Chapalmalania

Archiu:Chapalmalania.jpg

Chapalmalania (Chapalmalania)

Chapalmalania és un gènero extint de mamífers prociónidos els restants de la qual fòssils s'han trobat en roques del periodo Plioceno (époques del Chapadmalalense al Uquiense) en Argentina i Colòmbia (en este últim país en la Formació Ware, Conca Cocinetas, en La Guajira), en Amèrica del Sur, entre fa 3.6 a 3 millons d'anys.

Chapalmalania està relacionat en els mapaches i coatíés. Era un prociónido gran que alcançava 1.50 m (5 peus) de llongitut (més una coa molt curta). Es va assemblar provablement a un colla jaganta. Pel seu tamany, els seus restants varen ser identificats inicialment com els de un orso. Va evolucionar possiblement del Cyonasua, que va aplegar a Sudamérica des de Centroamérica (en eixa época Norteamérica i Sudamérica encara no estaven units), a través del bot entre illes, durant el Mioceno superior, fa 7.5 millons d'anys). Per açò, va formar part del Gran Intercanvi Americà. Quan el Istme de Panamà es va alçar de la mar per a permetre atres invasions d'orsos i d'atres espècies nortamericanes, Chapalmalania no va poder competir en ells i la seua linaje va terminar extinguint-se, despuix d'estar present en Sudamérica per 5 millons d'anys.

Bibliografia

• Kraglievich, J. & A Olazabal, 1959, Els prociónidos extinguits del gènero Chapadmalania Amegh. Rev. Mus. Arg. Cienc. Nat. (Cent Zool).
• Kraglievich, J.L. & O.A. Reig. Un nou prociónido del Plioceno de les Plages (Província de Còrdova). Revista de l'Associació Geològica Argentina, 9:210-231.
• Kraglievich, L. & C. Ameghino, 1940. Els úrsidos extinguits de Sud Amèrica. En: L. Kraglievich. Obres de paleontologia i geologia, Tallers d'Impressions Oficials, 3: 557-627 L'Argent.