Microcavia jayat
El cuis chic (Microcavia jayat) és una espècie de rosegador del gènero Microcavia de la família dels cávidos. Habita en xares i boscs semiáridos del centre-nort del Con Sur de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2017 pels zoólogos Pablo Teta, Ricardo Alberto Ojeda, Sergio O. Lucero i Guillermo D’Elía.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Santa Isabel, en les coordenades: {{ |dms-lat=26°20′S |dms-long=64°20′O |dec-lat=-26.333 |dec-long=-64.333 |param=26_20_S_64_20_W_|default=dms|name=}}</noinclude>, Atamisqui, província de Santiago del Estero, Argentina”.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: MACN-MA 17331 (número original CAF 3070); es tracta d'una femella adulta la qual va ser capturada el 21 d'octubre de 1969 per Abel Fornes i Merle L. Kuns. Es troba depositat en la colecció nacional de mastozoología del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” (MACN), ubicat en la ciutat de Buenos Aires, Argentina.[1]
- Paratipo
El paratipo va ser catalogat com: MACN-MA 17333 (número de camp original CAF 3072). Consistix en un macho adult (conservat com a pell i cràneu) en les mateixes senyes que l'eixemplar tipo.[1]
- Etimologia
Etimológicamente el terme genèric Microcavia es construïx en una paraula del idioma grec, en a on: mikros significa 'menut' més cavia que és el nom genèric homònim que identifica a rosegadors de major tamany i que prové del nom vulgar en idioma portugués: caviá.[2]
L'epítet específic jayat —un sustantiu en aposició— és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el doctor Jorge Pablo Jayat, amic i colega dels autors, qui va realisar importants contribucions en l'estudi de la mastofauna del nort argentí.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]De les espècies de Microcavia, M. jayat destaca pel seu tamany mijà (llongitut de cap i cos d'aproximadament 187 mm, llongitut còndil-incisiu d'aproximadament 40 mm), similar a M. australis i menor que M. maenas. La coloració dorsal és pardo-groguenca; ventralmente és de color grisáceo en pegats de pèls de color blanc pur en la gola, en els costats interns de la part anterior i posterior i en la regió inguinal.[1]
El cràneu és ample, relativament curt i d'estructura forta, en un perfil dorsal moderadament estovat; vores exteriors de les fosses nassals casi paralels; arcs zigomàtics àmpliament expandits i angulados cap a la seua porció mija i en un procés paraorbitario conspicuo; els jugales s'estenen posteriorment darrere de la vora de la fossa glenoidea; sutura entre palatinas ocupades per crestes palatinas en forma de cor que superen la vora posterior del paladar, que és casi trapezoidal; pre-#esfenoide relativament amplis i incisius llaugerament proodontes a ortodontes, encara que no visible des de dalt.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Microcavia jayat és una espècie endèmica del centre-nort de la Argentina. Habita en boscs i arbustales xerófilos espinosos en planures semidesérticas (inferiors als 350 m s. n. m.) adscrites a la ecorregión terrestre chaco occidental. Es distribuïx en la província de Santiago del Estero; és possible que també es trobe en ambients similars en les províncies de: Chaco —oest—, Còrdova —nort—, Bota —surest— i Santa Fe —noroest—.[1]
Conservació
[editar | editar còdic]Els autors varen recomanar que, segons els lineamientos per a discernir l'estatus de conservació dels tàxons, els que varen ser estipulats per la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN),[3] en l'obra Llesta Roja d'Espècies Amenaçades, Microcavia jayat siga classificada com una espècie en “Senyes insuficients” (DD).[1]
Les raons són que només es coneixen poques localitats a on este rosegador habita i la majoria dels aspectes de la seua història de vida encara són desconeguts. La regió chaqueña occidental en Argentina ha sofrit severs #destorbament degut històricament a la desforestación selectiva i intens pastoreig de ganado vacú i caprino (lo que va generar greus problemes de desertificación i erosió edàfica) i durant les últimes décades, a l'incessant expansió agrícola que està transformant el bosc en cultius de soja,[4] a un ritme de desmonte que entre 2001 i 2007 va alcançar un promig de 100 000 hectàrees per any.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Pablo Teta, Ricardo A. Ojeda, Sergio O. Lucero, and Guillermo D’Elía (2017). Geographic variation in cranial morphology of the Southern Mountain Cavy, Microcavia australis (Rodentia, Caviidae): taxonomic implications, with the description of a new species. Zoological studies, Vol. 56.
- ↑ Mouchard, Alex (2011). Significat i orige dels noms científics dels mamífers d'Argentina. Buenos Aires.
- ↑ International Union for Conservation of Nature (IUCN). Standards and Petitions Subcommittee. Guidelines for using the IUCN Ret List Categories and Criteria. Versió 12. 2016.
- ↑ Vallejos, M.; J. N. Volant, M. J. Mosciaro, L. M. Val, M. L. Bustamante, and J. M. Paruelo (2015). Transformation dynamics of the natural cover in the Dry Chaco ecoregion: A plot level geodatabase from 1976 to 2012. J Arid Envir 123:3-11.
- ↑ The Nature Conservancy, Fundació Vida Selvada Argentina, Fundació per al Desenroll Sustentable del Chaco, and Wildife Conservation Society Bolívia. 2005. Evaluació Ecorregional del Gran Chaco Americà / Gran Chaco Americà Ecoregional Assessment. Fundació Vida Selvada Argentina. Buenos Aires.