més allà del principi del Oligoceno, els atres dos grups varen viure en Sudamérica durant tot el Cenozoico. Varen perir despuix d'haver-se restablit la conexió de les terres en Norteamérica, ya que varen estar exposts a la competència de les contrapartides més alvançades del nort.

Registre fòssil

Els gèneros, Griphodon, Propyrotherium i Proticia, són coneguts per restants molt incomplets. Pyrotherium inclou un esquelet casi complet les parts del qual estan distribuïdes per varis museus d'Europa i Estats Units.

L'únic gènero ben conegut, Pyrotherium, va anar ademés, l'últim en aparéixer en el Oligoceno Inferior fa 30 millons d'anys. Els seus restants, trobats en Sudamérica, en Brasil, Argentina i Perú.

Història de la denominació

A fins de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, Florentino Ameghino va falcar el nom Pyrotheria (del grec pyros, fòc, i thêrion, béstia) per a designar a este grup, en referència a fòssilés que va descobrir en roques de cendra volcànica en la Patagonia argentina.

Classificació

Els pirotéridos inclouen dos famílies i varis gèneros:

• Colombitheriidae
  • Colombitherium
  • Proticia
• Pyrotheriidae
  • Baguatherium
  • Carolozittelia
  • Griphodon
  • Propyrotherium
  • Pyrotherium

Enllaços externs

• ^{[enllaç trencat]}