Rafalell i Vistabella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Marjal en Rafalell i Vistabella

Mauella, Tauladella i Rafalell i Vistabella són un conjunt de pedanies i partides rurals de la ciutat de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort i pertanyents al districte dels Poblats del Nort.

A efectes administratius es consideren un únic conjunt, en centre en el núcleu de Mauella.

L'enclavament de Rafalell-Vistabella està pràcticament despoblat, a excepció d'alguns masos i alqueries. És l'únic núcleu dels Poblats del Nort en front marí, uns 800 m de plaja, i tot el terreny està ocupat per horta, a excepció d'una franja de marjals d'uns 800 m. , paralela a la costa.​

L'horta està regada per les aigües de la Real Séquia de Moncada. Rafalell i Vistabella varen conformar, junt en la Pobla de Farnals, un chicotet señorio.

Geografia[editar | editar còdic]

El territori està travessat de nort a sur per l'autovia V-21, que conta en una eixida en el llímit sur de l'enclavament. Rafalell i Vistabella, estan molt pròxims a Mauella i Tauladella i són una marjal pràcticament despoblada i que dona a la plaja de La Pobla de Farnals. És un parage en una fauna i flora d'una gran riquea.

Marjal de Rafalell i Vistabella[editar | editar còdic]

El marjal de Rafalell i Vistabella (de 102,92 ha extensió) és un dels últims marjals que s'estenien al nort del riu Turia des d'Alboraya a Sagunt, el qual es nutrix d'aigües subterrànees i de restants de rec.​ Sobre la vegetació del marjal, cal destacar que este està dominat per carrisals i juncals, els quals servixen de refugi a vàries espècies d'aus, aixina com també alguns vestigis de vegetació dunar sobre dunes semifijes i de vegetació de saladar, en espècies com el limonio fi (Limonium angustebracteatum) o la salicornia (Arthrocnemum fruticosum). En el marjal hi ha algunes séquies i chicotets estanys en vegetació subaquàtica, com la llengua d'oca (Potamogeton nodosus) o el mechó d'aigua (Potamogeton pectinatus). Els peixos en presència en el marjal són l'anguila (Anguilla anguilla), la lubina (Dicentrarchus labrax), el múgil (Mugil cephalus) i el pejerrey (Atherina boyeri), encara que existixen hàbitats apropiats per a la reintroducció d'espècies endèmiques valencianes com el samaruc (Valéncia hispanica), el fartet (Aphanius iberus), la colmilleja (Cobitis taenia) o la gambita de séquia (Palaemonetes zariqueyii).​

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució demogràfica de Mauella, Tauladella, Rafalell i Vistabella
1991 1996 2001 2013 2015 2018 2020 2022 2023
69 73 65 56 52 48 50 57 56

Cites[editar | editar còdic]

En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la sigüent descripció sobre Rafalell i Vistabella:

Cas[eríos] con alc[alde] p[edáneo] dependiente del de la calle de Murviedro [...] Estan sit[uados] ambos hácia el N. de [Valencia], á la dist[ancia] de 2 leg[uas], en terreno llano y delicioso, ofreciendo una anomalía bastante singular, pues se hallan colocados dentro del part[ido] jud[icial] de Murviedro; y para constituirse en ellos desde Valencia hay que atravesar buena parte del terr[eno] del de Moncada [...] Se componen de 8 casas ó alq[uerías] y 5 baracas habitadas, cuyos vec[inos] acuden para el pasto espiritual á la vicaria de Masalfasar [...] Tienen térm[ino] propio, que confina por N. y O. con el del antedicho Masamagrell; E. el mar Mediterráneo, y S. Masalfasar : comprende 2,000 hanegadas y 3 cuarterones de tierra cultivada [...] Se cosecha aceite, vino, trigo, maiz, verduras, legumbres y arroz [...] Pobl[ación]: 45 vec[inos], 64 alm[as].
Diccionario de Madoz

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons