Ernesto Valor Calatayud

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ernesto Valor Calatayud
Ernesto Valor.jpg
Ernesto Valor Calatayud
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor, poeta i musicòlec
Naiximent: 1927
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia
Defunció: 2014
Lloc de defunció: Alcoy, Regne de Valéncia

Ernesto Valor Calatayud (Alcoy, 6 de març de 1927 - † Alcoy 4 de març de 2014), fon un escritor, poeta i musicòlec valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Fon un popular escritor de sainets festers alcoyans i de poesia en llengua valenciana, articuliste, croniste de l'Archiconfraria de la Verge dels Lliris i director de la revista Lilia, publicada en periodicitat anual per la pròpia archiconfraria.

En els seus sainets, poesies i escrits en valencià utilisava les Normes d'El Puig, a l'igual que atres escritors alcoyans com Armando Santacreu i Josep Boronat.

Escrigué varies obres dedicades als refranys, cançons i dits populars d'Alcoy. Colaborà asiduament en artículs i poesies en el periòdic Ciudad d'Alcoy i en la Revista de Festes de l'Associació de Sant Jordi i era colaborador habitual de Ràdio Alcoy-Cadena Ser. Són numerosos els seus artículs i poesies de temàtica alcoyana centrada en les tradicions, música, festes, etc...

Com a musicòlec escrigué dos obres destacades, Catálogo de músicos alcoyanos en l'any 1961 i l'exhaustiu Diccionario alcoyano de música y músicos en l'any 1988, ademés d'atres llibres i artículs dedicats a la música i folclor alcoyà.

En el mateix sentit, escrigué diverses entrades sobre música alcoyana en el prestigiós Diccionario de Música Española e Hispanoamericana (1999-2002) auspiciat per la SGAE i el Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música, donant a conèixer d'esta manera la música d'Alcoy fòra de les nostres fronteres.

Fon músic d'oboe emèrit, archiver i secretari de la banda de Música Primitiva Apolo, popularment la Primitiva d'Alcoy, que per desig de la seua família, custodia el seu llegat cultural i lliterari i s'encarrega de la seua catalogació.

En l'any 1998 se li concedí l'honor de dirigir l'interpretació de l'Himne de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoy, acte que supon el popular inici de les festes.

Faltà als 86 anys en Alcoy, dos dies abans d'haver complit els 87 anys.

Obra[editar | editar còdic]

  • Catálogo de músicos alcoyanos. Instituto Alcoyano de Cultura "Andrés Sempere", 1961.
  • Pequeña historia de una sociedad alcoyana: Apolo, 1968.
  • Cançoneret Alcoyà: Recull folkloric. Editor Obra CAM, 1980.
  • Homenaje de Alcoy al maestro Gregorio Casasempere Juan, 1980.
  • Les manies de 'manies', 1981.
  • Aportación alcoyana para una historia de la música en la Fiesta de Moros y Cristianos. Associació de Sant Jordi, 1982.
  • Any de carrec, 1983.
  • Chiquillà santroquera, 1983.
  • Breu refraner de dies, mesos i santets; Recull folkloric. Editor Obra CAM, 1984.
  • Ací viu un fester, 1985.
  • Refraneret musical, 1986.
  • Diccionario alcoyano de música y músicos. Editorial Llorens, 1988.
  • Alcoy y sus fuentes públicas en la plumilla de Pedro Estevan, 1989.
  • De La Infantil a la Armónica Alcoyana, 1990.
  • Sinfonia del carrascal; Evocació alcoyana per a un retaule marià, en tres temps o estampes en prosa i vers, 1991.
  • Alcoy en las plumillas de Pedro Estevan, 1994.
  • Alcoy y sus fiestas de Moros y Cristianos en la plumilla de Pedro Estevan. Asociación Antiguos Alumnos Salesianos, 1995.
  • Foraster d'Alcoy. Edicions "Ciudad" d'Alcoy, 1996.
  • La fontana alcoyana en la plumilla de Pedro Estevan. Editor Círcul Industrial d'Alcoy, 1997.
  • La masera del Baró: Monolec. Archiconfraria de la Verge dels Lliris, 1997.
  • El hecho portentoso del Carrascal y la Virgen de los Lirios, Patrona de Alcoy, 1999.
  • 12 dècimes nadalenques ilustrades, Ajuntament d'Alcoy, 2006.
  • L'etern femení

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]