Hippidion
Hippidion (que significa 'caballito') és un gènero extint de cavall endèmic d'Amèrica del Sur. Va habitar durant el Pleistoceno, en el registre més antic fa 2,5 millons d'anys,[1][2] fins a la seua extinció en el Holoceno enjorn, fa 8500 anys.[3]
Totes les distintes espècies del gènero Hippidion, tenien el tamany aproximat d'un ruc actual.
Evolució
[editar | editar còdic]Hippidion és considerat un descendent de Pliohippus.[4] Équidos com estos varen emigrar a Sudamérica fa 2,5 millons d'anys aproximadament.[4][5] Sent un dels primers ungulats de gran tamany en migrar cap a Amèrica del Sur en el Gran intercanvi americà. Evidències morfològiques, com la delicada estructura dels ossos nassals i diferències anatòmiques de les extremitats, sugerix que Hippidion va evolucionar aïllat d'atres espècies de cavalls d'Amèrica del Nort, i que pertany a un tipo de cavalls distint als actuals. No obstant, un anàlisis preliminar d'ADN mitocondrial va sugerir que Hippidion estava molt més emparentat en el cavall actual de lo que tradicionalment es considerava, i que deguera ser reclasificado al gènero Equus.[4] No obstant, un extensiu estudi del genoma mitondrial realisat en 2015, recolza la condició de Hippidion com a gènero vàlit i pertanyent a un linaje evolutiu d'équidos distint al de Equus; ya que abdós grups varen divergir fa més de 6 millons d'anys i presenten diferències genètiques i morfològiques suficientment marcades.[6]
Els restants òsseus recolectats en la regió patagónica, en localitats com Cova del Milodón (Chile) i en la província de Santa Creu (Argentina), demostra que Hippidion saldiasi va sobreviure en dit territori fa al voltant de 13 000 a 8.500 anys, sent este un dels seus últims refugis.[3][7][8] No hi ha evidència de la supervivència de Hippidion o algun atre cavall americà posterior a la data de 8500 anys abans del present.[3] Els cavalls no varen tornar a aparéixer en Amèrica fins a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, com a resultat de l'introducció per l'home.
Descripció i Paleoambiente
[editar | editar còdic]
Hippidion saldiasi media 130-140 cm d'altura fins als muscles, la seua llongitut era de 2 m i pesava entorn als 250 kg.[9] El seu aspecte general era similar a un ruc. Era més robust i menut que els cavalls domèstics, en pates comparativament més curtes i massices. Presentava un prominent hocico molt característic, per un molt desenrollat os nassal.
Caràcters craneals i anatòmics sugerixen que este gènero no preferia tant les planures obertes com el seu parent Equus (Amerhippus), segons pareix Hippidion estava millor adaptat a ambients tancats, com a boscs i estepas arboladas, a on s'alimentava de vegetals tendres, favorits per un clima més fret i humit.[3] Pero eren consumidors oportunistes i també podien trobar-se en hàbitats més oberts.[10] Provablement va ser depredado per grans carnívors placentarios com félidos dents de sabre (Smilodon populator) i cánidos suramericans (com Protocyon i Theriodictis platensis).
Troballes
[editar | editar còdic]Numeroses restants d'estos équidos antics s'han trobat en diverses localisacions com en la província de Santa Creu (Argentina)[8][11] i en la Cova del Milodón (Chile).[12] L'importància d'alguns d'estos descobriments és per la varietat d'ossos associats a marques i elements de caça de societats paleo-americanes.[10][13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1998).Estudis Geològics.54(1-2)
- 85-91.doi:10.3989/egeol.98541-2207.Consultat el 15 d'abril de 2017.
- ↑ (2000).Estudis geològics.56(5-6)
- 279-290.doi:10.3989/egeol.00565-6144.Consultat el 15 d'abril de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (1992).Ameghiniana.Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.Consultat el 14 d'abril de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (2005).PLoS Biology.3(8)
- i241.doi:10.1371/journal.pbio.0030241.Consultat el 27 de novembre de 2008.
- ↑ (2008).Journal of Molecular Evolution.66
- 533–538.doi:10.1007/s00239-008-9100-x.Consultat el 27 de novembre de 2008.
- ↑ Biology letters.11(3)
- 20141058.doi:10.1098/rsbl.2014.1058.Consultat el 14 d'abril de 2017.
- ↑ C. Michael Hogan, Cova del Milodon, Megalithic Portal, 13 April 2008 [1]
- ↑ 8,0 8,1 Estudis Geològics.vol. 64, no. 1ISSN 0367-0449.Consultat el 2024-07-17.
- ↑ . Consultat el 14 d'abril de 2017.
- ↑ 10,0 10,1 (2006).Ameghiniana.Buenos Aires:43(2)
- 427-436.ISSN 1851-8044.Consultat el 14 d'abril de 2017.
- ↑ (2001).Journal of Archaeological Science.28(4)
- 411–419.doi:10.1006/jasc.2000.0647.
- ↑ . Consultat el 8 de decembre de 2008.
- ↑ ISSN 0718-2244.Consultat el 2024-07-17.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alberdi, María T.; Miotti, Laura; Prat, José L. (2001). "Hippidion saldiasi Roth, 1899 (Equidae, Perissodactyla), at the Pedra Museu Site (Santa Creu, Argentina): Its Implication for the Regional Economy and Environmental Reconstruction". Journal of Archaeological Science 28 (4): 411-419. [2].
- "The Megalithic Portal and Megalith Map: Cova del Milodon Cave or Roc Shelter". [3]. Consultat el 10 de giner de 2009 (en anglés).