Ctenomys flamarioni
El tuco-tuco de Flamarion (Ctenomys flamarioni) és una espècie de rosegador del gènero Ctenomys de la família Ctenomyidae. Habita en dunes costeres atlàntiques en el centre-este de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1981 pel zoólogo brasileño Vitor Hugo Travi.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Fazenda Caçapava (32°52′S 52°32′W) a una altitut entre 5 i 10 msnm, Estació ecològica de Taim, Riu Gran del Sur, Brasil”.[2]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic és un epónimo que referix a la persona a qui va ser dedicada, el biòlec brasiler Luiz Flamarion B. d'Oliveira.
- Caracterisació i relacions filogenético
És un tucotuco de mijà a gran tamany, en característica regió zigomática blancuzca-groguenca. L'eixemplar tipo (una femella) va medir 289 mm de llongitut del cos més cap. La gestació és d'al voltant de 120 dies. La morfologia de les seues espermatozoides correspon a la del tipo asimètric simple.
El seu cariotip té 2n = 48 i FN = 50-78. Pertany al grup d'espècies “Ctenomys mendocinus”.[3]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie de rosegador és endèmica del llitoral oceànic de l'estat de Riu Gran del Sur, en l'extrem austral de Brasil, vivint en altituts pròximes al nivell marí.[4] Viu enterrat en cordoneres de dunes mòvils pròximes a la costa marítima, en ambients d'alta salinitat i vegetació pobra.[5]
Si ben tant en la descripció[1] com posteriorment li'l va citar per a l'estat de Santa Catarina,[6] el llímit septentrional de la seua distribució solament alcança la costa nort de Riu Gran del Sur.[7]
Conservació
[editar | editar còdic]Segons la organisació internacional dedicada a la conservació dels recursos naturals Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), en habitar la totalitat de la població coneguda de l'espècie en sol 5 localitats, i perque hi ha una tendència cap a la disminució tant de la seua geonemia (especialment en la seua porció septentrional) com de la calitat del seu hàbitat en raó de que la primera llínea de dunas sofrix d'una elevada pressió immobiliària per a ser destinada a desenrolls urbans,[8] la va classificar com una espècie “En perill” en la seua obra: Llesta Roja d'Espècies Amenaçades.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Travi, V. H. (1981). Nota prévia sobre nova espécie do gênero Ctenomys Blainville, 1826 (Rodentia, Ctenomyidae). Iheringia, série Zoologia, 60, 123-124.
- ↑ Woods, C. A. and Kilpatrick, C. W. (2005). "Infraorder Hystricognathi". In Wilson, D.I.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 1570. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ Isabel, M. A., & de Freitas, T. R. O. (2005). Morphological and cytogenetics comparison in species of the mendocinus-group (genus Ctenomys) with emphasis in C. australis and C. flamarioni (Rodentia-Ctenomyidae). Caryologia, 58(1), 21-27.
- ↑ Freitas, T. R. O. 1995. Geographic distribution and conservation of four species of the genus Ctenomys in southern Brazil. Studies in Neotropical Fauna and Environment 30: 53-59.
- ↑ Bretschneider, D. S. (1987). Alguns aspectes dona biologia ecologia de Ctenomys flamarioni Travi, 1981 (Rodentia: Ctenomyidae). Fed eral Uni vore sity of Rio Gran do Sul, Brasil, 1-98.
- ↑ Avila-Pires, F. D. (1994). Mamífers descrits do Estat do Rio Gran do Sul. Revista Brasileira de Biologia 54:367-384.
- ↑ Cherem, Jorge J.; Simõés-Lopes, Paulo C.; Althoff, Sérgio; Graipel, Maurício I. (2004). Llista dos mamífers do estat de Santa Catarina, sul do Brasil Mastozoología Neotropical, vol. 11, núm. 2, pp. 151-184. Societat Argentina per a l'Estudi dels Mamífers Tucumán, Argentina.
- ↑ Fernández-Stolz, G. P., Stolz, J. F. B., & De Freitas, T. R. (2007). Bottlenecks and dispersal in the tuco-tuco dones dunes, Ctenomys flamarioni (Rodentia: Ctenomyidae), in southern Brazil. Journal of Mammalogy, 88(4), 935-945.