Zaratornis stresemanni
El cotinga cariblanco[1] (Zaratornis stresemanni), també denominat cotinga de galta blanca (en Perú) o cotinga de cara blanca,[2] és una espècie d'au paseriforme en la família Cotingidae. És monotípica dins del gènero Zaratornis.[3] És endèmica en els Vages en el centre-oest de Perú.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx pels Vages de l'occident de Perú, des de La Llibertat fins a Ayacucho.[2]
Esta espècie és considerada rara i local en els seus hàbitats naturals: els boscs dominats per Polylepis i Gynoxys, principalment en altitutés de 3700 a 4300 m prop del llímit del bosc,[4] pero, en l'estació seca (entre agost i novembre), ocorre fins als 2700 m en boscs mixts i ocasionalment fins als 2000 m. Este moviment estacional pot significar que és solament capaç de mantindre altes poblacions en valls en una continuïtat de boscs oligotérmicos i mesotérmicos.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix en promig 21 cm de llongitut. El pico és gris azulado i el iris roig. La corona és negra contrastant en la cara blanca; per dalt és anteado, estriado d'obscur. La gola i pit són gris parduzco; per avall és anteado, àmpliament estriado negruzco.[4]
Comportament
[editar | editar còdic]Usualment és vist solitari o els parells, a sovint encaramallat immòvil, erecto, en la part alta d'un arbusto o arbre baix. Sembla pereós, usualment prou manso. No acompanya bandadas mixtes. Ocorre junt a Ampelion rubrocristatus, en el comportament del qual s'assembla.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta principalment de bayas de dos espècies de muérdago, una d'elles de flors anaranjadas, de les quals sembla ser el principal agent dispersor de llavors.[5][4]
Reproduccíón
[editar | editar còdic]La construcció del niu ha segut registrada en març, i nius en ous i pichones han segut trobats en maig.[5]
Vocalisació
[editar | editar còdic]Usualment és callat, pero emet un sò nassal com de granota, alt i de timbre baix, «reh-reh-reh-rrrrr-re-re» en duració de prop de quatre segons.[4][5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]El cotinga cariblanco havia segut calificadao com «vulnerable» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN), degut a que la seua reduïda població total, se sospita estar decaent llentament en llínea en les taxes de destrucció i degradació del seu hàbitat; no obstant en nova evaluzación en 2023, va ser recalificado com «casi amenaçat» i la seua població total estimada entre estimada en 2500 a 10 000 individus,[5]
Amenaces
[editar | editar còdic]Incendis descontrolados i pastoreig pesat eviten la regeneració de Polylepis. El tall d'arbres per a fusta, llenya i carbó és localment destructiu, pero podria ser sostenible si es permetera la regeneració. Els boscs nuvolats de la pendent del Pacífic, ocupats per l'espècie en l'estació no reproductiva, estan amenaçats pel pastoreig de cabres que eviten la regeneració del bosc. Atres factors inclouen la substitució de camélidos per creació d'ovins i vacuns, i els proyectes de reforestació inadequats, en particular en l'us de plantes exòtiques.[5]
Accions de conservació
[editar | editar còdic]Han ocorregut investigacions sobre Polylepis i els hàbitats d'altitut, i es varen propondre mides de conservació. El nort de la zona de l'espècie (excloent Oyón) està majorment dins del parc nacional Huascarán en Áncash, pero el desmate continua. Una menuda població està protegida en la reserva nacional Pampa Galeras en Ayacucho, que està débilmente establida. Un lloc no reproductiu, el bosc Zárate, en Lima, ha segut anunciat recentment com a zona reservada.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie Z. stresemanni i el gènero Zaratornis varen ser descrits per primera volta per la ornitóloga alemana en Perú Maria Koepcke en 1954 baix el mateix nom científic; la localitat tipo és «Zárate, prop de Sant Bartolomé, marge del Riu Rímac, Lima, Perú, altitut 2700 m». El holotip, una femella adulta recolectada el 12 d'octubre de 1953, es troba depositat en el Museu d'Història Natural de l'Universitat Nacional Major de Sant Marcos baixe el número Kp 1019.[6][7]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Zaratornis» és una combinació del bosc Zárate, a on l'au va ser originalment trobada, i de la paraula del grec «ornis, ornithos» que significa ‘pardal’; i el nom de l'espècie «stresemanni», commemora al ornitólogo, explorador i colector alemà Erwin Friedrich Theodor Stresemann (1889-1972).[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]És monotípica. L'espècie va ser algunes voltes inclosa en un gènero Ampelion ampliat, pero diferix en detalls de l'estructura del cràneu i en el plomall.[7]
Berv & Prum (2014)[9] varen produir una extensa filogenia per a la família Cotingidae reflectint moltes de les divisions anteriors i incloent noves relacions entre els tàxons, a on es propon el reconeiximent de cinc subfamílias. D'acort a esta classificació, Zaratornis pertany a una subfamília Phytotominae Swainson, 1837, junt a Phytotoma, Phibalura, Doliornis i Ampelion. El Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) aguarda propostes per a modificar la seqüència linear dels gèneros i reconéixer les subfamílies.[10]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 de març de 2016. P. 491.
- ↑ 2,0 2,1 Cotinga Cariblanco Zaratornis stresemanni Koepcke, 1954 en Avibase. Consultada l'1 de març de 2016.
- ↑ (1997) A World Checklist of Birds, New Haven, CT: Yale University Press, p. 155. ISBN 0-300-07083-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, ORD edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN ISBN 978-0-292-71748-0. «Zaratornis stresemanni, p. 502, làmina 67(3)»
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaKoepcke1954 - ↑ 7,0 7,1 Zaratornis stresemanni en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Zaratornis, p. 413; stresemanni, p. 367»
- ↑ Plantilla:Berv & Prum, 2014
- ↑ Part 8. Suboscine Passeriformes, C (Tyrannidae to Tityridae) Vore Cotingidae Nota 1 en A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. En anglés. Consultada l'1 de març de 2016.