Anar al contingut

Onychomys torridus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
rata saltamontes del sur (Onychomys torridus)

La rata saltamontes del sur o rata escorpión (Onychomys torridus) és una espècie de rosegador miomorfo depredador de la família Cricetidae. Com el restant d'espècies del gènero Onychomys, destaca per ser un rosegador depredador.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Es troba en Mèxic, i en Arizona, Califòrnia, Nevada, Nou Mèxic i Utah en els Estats Units.

Descripció

[editar | editar còdic]

La rata saltamontes del sur és una espècie robusta, menuda i nocturna que generalment forma parelles monógamas.[1]

Biologia

[editar | editar còdic]

La rata saltamontes del sur s'alimenta casi exclusivament d'artròpodes, com a escarabats, saltamontes i escorpiones. Ademés d'artròpodes, se sap que caça a la rata de abazones (longimembris) i a la rata de collita occidental (''Reithrodontomys megalotis'').

En les regions àrides a on habita la rata saltamontes del sur, el escorpión de corfa d'Arizona és abundant i la majoria dels depredadors ho eviten per la seua dolorosa picadura. La rata saltamontes pot alimentar-se d'este escorpión en impunitat, inclús si este lo pica repetidament en la cara.[2] Els investigadors han descobert que un mecanisme neuronal bloqueja l'enviament de mensages de dolor al cervell. Esta rata normalment pot sentir dolor d'atres fonts, pero pot tornar-se temporalment insensible a estos estímuls despuix d'una dosis de verí d'un escorpión de corfa.[2] Esta modulació del dolor s'activa poc despuix de la picadura del escorpión; la rata sent un breu dolor per la picadura, pero el verí del escorpión s'unix al canal transmembrana otNav1.8.[3] Específicament, el verí s'unix a un residu d'àcit glutámico ubicat dins de la proteïna del canal,[3] impedint aixina que s'activen els potencials d'acció neuronal i actuant com un tipo de anestésico i analgésico temporal per a la rata. En reemplaçar este àcit glutámico en un residu hidrofílico d'glutamina, el verí no es va unir a la proteïna i es va perdre la capacitat de modular el dolor.[3]

Les femelles poden tindre vàries ventrades a l'any, pero la seua vida reproductiva no sol estendre's fins al segon any. El tamany promig de la ventrada és de 2,6 crío (ranc d'1 a 5), despuix d'un periodo de gestació promig de 29 dies. Les crío naixen nuetes, en la pell rosada i translúcida. Un dia despuix, el pigment es desenrolla en la superfície dorsal i, per al dècim dia, ya presenten pèls de 3 mm de llarc en el llom. Els ulls s'òbrin al dia 15 i l'aliment sòlit es consumix al dia 19. Les femelles donen a llum a la seua primera ventrada als quatre o cinc mesos d'edat.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Les rates saltamontes del sur són únics entre uns atres rosegadorés nortamericàs de la família Cricetidae, ya que la seua dieta consistix principalment en artròpodes. Solen trobar-se en zones en menor densitat de població. Diversos estudis han demostrat que les característiques reproductives d'esta espècie els permeten mantindre's de forma natural en #densitat de població més baixes. Les femelles tendixen a ser sexualment actives solament durant una temporada reproductiva, pel seu ràpit envelliment reproductiu despuix del primer any. Ademés, les pauses úniques dels machos en la seua activitat testicular durant la temporada reproductiva també podrien contribuir a la menor densitat de població en la que viuen. L'hàbitat natural de les rates saltamontes del sur inclou valls càlides i àrits, i deserts en xares. Un macho i una femella, junt en les seues crío, ocupen un àrea de cau més ampli en comparació a machos i femelles sols. En promig, els machos tenen un àrea de cau de 3.2 hectàrees, mentres que les femelles ocupen un àrea de 2.5 hectàrees. Tendixen a mantindre un lloc de residència específic durant un periodo més llarc en comparació a atres mamífers. Les àrees de cau de les rates saltamontes del sur no estan molt alluntades entre sí, en una distància màxima promig de 118.4 ± 8.0 metros. No obstant, els machos adults tendixen a ser molt territorials i el seu eficient espaciamiento es veu facilitat per les vocalisacions que emeten de nit.

En un estudi realisat per Denise H. Frank i Edward J. Heske, es va observar l'àrea de cau de les rates saltamontes del sur en el desert de Chihuahua.[1] Canvi estacional

Referències

[editar | editar còdic]
  • Musser, G. G. i M. D. Carleton. 2005. Superfamily Muroidea. Pp. 894-1531 en Mammal Species of the World, a Taxonomic and Geographic Reference. D. I. Wilson i D. M. Reeder eds. Johns Hopkins University Press, Baltimore.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons