Sotalia fluviatilis
El tucuxi (Sotalia fluviatilis) és una espècie de cetáceo odontoceto de la família Delphinidae. Viu tant en els rius de la conca de l'Amazones com en la costa del nort i de l'est d'Amèrica del Sur. La paraula "tucuxi", que deriva de les llengües tupí, ha segut aprovat com el nom comú per a esta espècie. A pesar de tindre una ubicació geogràfica similar al verdader delfí de riu Amazones (delfí rosat), el tucuxi no està estretament relacionat en ell, que pertany a una atra família (Iniidae).
Descripció
[editar | editar còdic]El tucuxi és descrit en freqüència com molt similar al delfí mular. No obstant, és de menor tamany, en particular, la varietat fluvial (1,5 m), que és més menut que el seu homòlec marí (fins a 2,1 m). La coloració és grisa azulado lateral i dorsalmente; la regió ventral és molt més clara, a sovint rosat en el ecotipo fluvial i gris en el mig marí. L'aleta dorsal pose la típica forma de gancho, sobretot entre els grups ribereños. El hocico està ben definit i és d'una llongitut moderada.
Població i distribució
[editar | editar còdic]El tucuxi marí es troba prop dels estuaris, ensenar protegides i atres àrees d'aigües someras en tot el Nort i Est de la costa d'Amèrica del Sur. Esta espècie ha segut ubicada en la partix nort del continent fins a Hondures[1] havent-se localisat #espècimen fins a 1 quilómetro aigües dalt en fonts pluvials. Els tucuxis fluvials habiten a lo llarc del ric Amazones i en molts dels seus afluents. Es troba en el Perú, al surest de Colòmbia i Equador oriental i recents investigacions han trobat eixemplars al centre del Departament de Pando en Bolívia quan es buscava nous eixemplars d'una nova espècie de tapir.[2] No obstant, estes observacions en Bolívia no han segut confirmades i no s'han obtingut mostres de teixit per a confirmació taxonómica en ADN.
En un estudi publicat en 2018, es va evaluar la tendència de la població de tucuxis en Brasil. Usant senyes obtingudes durant el monitoreo estandardisat en la reserva de Mamirauá en el estat de l'Amazones en Brasil durant un periodo de 22 anys (1994-2017), l'estudi va concloure que la població de tucuxis sofrix un decliu del 7,4% a l'any, reduint-se la població a la mitat cada 9,04 anys.[3]
Interaccions en pesquería
[editar | editar còdic]Entre les amenaces que afronta l'espècie, estan les interaccions en les arts de peixca. En concret, s'ha reportat un increment de les captures accidentals de tucuxis des de l'implementació de les rets de nailon usades pels peixcadors en la conca de l'Amazones, especialment para la captura de peixos gat de gran tamany (Brachyplatystoma spp.),[4] del tambaqui (Colossoma macropomum) i de la pirapitinga (Piaractus brachypomus).[5] Sent els tucuxis, especialment vulnerables a quedar atrapats entre les rets de deriva i el trasmallo.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑
- ↑ . Sol de Pando. Consultat el 14 de març de 2018.
- ↑ PLOS ONE.13(5)
- i0191304.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0191304.Consultat el 2024-01-18.
- ↑ 4,0 4,1 Da Silva VMF, Best RC (decembre de 1996). «Freshwater dolphin-fisheries interaction in the Central Amazon (Brazil)». Amazoniana (en anglés) 14 (1-2): 165-175.
- ↑ . Consultat el 2024-01-20.
- National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World ISBN 0-375-41141-0
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sotalia fluviatilis.
Wikispecies té un artícul sobre Sotalia fluviatilis.