Propithecus candidus

sifaca sedoso (Propithecus candidus)

El sifaca sedoso (Propithecus candidus) és una espècie de primat estrepsirrino de la família Indriidae. Este lémur es caracterisa pel seu pelaje blanc, llarc i sedoso. La seua àrea de distribució es restringix a una reduïda zona del nordest de Madagascar, a on se li coneix localment com «simpona». És un dels mamífers més rars de la Terra, i està inclós en la publicació bienal Els 25 primats en major perill del món des de la seua primera edició en l'any 2000. És una de les nou espècies de sifacas (gènero Propithecus), i una de les quatre antigues subespecies del sifaca diademado (P. diadema); estudis realisats en 2004 i 2007 sobre la seua genètica, comparació de proporcions externes i anatomia craneodental recolzen la seua consideració com a espècie separada.

Té una estructura social variable, i viu en menuts grups de dos a nou individus. Passa la major part del dia alimentant-se i descansant, encara que també dedica una cantitat de temps considerable a comportaments socials, com a jocs i acicalado. Les femelles en ocasions tenen prioritat sobre els machos a l'hora d'alimentar-se. Com atres sifacas de l'est de Madagascar, s'alimenta fonamentalment de fulls i llavors, pero també consumix fruta, flors i inclús, ocasionalment, terra. És un criador estacional i solament es aparea un dia a l'any a principis de la temporada plujosa. Com succeïx en atres espècies de sifaca, és habitual en ells el conte infantil no maternal; és habitual que membres del grup de totes les edats i abdós sexes s'encarreguen de acicalar i jugar en les crío, i en ocasions carregar o inclús alletar a crío que no són les pròpies. El sifaca sedoso vocalisa en freqüència a pesar de la seua moderadament reduït repertori vocal, que consistix en sèt cridades adultes. Com tots els lémurs, utilisa en gran medida l'olor com a mig de comunicació. Els machos realisen en freqüència un marcat territorial sobre senyals odoríferas realisades per atres membres de grup, sobretot de femelles. Els machos també fan senyals o regates en els arbres en el seu pentine dental abans de deixar la seua marca d'olor en el pit; esta marca fa que els machos tinguen el pit tiznado de marró, única traça perceptible a simple vista que pot utilisar-se per a distinguir entre machos i femelles adultes.

Esta espècie solament pot vore's en l'interior d'unes poques àrees protegides en les selves tropicals del nordest de Madagascar, i la majoria de lo que resta de la seua població es troba en el Parc Nacional de Marojejy i la Reserva Especial de Anjanaharibe Sur. També s'han localisat alguns grups en l'Àrea Forestal Protegida de Makira, el Corredor Betaolana i alguns fragments forestals sense protecció. És caçat en tota la seua àrea de distribució, i no conta en la protecció de cap tabú local —fady— que prohibixca menjar-ho o caçar-ho. La destrucció del seu hàbitat, com la causada per l'agricultura de roces i crema —coneguda localment com tavy—, la tala illegal de boscs de fusta preciosa —particularment el palisandro—, o la realisada per a obtindre combustible, també es dona dins de les àrees protegides a on habita esta espècie.