Hyperoodon planifrons
El zifio calderón austral, també coneguda com a ballena de pico austral (Hyperoodon planifrons) és una espècie de ballena, de la família zifios, un dels dos membres del gènero Hyperoodon. La ballena de pico austral s'ha observat en molt poques ocasions, rara volta era objecte de caça, i és provablement la ballena més abundant en les aigües antàrtiques. L'espècie va ser descrita per primera volta pel zoólogo anglés William Henry Flower en 1882, basat en un cràneu desgastat per l'aigua que va trobar en Lewis Island, en el archipèlec Dampier, Austràlia Occidental.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És prou corpulento i medix 7,5 metros de llarc quan és adult. El seu morro en forma de botella és llarc i negre en els machos, pero gris en les femelles. La aleta dorsal és relativament menuda (30-38 centímetros) i situada darrere del centre de l'esquena. És encorvado (falciforme). L'esquena és d'un to gris mig i la seua part inferior més clara.[2]
Alimentació
[editar | editar còdic]El zifio calderón austral s'alimenta principalment de krill, gambas i calamarés menuts.
Distribució
[editar | editar còdic]La ballena de pico del sur té una distribució circumpolar en el oceà Antàrtic. Es troba tan al sur com prop de la Antàrtida i tan al nort com la costa de Suràfrica, Nova Zelanda i aplegant fins al sur de Brasil. La població mundial d'esta espècie és desconeguda.
Els albiraments de ballenes de pico en aigües tropicals i subtropicales pertanyen a una atra espècie distinta, el zifio de Longman.[3]
Referències
[editar | editar còdic]