Arctocephalus forsteri

llop marí de Nova Zelanda (Arctocephalus forsteri)

El llop marí de Nova Zelanda o llop marí del surest (Arctophoca fosteri) és una espècie de mamífer pinnípedo de la família dels otáridos que habita en la costa meridional d'Austràlia i en la Illa Sur de Nova Zelanda, aixina com en menudes illes al surest de la mateixa. El seu nom comú en maorí és kekeno.

En la costa del Estret de Cook, en la Illa Nort prop de Wellington es poden trobar colónies de machos. L'espècie té dos noms comuns perque les colónies d'Austràlia i de Nova Zelanda no es mesclen. Encara que abdós poblacions mostren algunes diferències genètiques, les seues #morfologia són molt similars i per tant li'ls considera una mateixa espècie.

Este animal va ser molt caçat just despuix del descobriment europeu de Nova Zelanda, fins a finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. La població del llop marí de Nova Zelanda va caure per baix del 10% del número original. En Nova Zelanda, el llop marí es troba protegit baix l'Acta de Protecció de Mamífers Marins en 1978.

Descripció

S'ha informat que els machos alcancen els 160 kg; el seu pes promig és d'aproximadament 126 kg. Els machos poden medir 2 m de llarc. Les femelles pesen entre 30 i 50 kg en promig i poden medir fins a 1,5 m. Els cadells recent naixcuts pesen de 3,3 a 3,9 kg en promig i medixen entre 40 i 55 cm de llarc. Als 290 dies d'edat, els machos pesen aproximadament 14,1 kg i les femelles pesen aproximadament 12,6 kg. De la mateixa manera que uns atres otáridos, tenen orelles externes i aletes atrasseres que giren cap a avant, #lo que els distinguix visiblement dels fócidos. Tenen un nas puntagut en bigots llarcs i pàlits. Els llops marins estan coberts per dos capes de pell. El pelaje és marró grisáceo en l'esquena i més clar en la pancha. Alguns tenen puntes blanques en els pèls superiors més llarcs, #lo que els pot donar una apariència plateada.

Els científics afirmen que les cridades "foques de les terres altes" que alguna volta es varen trobar en les illes Antípodes i la illa Macquarie són una subespecie distinta en pells més grosses, encara que no està clar si estes foques eren genèticament distintes.

Distribució

L'espècie es troba en Nova Zelanda i Austràlia. Es troba en les aigües costeres i en les illes de la costa del sur d'Austràlia, des del cantó suroest d'Austràlia Occidental fins a just a l'est de la Illa Cangur en Austràlia Meridional, i també en el sur de Tasmania i l'illa subantártica Macquarie. S'estan formant menudes poblacions en el Estret de Bass i en les aigües costeres de Victoria i Nova Gales del Sur fins a la mitat de la costa nort. Abans de l'arribada dels humans a Nova Zelanda, l'espècie es reproduïa en tot el territori continental de Nova Zelanda i les seues illes subantárticas. Ara hi ha colónies establides i en expansió al voltant de tota la Illa Sur, en la Illa Stewart i en totes les illes subantárticas de Nova Zelanda. També hi ha colónies de reproducció recent establides en la Illa Nort.

Alimentació

La seua dieta inclou cefalòpodes, peixos i aus. En Nova Zelanda, els polps i els calamarés constituïxen la major part de la seua dieta de cefalòpodes. Se sap que els individus ubicats prop del llímit sur de la seua àrea de distribució mengen pingüís com a part de la seua dieta. S'ha analisat el contingut estomacal i s'ha demostrat que inclou anchoves australianes, palayes Paralichthyes, mixinos, lampreas, hokas, cazones i moltes atres espècies.

Reproducció

Les femelles alcancen la madurea sexual entre els 4 i els 6 anys i els machos entre els 8 i els 10 anys. Els llops marins són polígams. Els machos obtenen i protegixen el territori a finals d'octubre ans que apleguen les femelles. A sovint, les femelles es aparean solament una volta a l'any, i açò sol ocórrer huit dies despuix del part durant uns 13 minuts en promig. Les femelles tenen un retart en l'implantació del òvul fecundado, per #lo que l'implantació en la paret uterina no es produïx fins a passats 3 mesos. La gestació dura 9 mesos. Les femelles són més agressives prop del moment del naiximent i no els agrada que se'ls acosten just despuix del naiximent. Les femelles continuaran reproduint-se fins a la seua mort, que és en promig entre els 14 i els 17 anys d'edat.

Les femelles apleguen per primera volta a la vora entre novembre i giner, solament uns dies abans de donar a llum, i permaneixen prop del lloc de naiximent fins a per dèu dies. Quan estan prop del treball de part es tornen molt inquietes i irritables. En començar el treball de part, que pot durar fins a cinc hores, es giten i llancen el cap en l'aire, estirant les aletes davanteres, alçant els quartos atrassers o movent-se lateralment, abans de baixar llentament el cap, un procés que repetixen fins que finalment donen a llum. En un estudi, les observacions del naiximent real, a partir de la primera volta que es va vore el cadell, varen trobar un promig de 2 minuts per a un part en el cap primer, pero un promig de 6.5 minuts si el cadell va eixir primer en la coa. Immediatament despuix del naiximent, la mare comença a olfatear en freqüència al cadell recent naixcut per a identificar millor quàn té que trobar-ho despuix d'un viage a l'mar. Els cadells són prou madurs en nàixer i dins dels 60 minuts comencen a mamar durant uns 7 minuts. Eventualment el alletament pot excedir els 33 minuts.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arctocephalus forsteri.
• Wikispecies té un artícul sobre Arctocephalus forsteri.
• Colónies de foca en l'estret de Cook
• Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.