Erignathus barbatus
La foca barbuda (Erignathus barbatus) és una espècie de mamífer pinnípedo de la família Phocidae. És de tamany mijà i habita en el Oceà Àrtic i en les seues proximitats.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie és l'única integrant del gènero Erignathus i pren el seu nom genèric de dos paraules gregues (eri i gnathos) que fan referència a la seua mandíbula prominent. L'atra part del seu nom linneano significa barbuda i fa referència a la seua característica més distintiva, les seues molt abundants i conspicuos bigots. Es reconeixen dos subespecies de foca barbuda:
Característiques
[editar | editar còdic]Els aspectes distintius d'esta foca sense pabelló auditiu inclou aletes frontals quadrades i grossos bigots en la seua hocico. Els adults posseïxen un to gris amarronado, més obscur en la seua esquena; ocasionalment en una taques en l'esquena o punts obscurs en els seus flancs. Ocasionalment el seu cara i coll són de color rojós-amarronado. Les crío de la foca barbuda naixen en una pell grisa-amarronada en manchones blancs escampats en la seua esquena i cap. La foca barbuda és l'única de la subfamília Phocinae que posseïx dos parells de peçons, una característica que també es presenta en les foques monge.
Alcança una llongitut de 2.25 m a 2.7 m medida de l'extrem del seu hocico fins a la seua coa, aplegant a pesar entre 275 kg a 340 kg. Abdós sexes tenen dimensions similars.
Esta espècie és la font d'aliment primària del orso polar i dels inuit de les costes àrtiques. El nom inuktitut de la foca és ugyuk o oogrook. La pell de la foca s'utilisa per a recobrir un pot en armassó de fusta denominat umiak.
El cos de la foca barbuda posseïx un contingut gras d'entre el 30% al 40%.
Caça i dieta
[editar | editar còdic]Primàriament bentónica, la foca barbuda s'alimenta d'una varietat d'assuts menuts que troba en el fondo de l'oceà, inclosos pechinas, calamarés, i peixos. Els seus bigots li servixen a guisa de sensors dels #sediment blans del fondo marí. Els adults no se sumergixen a grans profunditats, preferint zones costeres de no més de 300 m de profunditat. No obstant els cadells menors a un any d'edat, s'aventuren a profunditats de fins a 450 m.
Reproducció i cicle de vida
[editar | editar còdic]La foca barbuda dona a llum en primavera. En el Àrtic canadenc, les femelles donen a llum els seus cadells durant el més de maig. Mentres que en Alaska, alguna cosa més al sur, la majoria de les crío naix a fins d'abril. Les crío naixen sobre menuts trossos de gèl a la deriva en aigües poc profundes, pesant en nàixer uns 30 a 40 kg. A les poques hores de nàixer la crío entra a l'aigua, i ràpidament es transformen en aveats buceadores. Les mares atenen a les seues crío durant 18 a 24 dies, durant este lapsus els cadells creixen un promig de 3.3 kg per dia. Durant esta época, els cadells consumixen en promig uns huit litros de llet per dia. Al moment del desmame, les crío han creixcut fins a alcançar un pes d'uns cent kg.
Just ans que els cadells siguen desmamats, comença un nou cicle de apareamiento. Les femelles ovulan al final del seu periodo de amantamiento, pero permaneixen junt als seus cadells, llistes per a defendre'ls. Durant la temporada de apareamiento, els machos "canten," emetent una nota prolongada ondulante que conclou en una espècie de gemec o sospir. Este sò pot servir per a atraure a les femelles, o pot ser utilisat pels machos per a reclamar el seu territori o la seua disponibilitat per a reproduir-se. Els machos ocupen les mateixes àrees any rere any.[1]
De la mateixa manera que molts mamífers de l'àrtic, la foca barbuda posseïx una estratègia reproductiva denominada implantació diferida. Açò significa que el blastocito no s'implanta fins a dos mesos despuix d'haver-se realisat la fertilisació, implantant-se més a sovint en el més de juliol. Per lo tant el periodo total de gestació és d'uns onze mesos despuix de la fecundació, si ben el periodo actiu de gestació és de nou mesos posteriors a l'implantació.[2]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En 2008, el Servici Nacional de Peixca Marina (National Marine Fisheries Service) dels Estats Units va iniciar una revisió de l'estatus de l'espècie segons la Llei per a la Protecció de Mamífers Marins (Endangered Species Act) (EIXA) per a determinar si és justiflicable l'inclusió d'esta espècie com amenaçada.[3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Existixen dos subespecies reconegudes d'esta foca:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nuttal, et al. (2005). Encyclopedia of the Arctic, New York, NY: Routlelege.
- ↑ Perry, Judith I. (1983). Seals of the World, Ithaca, NY: Comstock Publishing Associates, pp. 103.
- ↑ National Oceanic and Atmospheric Administration. Federal Register /Vol. 73, No. 61. 2008. Consultat el 13 de decembre de 2010.