Dicerorhinus sumatrensis

El rinoceront de Sumatra (Dicerorhinus sumatrensis) és una espècie de mamífer perissodàctil de la família dels rinocerótidos,^[1] de la qual és el seu membre vivent més menut, en un pes d'entre 600 i 800 kg front als casi 3 000 que alcança ordinàriament el rinoceront blanc. Es calcula que existixen menys de 80 individus repartits entre les illes de Sumatra i Borneo.^[2]^[3]

Característiques

En esta espècie es donen un bon número de característiques primitives que la diferencien clarament de les atres quatre que existixen en l'actualitat, entre elles la presència d'incisius en els individus adults (perduts durant l'infància en atres espècies, que ampren els seus llavis endurits per a tallar la vegetació de la que s'alimenten) i una capa de pèl pardo-rojós que recobrix el seu cos, encara que els individus vells tendixen a perdre-ho.

Al contrari que els rinoceronts de la Índia i Java, el rinoceront de Sumatra és l'únic asiàtic que no posseïx una sola banya, sino dos, com els rinoceronts africans. El registre fòssil indica que esta espècie ha permaneixcut pràcticament invariable en els últims dos millons d'anys, i que no està especialment emparentada en cap dels rinoceronts actuals. Els seus parents més pròxims semblen ser espècies extintas a finals del Pleistoceno com el rinoceront lanudo, el estepario o el de Merck, que varen viure en distints llocs d'Àsia i Europa.

L'altura és de només 1,4 m en el cas dels machos; les femelles, que són més menudes, poden inclús medir només 90 cm d'altura. Els machos també tenen unes banyes més desenrollades, sobretot el de davant.

Història natural

Com atres espècies de rinoceronts, els de Sumatra són animals solitaris i territorials que solament coneixen el grup format per la femella i la seua única crío, que paren cada tres o quatre anys. El seu menut tamany és especialment útil per a moure's a través de l'espessa maleza de les selvas del surest asiàtic a on viuen. També són uns excepcionals trepadores que es mouen en molta major soltura que atres rinoceronts per àrees montanyoses. Durant la nit, que és quan es registra el seu major grau d'activitat, mengen una gran varietat de fulls i branques que s'introduïxen en la boca gràcies al seu prensil llavi superior, de gran movilitat. Els únics depredadors d'esta espècie són el tigre i el home.

Distribució

A pesar del seu nom, estos animals mai han estat restringits a l'illa de Sumatra. La seua àrea de distribució original s'estenia per les faldes del Himalaya en Bhutan, Índia oriental, Birmània, Indochina, sur de China, Malaca, Sumatra i Borneo, pero la caça i destrucció del seu hàbitat li fa córrer un greu perill d'extinció en l'actualitat. Hui li'l troba únicament en àrees montanyoses remotes de la península de Malaca, Sumatra i noreste de Borneo, protegides pels governs d'Indonèsia i Malàsia.

Conservació

A pesar de les mides de protecció, la caça furtiva en la finalitat de conseguir les seues banyes seguix produint-se hui en dia. Estos han segut utilisats per la medicina tradicional d'Extrem Oriente des de per lo manco el 2600 a. C., i en l'actualitat la major demanda dels mateixos es concentra en China, Taiwan i Corea del Sur, a on es ven a preus desorbitats com a supost remei contra els problemes digestius, la epilèpsia, diverses febres, infarts i inclús el sida. En 2001 es va detindre a onze persones en el parc nacional de Bukit Barisan Selatan de Sumatra per matar a nou rinoceronts. S'estima que de seguir a este ritme la caça furtiva els al voltant de trescents eixemplars que existixen en el món podrien extinguir-se en un determini de només dèu anys, a pesar de les dures penes que els governs locals imponen als furtivos detinguts, que poden aplegar a superar els tres anys de presó.

A pesar de que recentment un grup integrat per experts de prestigi mundial en el camp de la conservació dels rinoceronts va dictaminar que els de Sumatra estaven ya extints en Malàsia en l'àmbit salvage, en 2016 es va trobar una femella d'entre quatre i cinc anys en la part malaya de la Illa de Borneo.^[4] No obstant, la supervivència del rinoceront de Sumatra depén bàsicament dels cent o menys individus que queden en llibertat en Indonèsia i dels nou que es troben en captivitat.^[5]