Miguel Borrull
| Miguel Borrull Castelló | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Guitarriste flamenc. | ||
| Naiximent: | 1864 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 28 de febrer de 1926 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Catalunya, Espanya | ||
Miguel Borrull Castelló (Castelló de la Plana, 1864 - † Barcelona, 28 de febrer de 1926), fon un guitarriste de flamenc espanyol de raça gitana.
Biografia[editar | editar còdic]
Els primers acorts els va aprendre en Castelló pero pronte viajà per diferents parts d'Espanya com Valéncia, Madrit i Barcelona.
Miguel Borrull va desenrollar la seua professió com a guitarriste entre les nomenades Edat d'or del Flamenc i l'Òpera flamenca. En un principi va actuar en cafens cantants i ‘colmaos’ de Madrit, per a despuix acompanyar a la guitarra al famós 'cantaor' Antonio Chacón entre 1890 i 1910. D'estos acompanyaments es conserven registres originals gravats en cilindres de cera. En Madrit, el talent del guitarriste no passà desapercebut i conseguí ser el protegit d'un dels personages més influents de l'época, el Duc de Medinacelli. Gravà en els famosos discs de pissarra, uns anys abans en els cilindres de cera.
En l'any 1913, Miguel Borrull va viajar a París en companyia de les seues filles, abdós ballaores, per a actuar en el local regentat per Amalio Cuenca, conegut com La Feria. Durant uns mesos Miguel Borrull i tota la seua família residí en París tenint un gran èxit de crítica i públic.
De Madrit se traslladà en la seua família en 1916 a Barcelona, va obrir en Barcelona el café cantant "Café y tablao Villa Rosa" (carrer Arc del Teatre, 3), a on varen actuar els artistes flamencs més importants de l'época. Per ad alguns, el local flamenc més afamat fins a la Guerra Civil.
Per Barcelona actuaren els artistes flamencs més importants de l'época:
- Cantaors com: Manuel Torre, Vallejo, Antonio Chacón, José Cepero, Niño de Marchena, Niña de los Peines, El Cojo de Málaga, Rosalía de Cádiz i Carmela la Guapa.
- Guitarristes: Baldomero Mendoza, Niño de Huelva, Juanillo el Camisón, El Chino (padre de Carmen Amaya), Alfonso Aguilera, José Rodríguez, Ramón Montoya i ell mateix, Miguel Borrull.
Miguel Borrull va tindre una gran influència sobre l'evolució del toc en el sigle XX. Entre els seus discípuls en l'art de la guitarra es conten artistes com Ramón Montoya o José Sirera Prats. Ramón Montoya va substituir posteriorment a Borrull en l'acompanyament de Don Antonio Chacón.
Poc se sap de l'any del seu matrimoni, la seua dòna, Lola Jiménez, era una ballaora flamenca gaditana i en ella tingué cinc fills, al menys una de les seues filles, Julia, naixqué en Valéncia, o siga, que abans d'instalar-se en Madrit, Miguel Borrull vixqué un temps en la ciutat de Valéncia. L'únic fill varó, Miguel,, ya naixeria en Madrit. De la seua filla Julia se diu que era posseïdora d'una gran bellea i per això el famós pintor andalus Julio Romero de Torres l'utilisà com a model per a un dels seus quadros. El seu fill també de nom Miguel continuà també sent guitarriste afamat i les seues filles, Julia, Concha i Isabel, foren ballaores.
Alguns crítics consideren a Miguel Borrull un guitarriste sobri, en un toc influït per la guitarra de Francesc Tàrrega (1852-1909), a partir del qual va introduir nocions de guitarra clàssica en el toc flamenc.
Miguel acabaria sent un dels guitarristes flamencs més importants d'Espanya. A Miguel se li recorda també per ser el descobridor de Carmen Amaya, considerada la balladora més influent de l'història del flamenc.
Referències[editar | editar còdic]
- Miguel Borrull, músico virtuoso, gitano y señor per Patricia Mir Soria (Castelló al mes. Septiembre 2015)
- «Miguel Borrull». Triste y Azu
- Miguel Borrull. «Miguel Borrull Castelló». Flamenco World.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Ramos Altamira, Ignacio (2005). Historia de la guitarra y los guitarristas españoles. Editorial Club Universitario. pp. 80, 99, 168. ISBN 84-8454-458-3