Quercus
| Quercus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | més de 500 espècies | ||
El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o abruixells caducifolis o perennifolis, propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
Descripció morfològica[editar | editar còdic]
Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:
- Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
- Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
- Fruit: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
- Tronc: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.
Hàbitat i distribució[editar | editar còdic]
El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:
- Mèxic i Amèrica Central, en centenars d'espècies endèmiques
- China i Himalaya oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes
- Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i surerars
En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
Classificació interna[editar | editar còdic]
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
- Quercus: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
- Cerris: roures eurasiàtics (Q. cerris)
- Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
- Lobatae: roures rojos americans (Q. rubra, Q. palustris)
- Protobalanus i Virentes: grups menors quasi exclusius d'Amèrica
El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
Sistemàtica i filogènia[editar | editar còdic]
Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de Quercus. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:
- Un grup euroasiàtic: roures blancs, Cerris i perennifolis mediterràneus
- Un grup americà: roures rojos, Protobalanus i Virentes
A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.
Citologia[editar | editar còdic]
Les espècies del gènero Quercus presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.
Estudis citogenètics indiquen que:
- El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero.
- Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions.
- La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides.
- 📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus)
- 📎 [Chromosome numbers of Quercus (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)
Taxonomia[editar | editar còdic]
Quercus fon descrit i publicat per Carles Linneo en l'any 1753 en l’obra Species Plantarum* . Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).
Etimologia[editar | editar còdic]
Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus:
- Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
- Fonts d'aliment (bellotes) per a la fauna
- Estabilisació del sol i del cicle hídric
- Resistència al foc gràcies al rebrot de soca
Usos[editar | editar còdic]
El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:
- Fusta: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
- Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania
- Tanins: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
- Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes
- Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
- Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs
Amenaces i conservació[editar | editar còdic]
Diverses espècies de Quercus estan amenaçades per:
- Canvi climàtic i desertificació
- Pressió urbanística i agrícola
- Malalties fúngiques com la seca (Phytophthora spp.)
- Danys per insectes xilòfags com Cerambyx cerdo
Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques.
Galeria[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel: Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo, Madrid, 1871
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
- Pereira Sieso, Juan. Bellotas, el alimento de la edad de oro. Universitat de Castella-La Manxa
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus.